L’ús inapropiat d’imatges d’esportistes a la xarxa és una realitat. Una atleta catalana denuncia aquesta difusió negativa de la dona en els vídeos d’un youtuber amb milions de seguidors després d’aparèixer en un d’ells.
Core Tops és un youtuber asturià que s’ha guanyat molta popularitat a Llatinoamèrica amb el seu canal a la plataforma de vídeos online. A més, també apareix en d’altres xarxes socials com ara Instagram (amb el nom de coremesias). Amb 2,04 milions de seguidors a Youtube, el podem elevar a la categoria d’influencer, amb una temàtica d’humor amb protagonisme, normalment, per als famosos. No obstant, els seus vídeos han provocat opinions molt diverses. Aquí ens centrem en un aspecte en concret arrel d’una denúncia a les xarxes per part d’una atleta catalana.
Aquesta va venir a través d’un dels últims vídeos que va penjar al seu canal. En els darrers dies, les publicacions s’han basat en moments i “errades” dins del mon de l’esport. En un d’ells, al final del vídeo, es podia veure la prova de salt de perxa corresponent al Míting Internacional de Sabadell, amb atletes com Laura Weyrowitz, Raquel Cosme o Clara Fernàndez. Precisament, l’atleta del Muntanyenc de Sant Cugat (una de les dues menors que hi apareixen juntament amb la seva companya Nerea Pérez), és la que va iniciar la campanya de denúncia al veure la publicació.
En un principi, el youtuber i els seus seguidors van criticar aquesta denúncia imaginant que el problema girava entorn a la paraula “morrita“. Aquest mot, utilitzat en algún país centroamericà designa, en la seva definició més estesa, a una “nena” o una “dona jove”, sovint utilitzat amb un to col·loquial o familiar. Amb tot, el problema no era l’ús d’aquesta paraula, doncs de manera objectiva podem dir que estava ben emprat.
Els problemes apareixien per dues bandes més significatives. La primera, l’ús d’imatges d’atletes menors sense permís perdent tot el component periodístic o de difusió de l’esport. En aquest cas, el youtuber va al·legar que no tenia coneixement de la seva edat i posteriorment va decidir mantenir el vídeo pixel·lant les cares de les dues atletes del Muntanyenc. Segons l’entorn de les atletes, aquests van decidir denunciar el vídeo a través de la plataforma, però la resposta va ser negativa. No obstant, cal destacar que Youtube inclou una clàusula en favor del menor en les seves Polítiques de seguretat, en les que clarament explica que informen a les autoritats policials de qualsevol tipus de contingut que impliqui situacions de risc per als menors.
Tanmateix, la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del menor considera una intromissió il·legítima de la imatge i intimitat personal i familiar dels menors qualsevol utilització d’un vídeo o una fotografia que pugui implicar un menyspreu a la seva reputació, contraria als seu interessos, inclòs si hi ha autorització per part del menor (per tant, malgrat ser un vídeo gravat en una competició -lloc públic- les imatges no s’haurien de publicar per desacreditar o tacar la reputació de la persona).
D’altra banda, sobretot, per l’ús sexualitzat de les imatges de les saltadores de perxa, on es convidava als espectadors a esperar al final del vídeo per observar “semejantes bellezas”, cosificant a les atletes i destacant el seu físic per sobre de les seves qualitats atlètiques, amb la finalitat d’aconseguir més “likes” i visites per part dels seus seguidors. De fet, a l’inici del vídeo, ja convida a tothom a fixar-se durant tota l’estona perquè tard o d’hora el seguidor tindrà el que ha vingut a buscar: “Esten tranquilos muchachos, que la morrita de la miniatura aparecerá en algún momento del vídeo”. El compte de Youtube “Esbufecs Run” va penjar el vídeo en el marc d’un resum del Míting de Sabadell. Aquí, l’escena de les atletes és purament informativa i de difusió, sense cap tipus de comentari amb to masclista o feridor, a diferència del que s’entén en el vídeo de Core Tops. Fins a quín punt es poden utilitzar les imatges d’algú sense permís per donar-li un ús vexatori?
La Clara, saltadora de Perxa del Muntanyenc va explicar el seu parer a Carrer Lliure: “Molts coneguts em van enviar el vídeo. A tots ells, i a mi mateix, ens ha semblat que aquesta persona utilitza la nostra imatge (la d’atletes sense rellevància) per guanyar visualitzacions mostrant només el nostre cos i desprestigiant el que fem, només donant importància a la condició física” ens comenta.
En un dels vídeos anteriors, de temàtica semblant, utilitza la mateixa frase per iniciar, en aquest cas, amb les imatges de Norma Palafox, jugadora del Chivas de Guadalajara femení, on es veu a l’esportista passejant pel camp sense cap tipus d’acció futbolística. La càmera, de manera poc dissimulada, es va apropant a la jugadora i la mostra de cintura cap avall. Al final del vídeo, el youtuber es centra únicament en una escena en la que el 4rt àrbitre mou la mà per donar-li entrada al terreny de joc, congelant l’escena perquè imaginem que la mà toca les natges de la futbolista, amb la frase “como vemos, el gesto indica respeto, cariño y buen trato hacia una de las mejores jugadoras del mundo (…) con el mejor juego de espaldas”. Aquesta última declaració, amb doble interpretació, només té una manera de jutjar-la.
