Èxit U23 a Tallinn

Èxit U23 a Tallinn

molt bona actuació amb rècord absolut de sara gallego

De la brillantíssima actuació dels atletes espanyols a Tallinn, 15 medalles i 29 llocs de finalistes (un 23% i un 45% respectivament sobre els 64 atletes desplaçats) els 12 representants catalans han assolit 7 medalles (3 de relleus), amb 5 plates (2 de relleus) 2 bronzes i 11 llocs de finalistes, o sigui, el que ja ve a ser una constant, que els atletes catalans assoleixen una bona part dels èxits estatals, a partir d’una participació que sol estar entre la 4a i 5a part del global (12 sobre 64). En aquesta ocasió el bagatge de medalles i finalistes ha estat arrodonit amb Rècord d’Espanya absolut de  Sara Gallego (L’Hospitalet Atletisme) en els 400mt, 55.20. un rècord de 33 anys de vigència de Cristina Pérez dels Jocs de Seul (55.23) i que suposa una millora de gairebé 1 segon del rècord català de Eva Paniagua, 56.11 que regia des del 23 de desembre de 1989.

foto: sportmedia.es

velocitat i tanques s’emporten el gruix de l’èxit

  • Un medallista i un 4t lloc en 100m, un 2n lloc en 400mt, bronze en 200m i 7è lloc en 400m i afegint 3 medalles més en 4×100.

Sensacional Sara Gallego (L’Hospitalet Atletisme) 2a en 400mt amb rècord d’Espanya. Partia amb 56.13, la 4a SB i la 5a PB de les participants. La deixeble d’Alex Codina va superar una 1a eliminatòria còmode guanyant amb autoritat (57.57). Va resoldre en 2a posició i 56.46 la semifinal més dura amb diferència doncs 2 atletes tenien millor PB i només classificaven directament les 2 primeres. La final, ja es preveia molt igualada entre 4 atletes, exceptuant la guanyadora Zapletalovà (Eslovàquia), atleta que ja partia una marca de 55.19 mínima pels Jocs i així va ser: al pas per les dues darreres tanques Sara anava aparellada perfectament amb 2 atletes (la suïssa Giger i la finesa Lehikoinen, les dues també classificades pels Jocs de Tòquio via rànquing) en la lluita per les dues medalles amb la txeca per davant. En el darrer esforç dels 40m llisos darrers, s’acabaria imposant per 5 centèsimes sobre Giger i 2 dècimes sobre Lehikoinen, curiosament les dues atletes que la varen precedir al pòdium de l’Europeu Sub18 l’any 2016. La guanyadora, Zapletalova, rècord dels campionats en la possiblement millor cursa de 400mt de la història dels europeus Sub23 atenent a les 3-4 primeres classificades.

Vídeo de la cursa:

Per si no fos suficient, dos relleus 4×400 el darrer dia obtenint un 7è lloc i dues millors marques espanyoles Sub23 de la història (3:34.64 i 3:33.54) amb uns parcials oficials de 52.29 i 52.15. Matrícula d’honor i ara a rematar temporada a Tòquio amb el relleu mixt!

Arnau Monné (FC Barcelona) partia en 100m amb 10.31 (+1,6) la 6a SB i 9a PB dels participants. Molt regular, el deixeble de Francesc Carrillo passaria per temps la 1a ronda, la més difícil, que donava accés directament a la final. Tercer de la seva sèrie amb pràcticament PB, 10.32 (+1.6) amb el millor dels 2 temps fora dels llocs de qualificació directa. A la final, amb lleuger vent negatiu de -0,3, acabaria amb 10.41 a 1 dècima de la seva PB i amb la medalla de bronze a la butxaca, a 5 centèsimes de la plata i 1 centèsima per davant del company de selecció, Sergio López.

