Sub18 de molts quirats

Sub18 de molts quirats

L’atletisme català tanca la seva participació en campionats d’Espanya amb una bona actuació en el Campionat Sub18, menys brillant a nivell de medalles que en altres categories però amb diversos noms que donaran joc properament.

Les tanques curtes. Ai, les tanques curtes. Quina meravella de curses dels atletes catalans. Jan Díaz i Marina Pérez ens van captivar amb unes magnífiques marques, polvoritzant les seves pròpies i les dels seus rivals. El primer, un polivalent amb diverses disciplines destacades, que va acabar fent doblet de medalles, va trinxar l’hectòmetre amb un temps de 13.59 i una cursa gairebé perfecte. La de l’UCA, tres quarts del mateix, dominant des de l’inici i aconseguint un temps magnífic i la medalla d’or, amb 13.64 i sisena millor marca estatal de tots els temps.

Pérez i Díaz van ser dos dels noms propis catalans al Campionat Sub18 celebrat a Huelva, l’últim campionat del curs i amb bona dosis d’atletisme de nivell, tot i que en alguns moments vam veure els atletes un pel cansats i acalorats pel context i la situació. A més a més d’ells, dues medalles més d’or, ambdues a nivell femení. La primera, Laia Zurita, campiona en Pista Coberta, dominadora en sub16 en les proves on participava i que encara manté aquest domini amb puny de ferro. 56.34 als 400mll i una última recta de superioritat total. De cap a l’encontre internacional de la propera setmana amb RFEA.

L’últim or, també femení, d’una altra dominadora, en aquest cas en llançaments. Ho va provar en el Pes, i va acabar 5a amb 12.88m. Però després en el Disc es va treure l’espineta. Daniela Fernàndez, del CA Olesa, es mostrava totalment imbatible amb un únic llançament de més de 40 metres (42.15m) però suficient per guanyar a les seves rivals.

Saul Ruiz i Jan Díaz al podi de la llargada. Foto RFEA

Les plates també serien esperades pel nivell ja mostrat dels catalans, per exemple, en el campionat a Granollers. En Martell, Eloi Jané aconseguia el sots-campionat i una més que merescuda marca personal amb un llançament de 61.45m. En la mateixa prova, Adrian Serrano, del CA Manresa, es penjava el bronze amb marca de 55.78, lluny de la seva mmp. També en llançaments, Aleix Camats va lluitar fins al final l’or, però no va poder superar a Javier Cruz, tot i que aniria per davant en els primers llançaments, i firmaria la plata amb marca de 55.60m.

La perxa ens ha donat una nova saga de grans atletes. Eloi Gràcia, germà de l’Àlex Gràcia, atleta prolífic sub23, va aconseguir la plata amb una molt bona marca de 4.46m, deixant per l’últim intent un salt impossible de 4.61m que ningú va poder superar. Víctor León acabaria 5è. A nivell femení, Anna Cardona aportava l’última medalla catalana amb 3.56m i un intent errat del 3.71m per part de la de l’UA Montsià, tot i que va derrotar folgadament la resta de rivals.


Medalla d’or de Daniela Fernàndez en el Disc. Foto RFEA

En fons i obstacles, de nou bon sabor de boca, tot i que sempre es pot desitjar quelcom més. En els 2000 obstacles, Bemnet Vidal es penjava la plata amb temps de 6:59.18, polvoritzant la seva marca personal, però insuficient per guanyar a Lucia Fernàndez. Tercera, una altra catalana, Maria Taggi, del CA Cambrils, que segueix l’estela de Vidal i de fet va tenir a tocar la plata, amb MMP de 6:59.22, gairebé entrant de la mà.

També va guanyar medalla una de les atletes destacades del mig-fons català en aquesta categoria, Carla Bisbal, la del CA Igualada que li va faltar un puntet per arribar a l’or, guanyant la plata als 800m amb 2:11.34. També molt bon nivell al 3000m femení, amb medalla per la del JA Sabadell Ambar Tomàs, amb temps de 10:26.09, intractable davant de la seva companya Merem Gabriel (4a) i de Blanca Batlle (6a).

En la llargada masculina, amb un molt bon arsenal d’atletes catalans, doblet de medalles. Saul Ruiz, del Barcelona Atletisme, aconseguia marca personal amb un molt bon salt de 6.95m, que no li valia per l’or. Tercer, just després de guanyar l’or en 110t, seria Jan Diaz, que va veure com l’esforç seguit li passava factura, malgrat que essent líder de l’any va plantar cara fins al final (6.84m).

Marina Pérez quan va veure la marca aconseguida. Foto Carrer Lliure

Finalment, en velocitat, una medalla. Celia Payrato feia bons els pronòstics i aconseguia pujar al podi, encara que fos tercera (bronze) i amb opcions de més, però assegurant una tercera plaça que la manté en la part alta. 5a seria la del GEiEG Marta López.

Vam veure, també, moments negatius, com ara la lesió de Marc Garcia, l’atleta del UGE Badalona, que també optava a medalla als 400mll. Bones posicions per atletes destacades catalanes, com ara Jana Brusés, del CA Figueres, 4a en els 100 tanques (i 13.90 a les semifinals amb MMP), Adrián Gómez, que acabaria 4rt en els 800m (1:52.94) i amb regust amarg per les seves opcions de podi, Aleix Vives 5è en el 3000m (FACVAC Valls), les dues finals de David Pérez Burque en 110t (5è) i 400t (6è), el 4rt lloc de Silvia Ruiz en Perxa (3.35m), o un altra regust amarg amb Laurine Elisa Marimon, amb potencial per molt més, malgrat acabar 5a amb 12.23m

Huelva va deixar-nos noms que seran destacats l’any que ve. Noms que han allargat tot juliol per preparar un campionat que quedava lluny en el temps però que ajudava per gaudir en calma (era una de les poques cites del cap de setmana). Menys medalles que en un sub20 o un sub23, sí, però no totes les generacions exploten igual. Els noms d’aquesta també tenen molts quirats. I no cal oblidar que, malgrat el nivell, encara estan en una categoria on perdre però aprendre la lliçó és fins i tot més important que una medalla.

distancia ı mans ı mascareta | ventilació