Malgrat tot plegat, Core Tops es va defensar amb un missatge en el mateix canal de Youtube on intentava explicar, en un to molt segur, que el seu vídeo era precisament un elogi a les atletes i criticava a tots i totes aquelles que haguessin penjat un comentari crític:
El vídeo va rebre diversos missatges de persones que criticaven l’ús sexualitzat del muntatge final, expressant la manera en com deixa en ridícul l’esport femení, la repugnància que causava al veure que s’utilitzava aquestes imatges i els comentaris finals només per aconseguir visites.
Però aquest és només un exemple d’un problema endèmic. Hem consultat a l’Institut Català de les Dones sobre les actuacions de les diferents xarxes socials i els mitjans de comunicació en el tractament de la dona en l’àmbit esportiu. Es poden dirigir aquestes denúncies cap al seu organisme? Ens ho explica, Núria Ramon, la seva directora executiva: “Gestionem sovint tot tipus de queixes vinculades amb comentaris, imatges o publicitat masclista dins del mon de l’esport. En funció de cada cas podem coordinar-nos amb altres organismes (el CAC o la Secretaria general de l’esport) per poder trobar mètodes de denúncia. Som la via d’entrada” ens explica.
Son diversos els casos rebuts per l‘Institut Català de les Dones. Els seus canals d’entrada (la bústia genèrica i xarxes com tuiter o instagram) s’omplen de manera freqüent de denúncies referents a l’àmbit de l’esport: “vam gestionar, per exemple, diversos casos amb hostesses en esdeveniments esportius, com ara el Torneig Godó de Tennis o competicions de motor. No et sabria dir la quantitat exacte de queixes que ens arriben a nivell esportiu, però avui dia s’ha centrat el focus en aquest àmbit, doncs l’esport femení i el paper de la dona en l’esport en general s’ha potenciat molt” explica Núria Ramon.
En el cas en concret, ens fixem en la reincidència. Vam poder comprovar (amb el cas de la jugadora de Chivas) com el vídeo on apareixen les atletes catalanes no és l’únic on s’utilitza la dona per a finalitats masclistes o per hipersexualitzar-la. “En aquest cas ho ha fet amb nosaltres però ja hem vist que s’ha anat repetint. Ho ha publicat sense consentiment de ningú, sense tenir en compte si això està bé o malament, sense pensar en si érem menors o no” ens explica la Clara Fernàndez. “Les campanyes que vam iniciar (com per exemple l’última amb el CAC “Thoestasperdent”) serveix per a contribuir a aquesta major sensibilització dels mitjans i de les xarxes socials. I existeixen aquestes campanyes perquè sovint s’embolcalla el mèrit de la dona amb elements que no tenen res a veure, com ara el físic. Aquest tractament esbiaixat pot provocar un fort impacte emocional a l’esportista en concret” ens explica Núria Ramon.
És fàcil poder localitzar aquests casos? I un cop localitzats… és senzill eliminar el contingut? Per a ICDones, l’objectiu és clar, però gens assequible: “Depenem de l’aplicació per poder procedir, i segons quina plataforma és l’objectiu es complica. No obstant, organismes com el CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) té algunes competències en àmbit audiovisual. Amb ells hem conjuntat la retirada de vídeos on es cosificava la dona, vídeos on promovia l’anorèxia i la bulímia… hem de veure el marge de maniobra en cada cas, explorar els elements sancionadors o, en última instància, posar el focus públic per fer-ne una denúncia social” explica la directora executiva.
D’altra banda, sovint topem amb els dubtes. En el cas en concret, com podem afirmar clarament que es tracta de masclisme? Com hem pogut comprovar en la imatge anterior, moltes persones van defensar l’acció. El mateix youtuber va al·legar que el seu comportament cap a les noies del vídeo era de “difusió de l’activitat” i que no volia sexualitzar a ningú. Explicava sentir-se “atacat”. Estava justificat el seu enuig? “lògicament, sempre hi haurà qui es posi al costat de les accions masclistes. Ens hem de preguntar si el tractament negatiu va ser de forma voluntària o no, a vegades pot ser per desconeixement. No obstant, nosaltres sempre animem a les esportistes a que ho denunciïn. Nosaltres les podem orientar, coneixem el marc legal. Ho investiguem i si veiem que realment hi ha una intenció negativa, podem actuar, però és important que ens ho ensenyin” explica Núria Ramon.
Encara queda molt per fer en aquest tipus de situacions. Malgrat que és important igualar la presència pública de l’esport femení, encara és més important evitar que s’utilitzin les imatges de les esportistes amb una finalitat que res té a veure amb l’esport. “Tot plegat respon a una lògica: l’androcentrisme com a fonament bàsic en aquest tipus d’activitat, el desmerèixer el paper de les dones, desvirtuar aquella activitat i només centrar-se en l’aspecte físic per guanyar likes i seguidors. L’objectiu, a banda d’eliminar aquest tipus de comportament, és buscar la manera constant de reivindicar els valors femenins a l’esport, el seu esperit de superació, el camí que han seguit algunes esportistes per ser referents de les nenes que pugen. És una tasca que durarà molt” explica Núria Ramon.
Traducció vinyeta Mafalda: “No soc una dona a la seva disposició”
