Que els llançaments importen poquet al món atlètic no és cap sorpresa. Un Campionat de Catalunya sense representació federativa a les entregues de premis. Cap marcador que informés els familiars que s’acumulaven fora de la pista del progrés de la competició. El material d’algunes proves en condicions que és millor no valorar. I retard, molt de retard. 90 minuts de retard. Quin panorama.
Diumenge va ser un dia fred i plujós. Una temperatura entorn als 7 graus, acompanyada de precipitació intermitent, unes condicions d’humitat molt elevades i un airet que esborrava somriures, va ser el gran rival dels i les atletes al Campionat de Catalunya de Llançaments d’Hivern. Rectifiquem. Les condicions meteorològiques van representar un dels majors rivals per les atletes. L’altra va ser l’hora i mitja de retard que es va acumular al llarg de la matinal.
La jornada començava amb la javelina femenina, programada a les 8:30 h del matí. Sí, sí, les 8:30 h. Tan desorbitada és aquesta hora de convocatòria, que ni la pròpia organització estava preparada per rebre les atletes adequadament. La instal·lació no va obrir fins les 8:00 h. I així, abans de començar el campionat, les proves ja acumulaven més de mitja hora de retard.
La javelina la va guanyar la Katia Coquis (AA Catalunya), qui estrenava la seva temporada al propi campionat i donava la sorpresa a la favorita, Aina Ramos (L’Hospitalet At.). 41.47 metres de la primera pels 40.91 de la segona, que li valien, això sí, per imposar-se en la categoria Sub20. El bronze absolut va recaure sobre les espatlles de la Gemma Brisa (Avinent Manresa), amb 35.20 m.
La prova masculina, que recollia el relleu del retard iniciat per les noies, també va suposar una sorpresa relativa. El Jordi Sànchez (UA Terrassa) va imposar-se a l’Àlex Sánchez (FC Barcelona) amb un registre discret de 62.75 metres. La sorpresa va residir en el rendiment del barcelonista, que va quedar-se amb 60.49 m, després d’haver obert la temporada per sobre dels 67 metres dues setmanes enrere. El bronze absolut va viatjar fins a l’Hospitalet de la mà del Juan Carlos de la Torre (l’Hospitalet At.), amb 58.56.
No obstant, la tercera posició va tremolar, per un moment, amb el darrer llançament del campió Sub20 Àlex Gonzàlez (CA Igualada), que va fer volar l’artefacte fins els 58.10 metres. El mesurament va tornar la tranquil·litat a l’atleta de l’Hospitalet, després d’uns instants de tensió. Cal destacar, que a la mateixa prova Sub20 el Roger Mogas (Cornellà At.) va aconseguir un registre de 54.10 m.
Amb el final de la javelina va arribar el canvi de sector. Era el torn del disc, i el muntatge de la zona de caiguda va endarrerir encara més la competició. Les noies van començar a llançar amb 1:30 h de retard respecte al pla establert, un decalatge que es mantindria fins el final de la jornada. Tot i així, no va haver-hi sorpreses a la prova. L’Andrea Alarcon (AA Catalunya) va aconseguir treure un bon cinquè llançament que va volar fins els 48 metres i 40 centímetres per endur-se el campionat.
L’argent va estar ben disputat entre l’Olga Morraja (l’Hospitalet At.) i la Maria Vega (Cornellà At.). La primera va imposar-se en un duel ajustat gràcies al seu tercer tir, que va enviar a 35.83 metres. La segona, va haver-se de conformar amb un bronze de 35.29 metres, tot i realitzar un concurs més regular que la seva rival. El campionat Sub20 va decidir-se per sota dels 30 metres, recaient sobre l’Andrea Pascual (CG Tarragona) amb 29.51 m.
Entre els homes, l’absència de l’Aaron Solà (AA Catalunya), que es trobava a València disputant l’estatal Sub23 de pes, va fer-nos oblidar la possibilitat de veure un tir per sobre dels 50 metres. L’Eloi Rovira (FC Barcelona) va aprofitar l’ocasió per endur-se el campionat amb 43.11, seguit de l’Àlex Martínez (U Colomenca At.) amb 39.31, i l’atleta de combinades Jesús Castillo, amb 37.16 m.
Cal fer una menció especial a la prova Sub20, que va ser guanyada per l’Hugo Garcia (UA Rubí) amb 41.23 m, i que va tenir una lluita intensa per l’argent que va decidir-se al desempat: tant l’Àlex Llorens (CA Igualada) com el Dani Ruiz (CA Palafrugell) van fer volar l’artefacte fins 40.06, però el primer va aconseguir un segon tir de 39.95, fent-lo valedor de l’argent.
Finalment va arribar el plat fort de la “matinal” que va iniciar-se ben entrades les 15 hores. Després del seu debut brillant a Serrahima la setmana anterior, la curiositat envoltava la Laura Redondo (FC Barcelona). La gavanenca va anar entrant poc a poc a la competició, novament fent un concurs en progressió, però aquest cop es va aturar als 67 metres exactes, a 33 centímetres del rècord dels campionats. Gairebé 20 metres darrere seu, la Sub20 Maria Navarro (AA Catalunya) recollia el títol de la categoria i l’argent absolut amb 47.73 m, mentre que la Jennifer Nevado (U Colomenca At.) es feia amb el bronze amb 46.59.
A la darrera prova del dia es va donar la circumstància que els dos primers Sub20 van llançar més metres que els primers absoluts, això sí, amb un martell més petit. Pablo Oliver (Lleida UA) va fer-se amb el títol júnior amb 59.92 m, seguit del Dani Ruiz (CA Palafugell) amb 56.00. En categoria absoluta, l’or va recaure en el David Martín (FC Barcelona), que després de llançar 52.97 m en el segon intent va decidir aturar el seu concurs degut a molèsties físiques. L’argent se’l va quedar el Tyron Donaire (l’Hospitalet At.) amb 51.33, mentre que el bronze va viatjar de manera sorprenent fins a Cornellà gràcies a la marca personal aconseguida pel Daniel Noguera al darrer intent.
La conclusió del campionat, malauradament, va més enllà de les marques i els campions. Les sensacions es reparteixen entre els nombrosos comentaris que atletes i entrenadors repetien un i altre cop. Fred. Retard. Deixadesa. Manca d’atenció. El de llançaments, com tots, és un sector a cuidar. A vegades cal recordar-ho.