Arnau Monné en la 1a eliminatòria on va marcar 10.32 classificant-se per a la final. Foto: CarrerLliure

La cirereta final va ser guanyar una medalla de plata en 4×100 (1r relleu) amb 39.00 darrera d’Alemania (38.70, Rècord nacional Sub23) i davant Ucraïna (39.45) i obtenint la classificació al matí amb 39.50 guanyant la sèrie (3r millor temps del global). Bronze en 100m i plata en 4×100. No es pot demanar més en una temporada que ha anat progressant fins a obtenir el millor premi a Getafe i a Tallinn.

Vídeo de la final del 100m:

Pol Retamal (FC Barcelona) venia a Tallinn a córrer els 200m amb els galons que dona ser sotscampió d’Espanya absolut i amb 4ts llocs Sub20 al Mundial 2018 i Europeu 2017 . A més amb 21.67 de SB i 20.55 de PB, la 2a SB i PB dels participants d’una llista molt ajustada.

La seva 1a eliminatòria, la passà amb solvència amb Q directe al quedar 1r amb 20.90 (+0,8) amb 9 centèsimes per davant del finès Purola (20.79 PB/SB) i només superat pels temps del seu company de selecció Gómez, 20.86 i el suís Reais, 20.81 amb -0,2 de vent a la sèrie corresponent. En les semifinals, 3 Q i 2 q decidien el passi a la final, Pol pel carrer 3 acabaria 3r amb 21.35 i força vent en contra (-2,6). Aquesta vegada darrera Furola, 21.27 i el britànic Bol, 21.28 acabarien pel davant seu mentre l’altra semifinal amb vent nul la guanya el suís Relais amb Gómez 3r, 21.72. A la final, pel carrer 8 no arribaria a llocs de podi fins els darrers metres en uns grans darrers 40 metres per obtenir 20.76 (+0,3), un bronze molt lluitat per darrera de Relais, 20.47 (líder europeu Sub23 de la temporada) i del seu company Gómez, 20.60. Pel darrera, de nou el finès Purola, 20.81. Molt ajustat tot tal com es preveia, amb 7 corredors per sota de 21 segons.

Pol Retamal a la semifinal, pel carrer 3, on obtendria el 3r lloc amb 21.35 (-2,6). Foto: CarrerLliure

Pol, a més, aconsegueix la plata del 4×100 fent el segon relleu i rebent el testimoni de Monné. Molt bon bagatge que només es podria millorar amb PB que és de 20.49 però amb +1.9, o sigui, rendiment en teoria, força similar tenint en compte la diferència de vent.

Vídeo de la final de 200m:

Jaël Bestué (FC Barcelona) partia amb la 6a SB i la 7a PB de les participants de 100m. Acabaria en una magnífica 4a posició i uns magnífics 11.52 (-1.3). Un gran resultat i més tenint en compte la seva curta preparació després de la llarga recuperació de la intervenció al maluc. I encara més tenint en compte que potser tenia més opcions en els 200m. El fet d’estar a Tòquio en 200m i la curta preparació segur que han influït en la decisió que han pres amb el seu entrenador Ricardo Diéguez.

En la 1a ronda, després d’un aiguat i baixada de la temperatura, corrent la darrera sèrie acabaria amb Q directe, 3a amb 11.73 (+0,6) per darrera la italiana Dosso, 11.55 i l’austríaca Lindner, 11.57. En semifinals, un gran patiment: arriba 4a amb uns força bons 11.36 però molt ventosos (+3,0) obtenint la desitjada qualificació per temps finalment. Classificant 2 Q per sèrie amb 3 sèries quedava esperar amb neguit que les dues següents sèries no classifiquessin cap atleta per temps. Potser el vent va ajudar ja que a la darrera semi la 3a classificada va fer 11.47 a només 11 centèsimes de la catalana amb vent molt suau de +0,3… Passat l’ensurt ja tenim a Jaël en la final on acaba en 4a posició 11,52 (-1.3) en la seva millor cursa d’aquest campionat i potser de la seva vida donat que la seva PB és de 11.40 amb +1,5. La diferència de vent, sens dubte, compensa sobradament les 12 centèsimes.

