un gran pas endavant amb imperfeccions
Un molt bon campionat català Absolut-Sub23 vàrem gaudir diumenge passat: per un costat el campionat estrenava streaming, tartà nou, a més del cronòmetre i una pantalla. Un gran pas endavant. Per altra banda, els i les atletes van oferir un bon nivell amb algunes proves molt interessants tot i les baixes inevitables que sempre es donen, per lesió o solapament amb altres competicions, en aquest cas, el Campionat de Clubs European DNA meeting i el Campionat de la Unió Mediterrània Sub23.
Referent a l’streaming, va ser conduit per dos grans narradors com són Robert Díez i Cora Salas, però la connectivitat va fallar sovint i això és una llàstima, esperem que en el futur es puguin solventar els problemes.
Tartà nou, en general ha semblat més que correcte, però d’acord amb la opinió d’alguns atletes i entrenadors, hi ha algún bony tant a nivell de l’anella, com a la recta dels “esprinters”. Precisament els i les atletes de velocitat potser son els més perjudicats, donat que la superfície és doble (el tartà nou afegit a sobre del vell) i això dona, en teoria, més amortiment i més temps de contacte en la gambada.
El cronòmetre, de color blau, molt visual, hauria de tenir un complement de luxe com és la pantalla en colors. Una pantalla que va patir els problemes de connectivitat i no sempre va donar els resultats a temps, a part d’oferir les mateixes imatges de l’streaming amb els errors de connectivitat comentats. La pantalla no sembla massa gran (jo a ull li poso uns 3m de llargada) i donat que està més enllà de la contrarrecta queda molt petita a la vista del públic des de la grada. Si la pantalla no és gran, s’agrairia que les lletres dels resultats fossin més grans, si és que es vol canviar la pantalla com a font d’informació en lloc del telèfon mòbil.
En relació a les proves i marques, descriurem el top-10 del que més m’ha agradat. Es tracta d’una llista personal que els companys de Carrer Lliure comparteixen, però no al 100%, com ningú compartiria 10 trets d’un campionat amb centenars d’atletes i moltíssimes proves. Espero que els que no surtin a la llista puguin perdonar el meu punt de vista…
top-10
1. 3.000M masculins
Sens dubte va estar la cursa del campionat amb una llebre de luxe, Artur Bossy (Castillejo Running Team) que ja havia guanyat més que sobrat els 1.500m al matí amb 3:47.96, amb Abdelhakim Hamid darrera (3:50.53). El resultat va ser una cursa llançada amb triomf final ajustadíssim per Abdessamad Oukhelfen (Nike Running) amb 7:53.68, Adam Maijó 7:53.88 (campió Sub.23) i Abderrahim Ougra (Fent Camí Mislata) tercer 8:07.56. Marca personal indoor pels dos primers i marca personal global per Ougra que a l’aire lliure només té registre en obstacles.
2. duel canet-retamal amb permís de monné
No va defraudar el 60 masculí. Duel de titans que ja es va “presentar” a semifinals amb els dos atletes separats per 3 centèsimes a favor de Bernat Canet (6.78 i 6.81). A la final només 1 centèsima a favor del de Cornellà amb 6.74 (venia d’un 6.84 fa 3 setmanes) i Pol Retamal (FCB) 6.75, MMP, molt regular aquesta temporada amb 3 curses 6.76 i 6.75. Monné (FCB) ens deia abans de sortir a semis que havia tingut alguns dubtes perquè a les curses no sortia el que els entrenaments donaven. Al final 6.88 a semis i 6.85 a la final, només 1 centèsima més que la millor marca de l’any passat (6.77 MMP al 2019)
3. perxa masculina de nivell
Absents Dídac Salas (sembla que desmotivat per continuar entrenant després de no ser seleccionat pel campionat d’Europa a Munic 2022) i Alex Gràcia (lesionat). Aleix Pi (FCB) tornava a igualar la seva MMP i guanyava amb 5.40, mentre Artur Coll (FCB) 5.30 feia plata i també MMP global AL+PC. El tercer seria Oriol Almirall (AA.Catalunya) amb MMP PC (4.95 MMP AL). Aleix Pi, present i futur, i els dos darrers amb 21 i 22 anys respectivament, amb més futur encara.
4. 60mt femení
El podi semblava clar amb Xènia Benach (València) gran favorita i lluita aferrissada entre Emília del Hoyo (At.Manresa) i Mireia López (CA.Tarragona) per la 2a plaça. Xènia guanya amb 8.20 Rècord dels Campionats, peró a semis fa 8.15 MMT i “rècord d’Espanya amb xandall” que diria irònicament l’estadístic Miguel Villaseñor, encara que no es tractava de xandall si no de malles. Plata per la de Manresa amb 8.49 MMT i bronze per Mireia López 8.61, en una cursa que no va quedar gens satisfeta després de marcar 8.43 MMT a prop dels seus 8.39 MMP.
