Avui en dia a l’atletisme van arribant noves formes d’entrenar, buscant el màxim rendiment a la pista i salut per l’atleta. La formació dels tècnics i entrenadors és una cosa que suposa una formació contínua i una dedicació extra, moltes vegades no prou reconegudes. Al jutge mai.

La tecnificació al nostre esport cada vegada és més elevada, a banda dels grans efectes visuals que ajuden a l’espectacle als grans esdeveniments, cada vegada van introduint noves tècniques que cerquen reduir la falla humana d’apreciació al zero. O quasi. No sense controvèrsia, com les ja discutides del temps de reacció, de trepitjar o no la taula de batuda o que l’atleta traspassi la línia de meta fins a un mil·lisegons abans.

Inversió vs despesa

Moltes vegades l’atleta no és conscient de tot el que l’envolta, la quantitat de recursos necessaris per a la captació d’una marca cada vegada són més grans, més cars, més precisos, més especialitzats. La formació contínua dels Comitès de jutges en general i el de la Federació Catalana no és menys, és un valor a tenir en compte, amb un grau cada vegada més exigent.

Tots aquests equips operats addicionals que podem trobar en una pista són normalment, a excepció d’anemòmetres, medidors, etc., quasi sempre propietat de la Federació (i dels del club a qui representa) a la seva disposició i operats per personal qualificat i format pel Comitè Català de jutges. La recerca de nous recursos econòmics per poder mantenir, modernitzar i ampliar el parc de dispositius a disponibles per les competicions de casa nostra no és gens fàcil, són equips molt cars però necessaris per a l’homologació de qualsevol marca.

Especialització 

No deixar res a l’atzar és la millor manera d’evitar errors, i en qualsevol competició de casa nostra es poden arribar a agafar més de 3.000-4.000 imputs (cronos, salts, distàncies, millores, etc.) i l’especialització cada vegada és més notable també entre els nostres jutges, amb tot un conjunt de subcomitès i jutges agrupats en panells que ajuden a la recerca de l’excel·lència en aquest àmbit també.

Ampliem el focus, anem a «províncies»

Fins a no fa gaire l’equip de Fotofinish a casa nostra era molt reduït, tot centralitzat des de Barcelona i amb sols 3 equips disponibles. 3 equips pot semblar molt, però com anècdota dir que a la PC es necessiten 3 càmeres, una al carril central, una a l’anell i una de suport o còpia de seguretat, i clar, això volia dir que durant la temporada d’hivern no hi havia possibilitat de programar cap competició fora de la Pista de Sabadell que no fos amb crono manual.

La descentralització dels equips no sols permet una millor gestió dels equips, sinó també abaratir costos a les competicions de les terres més llunyanes de Barcelona, ja que l’equip vindrà de més a prop amb menys despeses de km, sense oblidar el desgast humà que representa.

Aquest cap de setmana ha estat l’entrega de l’equip de Fotofinish a la Pista de Palafrugell que donarà cobertura a la província de Girona, amb el consegüent curs d’especialització de jutges (no oblidem que tot el personal de qualsevol panell és jutge qualificat). La mateixa pista de Palafrugell havia tingut un antic equip que no era fotofinish, sinó el vell vídeofinish de la FCA que ja fa uns anys va de deixar de funcionar a banda de que era totalment obsolet.

A Girona van fer gestions amb la Diputació i s’ha fet càrrec d’una part del cost de l’equip, al voltant del 50%. Cosa que no va ser possible a Tarragona, dins del pressupost dels Jocs del Mediterrani. Es va construir un nou estadi d’atletisme amb tot el seu equipament, i no es va aconseguir que amb el pressupost de Tarragona 2017-18 es pagués un equip de FF. La FCA va poder adquirir dos 2 equips nous mitjançant una subvenció específica a finals del 2019, i un dels antics va anar allà permanentment.

Lleida, que només és una pista operativa, es cobreix entre l’equip de Tarragona i Barcelona, segons disponibilitat i nivell de la competició.

Dimensió

En pocs anys a Catalunya s’ha passat de 3 a 6 equips de FF, per l’atletisme que hi ha Catalunya són suficients, sempre que hi hagi un mínim criteri al fer el calendari, no donant prioritat a controls interns i tancats, i al mateix dia a la mateixa hora del control previst per la FCA obert a tots els clubs.

També cal pensar que no només és necessari l’equip de FF per fer una competició, per exemple, fa 2 anys amb les 4 jornades de Lliga Catalana van ser diumenge al matí a BCN i es requerien 8 jutges de sortida, 16 jutges de marxa, i jutges per la resta de proves amb disponibilitat, no només és comprar més càmeres, calen jutges per fer tota la competició. Renovar i disposar dels nous jutges, formar-los i que estiguin disponibles també és una prioritat que ens pot fer saltar la banca: tenir atletes, tenir equips, però no tenir prou jutges.

Direcció Tècnica, sortides, marxa, medició indirecta, fotofinish, són materies molt específiques que requereixen jutges formats, responsables, amb una bona disponibilitat, i amb una capacitat d’aprenentatge elevada.

El Comitè també està en pretemporada, preparant que tot estigui a punt, no s’agafa la forma en un dia, i en aquest cas, cada moviment pot trigar anys.