Jael Bestué progressant a la 1a ronda pel carrer 7 on es classificaria per semifinals amb 11.73 i el 3r lloc. Foto: CarrerLliure

Per arrodonir, afegeix una medalla de plata al relleu 4×100 (corre la segona posta)amb l’afegit de ser millor marca espanyola Sub23 de la història en semifinals (43.50 i 2n lloc de la sèrie i del global). A la final, 43.74. Fantàstic punt final a l’europeu sub23 amb les mires cap a Japó.


Vídeo de la final de 100m:

Bernat Erta (New Balance Team) partia en 400m amb 45.69, la millor SB dels participants i la 3a PB amb 45.03 del belga Sacoor, 45.21 de l’italià Scotti i mateixa marca del suís Petrucciani. Però amb una una llista tant ajustada i en un campionat d’Europa no hi ha medalla assegurada quan hi ha tanta igualtat i qualitat entre els participants i malauradament ha passat que ens hem quedat sense la medalla que somiàvem. No és que hagi corregut malament perquè hagi quedat 7è. Córrer una final europea pel carrer 1 acabant en 46.01 amb els 6 primers fent SB o PB i amb el guanyador fent rècord dels campionats és un bon resultat. Bernat ha arriscat sortint molt ràpid i potser ho ha pagat. Com deia després, amb tanta igualtat s’ha d’arriscar i si no surt bé de tot, doncs una altra vegada serà.

El carrer 1 de la final és conseqüència de córrer la semifinal més dura on Bernat ha hagut d’anar remuntant fins al darrer metre per obtenir una 3a posició amb 46.00 per darrera del belga Sacoor, 45.77 i l’italià Scooti, 45.84 que li portava a classificació per llocs i ja sabem que això és sinònim de carrer 1 o 2 a la final. En la primera eliminatòria, Bernat queda 2n amb 46.81 obtenint Q directe.

Vídeo de la final de 400m:

No sempre es pot córrer de matrícula, segur que Bernat ens donarà moltes alegries internacionals en properes competicions amb la possibilitat de millorar classificació a l’Europeu Sub23 d’aquí a 2 anys. Ara a per totes a Tòquio amb el relleu mixt.

la medalla d’aaron las heras i el salt de jaime guerra

Aarón Las Heras (Playas de Castellón) sortia en 5.000m amb 13:42.21, la 5a SB i 6a PB dels inscrits. Però també té uns 3:42.89 molt interessants per córrer curses tàctiques de 5000m. Amb la calor de dissabte canvien els plans de l’organització i es passa de semifinals a finals A i B d’acord amb els delegats de cada país. Avituallament a la contra-recta per afrontar el sol i els 34º que marcava el termòmetre de l’estadi Kadriorg. En una cursa on es va sortir a ritme de 15:30 els primers 300m i després es va anar incrementant progressivament, a falta de 1.700m per arribar, escapada de 4 atletes: l’alemany Mohumed (PB 13:21), el britànic Mortimer (PB13:28), l’islandès Magnuson (PB 13:45) i el propi Aaron. A menys de 4 voltes pel final, Mohumed i Mortimer se’n s’escapen i prenen distància sobre Aaron i Magnuson que arriba a ser de 30m a falta de 900m per arribar. Espectacular remuntada d’Aaron a falta de dues voltes que acaba agafant al britànic poc després de tocar la campana, per arribar 5 segons darrera Mohumed, 13:38.69 per 13:43.14. En la mateixa final, Antonio López (At Intec Zoiti) acabaria 13è (24è del global dels participants). L’atleta que resideix i estudia a USA, igual que Aaron, enguany ha fet 3:59.9 a la milla i 13:49.86 en 5000m i era un atleta amb molt a dir. Desconeixem la causa per la que ha corregut al darrera sense opcions per acabar anant-se despenjant i fer gairebé 1 minut per sobre de l seva PB. Segur que hi ha una explicació que desconeixem i el tornarem a veure al seu nivell de nou.