5. 200m masculins
Adrià Alfonso (Playas de Castellón) està fent una excel.lent pista coberta a MMP (PC) a cada cursa. Guanyà el campionat amb 21.21. Recordem que té 20.79 (0.0) de l’any passat. El segon lloc per Albert Romeo (Barcelona At.) amb 21.66 MMP global. Miguel Gasch (FCB) tercer amb 21.77. Els 3 joves de 20, 20 i 21 anys respectivament.
6. 800m masculí
Absent finalment el gran favorit Elvin Josué Canales, Eric Guzman (NB Team) es va endur la victòria amb 1:49.96 (a 22 centéssimes de MMP PC) davant del jove Raúl Villalonga (Capex) 1:50.72, MMP (PC) que va retallar metres al final. Bronze per Marçal Herraíz (FCB) 1:52.85 MMP global AL+PC
7. 60mt masculins
Anàlogament a la cursa femenina teníem un favorit clar, Marc Galé (Cornellà At) que va haver de suar per superar un duel més igualat del previst entre el “nouvingut” Arnau Erta (FCB) i el “combinero” Eloi Santafé (Cornellà At). Les distàncies que hi van haver a les eliminatòries es van mantenir a la final amb temps millorats per tots, si bé Gale rebaixava 1 centéssima (7.99), mentre Arnau Erta passava de 8.18 a 8.09 MMT i Eloi Santafé, de 8.17 a 8.09. Tots tres guanyant les sèries. La final va ser molt emocionant amb la sortida fulgurant d’Eloi Santafé que va agafar la davantera fins la 2a tanca, per després ser superat per Galé i igualat per Erta a la vista humana i en centèssimes però per davant el blaugrana segons dictava la tecnologia. Una gran sorpresa la progressió d’Erta després de recomençar aquesta temporada (la seva MMP és 7.94 no massa lluny)
8. Jaël bestué
La blaugrana en un dia “fluix” fa una de les millors marques del campionat amb 7.37 a la final (a 5 centèsimes del seu rècord català igualat aquesta temporada) i 7.40 a eliminatòries. Ona Rosell (Playas) segona amb 7.58 doble a eliminatòries i a la final, lluny dels 7.46 d’aquesta temporada. Bronze per la jove del 2006 Jazmín Romeu (CA.Penedès) amb 7.68. (MMP 7.65)
9. salt d’alçada femení
En un campionat absolut i Sub23 cal destacar una guanyadora Sub18 i més si fa el rècord català que era de Maria Vicente. És molt bona senyal tenir rècords en una prova mancada d’impulsos. Ona Bonet 1.76m (Avinent Manresa), recordem que té 1.78 de l’estiu passat a l’aire lliure i temps per pujar molt més. Segona, Núria Caballero de 21 anys, la recent fitxada blaugrana entrenada per Gustavo Adolfo Becker, amb 1.70 (1.76 i 1.74 MMP AL-PC). Bronze per la combativa i polifacètica combinera Irene Clemente (Cornellà At.) amb idèntica alçada.
10. doblet de laura rodríguez i MARINA GUERRERO
Laura Rodríguez (Piélagos) de 22 anys, aconseguiria la victòria en 3.000m i la plata en 1.500m. Al matí corrent els 1.500 en 4:42.47 darrera Marina Guerrero 4:40:80 però per la tarda guanyant amb MMP global AL-PC en els 3.000m i fent marca personal de 9:40.51 prenent la 1a posició a Douae Ouboukir 9:41.20 a la darrera recta després de que la independent tirés tota la cursa i portés uns metres d’avantatge que semblaven suficients a falta de 100m. Bronze per Khadija Mendou (CA Ascó) amb 9:54.85
La sempre combativa atleta del Manresa, Marina Guerrero, va doblar 800m i 1.500m. En 1.500m va guanyar davant Laura Rodríguez tal com hem explicat abans. Una victòria contundent que potser va restar forces al 800m de la tarda on va intentar repetir la victòria tirant de la cursa, però la frescura i potser també la velocitat més desenvolupada d’atletes com Marta Mitjans (Playas), que té 2:06.82 i 2:11.06 MMP AL-PC, o Geena Stephens (FCB), internacional en 4x400m i MMP 57.89 en 400mt va fer que “només” aconseguís el bronze amb 2:12.74 ben a prop de la seva MMP PC (2:12.24). Mitjans acabava amb 2:11.26 i Stephens li robava molts centímetres en la recta final per acabar en 2:11.29 MMP. El dia abans feia rècord d’Espanya de Clubs en 4×400 mixt a l’European DNA.
