A l’estiu és una població plena de vida, amb moviment per tots els cantons. Amb la platja com a gran estendard, el municipi multiplica per quatre els habitants durant els mesos de juliol i agost. Durant la resta de l’any, els aproximadament 15.000 habitants d’aquesta vila nascuda a l’alta edat mitjana tenen altres tipus de divertiments. Entre ells, cosa destacada, una pista d’atletisme per poder entrenar aquest meravellós esport. No és una pista cinc estrelles, però és suficient per poder aprendre i formar a grans campions. De ben segur que hi ha gent que desconeix qui ha vestit la samarreta del seu club. La ciutat (o poble) de Torredembarra ha vist créixer a una atleta olímpica, a un campió d’Espanya en diverses categories, a un campió europeu de cros. Avui dia, els més de 100 atletes que vesteixen els colors del Club Atletisme Torredembarra, de ben segur que es volen convertir en campions un d’aquests dies. Parlem d’aquesta entitat del tarragonès amb Jesús Velasco, el seu director esportiu.

Com, quan i perquè va començar el club?

El club es va fundar el 1979. Jo no hi era als inicis, doncs m’incorporo oficialment l’any 1992, però pel que se, el fundador del club, en Josep Maria Bernad, li encantava l’atletisme per aquella època, era molt fan de participar en curses populars i demés, i va decidir crear un club al municipi de Torredembarra. Durant el 1976 i fins a la fundació del club organitza una primera prova de cros pels carrers de la ciutat. Ell sortia a córrer amb un grup de gent, i amb ells van decidir tirar endavant la idea. Però malgrat el que pogués semblar, el projecte del club no englobava només a fondistes, també volia crear altres perfils atlètics, altres seccions.

Com ha anat evolucionant?

Al principi, com molts altres clubs, havíem d’entrenar al camp de futbol, com es podia, pels carrers o el bosc, era la forma de poder aprofitar que l’atletisme pot ser també un esport molt adaptable. Fins que a l’any 1991 es va construir per fi una pista d’atletisme. Si el club existeix, i va poder aconseguir una pista, va ser gràcies a l’alma mater, en Josep Maria, que va ser capaç de tirar endavant tots els projectes necessaris (de fet ara encara el tenim al peu del canó). La pista, senzilla, encara ara ens dona utilitat i va ser un dels avantatges més grans que vam tenir i hem tingut, doncs un club sense pista es limita molt. A partir de llavors vam poder tenir saltadors, llançadors, velocistes, i per a un poble amb 15.000 habitants, creiem que com està muntada la pista és suficient. Jo vaig venir de El Vendrell l’any 92 i recordo que a partir d’aquella data vam organitzar l’escola d’atletisme, amb el meu germà, en Jose Luís Velasco (i entrenador de la Berta Castells) i aquest model ha durat fins ara, amb anys millors que d’altres.

Quins són els objectius del club actualment?

Certament, el tartà i la instal·lació necessitaria un retoc. Ara per ara, amb tota la crisi que estem patint, ho veiem força complicat, però la realitat és que tenim la superfície una mica desgastada, també els passadissos, en definitiva, tot i que ens agrada la nostra pista sí que aniria bé un rentat de cara. A nivell de club continuar consolidant-nos com a referència escolar a la zona, seria un objectiu prou interessant. Estem molt contents, penseu que tenim unes 100 persones entre tots els grups atlètics, que per les dimensions del municipi està força bé. Tots voldríem créixer una mica a nivell econòmic però sabem que això és difícil, molts clubs volen el mateix i el pastís no és tan gran. Cada any fem captacions a les escoles de primària del municipi. Tenim també un acord d’afiliació amb l’AA Catalunya, i per això molts atletes nostres competeixen amb ells. Son petites coses que ens agradaria mantenir sabent que això ens dona un múscul que no tindríem d’altra forma.

Com funciona el club actualment?

Com hem comentat, tenim una pista d’atletisme que fa 300m l’anella, amb sis carrils a la recta. Amb aquesta instal·lació podem practicar totes les disciplines, velocitat, fons, salts i llançaments. Tenim al voltant de 100 socis i sòcies, dels quals es comencen a comptar des de sota, a més de tenir gent que col·labora i es fa sòcia a banda. Les oficines també les tenim a la pista d’atletisme i en general fem vida en aquelles instal·lacions.

Quina és l’estructura esportiva?

Jo, en Jesús Velasco, sóc el director tècnic de l’entitat. A més a més, tenim tres persones més que entrenen des de cadets fins a la tecnificació. Jo m’encarrego d’entrenar el mig fons, en Francisco Cruz s’encarrega dels entrenaments de velocitat, tanques i salts i l’Albert Solà és la persona que entrena els llançadors. A banda d’ells, també tenim entrenadors i monitors d’escola: els prebenjamins els porta en Joel Ribé, els benjamins l’Aina Calbó i la Marta Pitarch, els alevins l’Ona Alonso i la Carme Bernad i els Infantils en Fernando Díaz.

Finalment destacar que el president del club és en Francesc Canyelles i en Josep Maria Bernad, el fundador, té la tasca encara de buscar sponsors, enllaç amb l’ajuntament, etc…

Quins són ara i han estat atletes importants?

De l’època on encara no teníem pista voldria destacar la Maite Montaña, que va arribar a ser campiona d’Espanya dels 1500m. Va ser una atleta pionera aquí a casa nostra, posteriorment va marxar al CAR. De més endavant destacaria a en Yusef El Nasri, que va ser 5è del Mon en Pista Coberta al 1999 i Olímpic a Sidnei, a banda de campió de Cros Europeu sub20. Finalment, la Berta Castells, encara en actiu, llançadora de martell que ha participat en els Jocs Olímpics, rècord d’Espanya, no calen presentacions.

De l’època més recent podem destacar l’Aaron Solà, que actualment és llançador de l’Agrupació de Catalunya expert en Disc i en Pes, medallista espanyol en diferents categories i atleta internacional. També cal destacar que la Maria José Carabante, atleta màster, va ser campiona del mon de la seva categoria en relleu 4×400.

Com veieu el futur de l’atletisme català i dels clubs? Creieu que hi ha mancances i coses que s’haurien de millorar?

La veritat és que tal i com està la societat actual, un esport com el nostre que és més complicat d’entrenar i preparar que d’altres, comporta que sigui més difícil apostar per ell. Això sí, ens hem donat compte que el futur és femení. Ara mateix, a la nostra escola de cada noi entren tres nenes. Això ens passa a molts clubs pel que he pogut comprovar. Ara, el 65-70% ja son noies, pel que el ritme està creixent de manera molt exponencial. A banda d’això, sí que destacaria que la Federació Catalana hauria de vendre una mica millor el seu esport, promocionar una mica el que fem. Jo crec que falten iniciatives, a banda del tema econòmic, però creiem que es podria fer més per acabar d’animar a la gent a practicar atletisme.

CLUB: Club Atletisme Torredembarra
ANY FUNDACIÓ: 1979
Facebook: https://es-es.facebook.com/catorredembarra/

Web: http://atletismetorredembarra.blogspot.com/
Instagram: https://www.instagram.com/catorredembarra/?igshid=1v4w84ceu1bin
Correu: catdb.fundador@gmail.com