Els 4 atletes escapats de la final A de 5000m, amb Aaron las Heras en 3 posició. Foto: CarrerLliure

Un altre atleta que ha tingut un rendiment excel·lent és Jaime Guerra (Cornellà Atlètic) que ha canviat triple per llargada i ha fet un salt impressionant de 7.96 (+1.2) a la ronda classificatòria, el millor salt dels participants i el 2n millor salt de tot el campionat. Però els concursos, especialment els salts, tenen això, cal fer el millor salt en el moment clau. No va ser així i en la final el millor salt de Jaime, el darrer, va ser bo però no tant: 7.70 (+0.8) que en el moment el posava a 1cm del bronze però el búlgar Linkov l’acabaria assolint finalment amb 7.84. Campió el suís Ehammer amb 8.10 (+0,3). Un 5é lloc amb una PB de 7.96 és un excel·lent resultat per un home que crèiem era saltador de triple i ara ja dubtem.

El salt de 7.96m a la ronda de classificació:

els altres catalans

Alex Gràcia (FC Barcelona) quedaria en el salt de perxa en 8a posició amb 5.40 al tercer intent. És bon resultat ser finalista i quedar a 5cm de la seva PB d’aquest any. El deixeble d’Alberto Ruíz tenia la 12a SB i PB dels participants, per tant, si de cas, només li va faltar millorar la seva marca i acostar-se al podi que es va assolir amb 5.60m, alçada que van fer també el 4t i 5è classificats. Guanyador el francès Cortmon amb 5.80m.

Alex Gràcia a la 1a jornada de qualificació

Carlos Sáez (Atletismo Albacete) aconseguiria un 12è lloc a la final de 1.500m amb 3:44.00. El passi a la final l’obtindria per llocs classificant-se en 5a posició amb 3:45.24. El deixeble de Domingo López partia amb una PB de 3:39.62 d’aquest any que era la 13a millor dels participants. No obstant era una llista molt ajustada amb només el britànic Heyward clarament superior (3:33.99) i si de cas el seu company Mills (3:36.31) amb un pòdium força obert exceptuant el primer. No ha estat un resultat gens dolent però les expectatives podien ser una mica més altes.

Carlos Sáez a la ronda classificatòria dels 1500m tancant el grup. Foto: CarrerLliure

En els 100mt esperàvem força més de Xènia Benach (Alcampo Scorpio 71) ja que partia amb 13.23, la 9a SB i 9a PB de les inscrites. La volíem veure a la final però el embenat que portava a la cama no ens feia massa gràcia i després de la competició va confirmar els pitjors presagis al seu compte de Instagram:

A la 1a ronda eliminatòria la deixeble de David Ruiz marcaria uns 13.50 (-0,2) força correctes presentant candidatura per estar a la final, amb Q directe, arribant 2a darrera la holandesa Sedney, 13,08. A la semi tocava estar a prop de la seva marca  i no va poder ser: 13.56 (+0,8) i 5a classificada. La 3a classificada aconseguiria la qualificació per temps desempatant per mil·lèsimes amb 13.52, un temps tampoc massa exigent per Xènia en condicions normals. A la final, pòdium per sota de 13.00 amb -0,9 guanyant la polonesa Skrzyszowska amb 12.77.

Xènia Benach a la semifinal, pel carrer 5, on quedaria 4a amb 13.56

Finalment, la deixeble de Juan Carlos Galán, Carlota Rodés (València CA) acabaria 20a als 10.000m amb 35:27.17, en una cursa on va seguir un ritme molt regular però lleugerament lent per estar en la seva PB que era de 34:56.53 d’aquest any. Com era la 20a millor de les inscrites no es pot considerar un resultat dolent tot i fer gairebé més de mig minut per sobre del seu “sostre” tenint en compte la calor. La guanyadora va ser l’atleta del Països Baixos Lau amb 32:30.49 tancant el pòdium l’alemana Oed  amb 33:35.99.

RESULTATS

distancia ı mans ı mascareta | ventilació