Diumenge 1 d’agost es va disputar la 6ª jornada, que seria la darrera d’aquest fantàstic Campionat d’Europa que s’estava celebrant a Barcelona. Va ser una jornada amb només finals amb destacada participació catalana, com ara José Rios, Nacho Cáceres, Rubén Pros, Estela Garcia, José Luis Blanco, Judit Pla, Gema Barrachina i Natalia Rodríguez. Amb opcions de medalla per a Blanco i Rodríguez.

Com explicarem a continuació, en aquesta darrera jornada hi va haver de tot pels interessos catalans, bones i males noticies i una que a priori entrava dins de les positives però que amb el temps seria negativa.

A la jornada de matí tenia lloc la marató Masculina amb la presència de 2 atletes catalans José Ríos (CA Manresa) i Nacho Cáceres (FC Barcelona), tot i que en aquell moment tenia llicència per la Federació de Castella i Lleó per estar entrenant a Sòria a les ordres d’Enrique Pascual.

José Ríos entrenat per Juan Ramón Muñoz, tenint en compte les seves marques tant en pista com en ruta es podria considerar com el millor fondista català, anys després encara son seus els Rècords de Catalunya de 5.000m 13:07.59, 10.000m 27.22.20 i Marató 2:07.42. També posseeix un extens historial de competicions d’alt nivell combinant el 10.000m i la marató, participant en 6 Campionats del Món de manera consecutiva Sevilla 99, Edmonton, París, Helsinki, Osaka i Berlin, amb un 10è i un 8è lloc en aquests darrers campionats a la prova de Marató. Als JJOO de Atenes 2004, 9è en 10.000m i a Pekin 2008, 16è a la Marató. Les seves grans medalles internacionals van arribar en el 10.000m als Campionats d’Europa de Munich 2002 on es proclamava campió i a Goteborg 2006 on era Subcampió. Nacho Cáceres amb una marca personal de 2:12:40, tenia un currículum més breu, destacant el 12è lloc al 10.000m del Campionat d’Europa de Munich 2002.

A les 10 del matí amb unes condicions complicades per la disputa d’una marató (27ºC i 87% d’humitat) es donava la sortida amb 64 atletes. Al pas per la mitja marató José Ríos era 7è i Nacho Cáceres 21è, però abans del quilòmetre 30 tots dos es veien obligats a retirar-se per problemes físics. Espanya aconseguiria l’or de la Copa d’Europa gràcies a Chema Martínez (2on), Pablo Villalobos (5è) i Rafa Iglesias (6è), per davant de Rússia e Itàlia que completarien el podi. El campió d’Europa va ser Victor Rothlin (Suïssa) amb 2:15:31.

Ja de nou a l’estadi, en jornada de tarda van tenir lloc les finals dels relleus de 4x100m amb sort dispar per l’equip masculí i femení d’Espanya. Rubén Pros entrava novament en acció, el quartet era el mateix que havia competit a semifinals, Angel David Rodríguez, Alain López, Rubén Pros i Orkaitz Beitia. Es presumia una bona actuació per part dels espanyols, però a la darrera transferència Orkaitz Beitia no aconseguia entregar el testimoni a Rubén Pros, per tant Espanya no arribava a meta.

En canvi l’equip femení de 4x100m amb Estela Garcia si que va portar alegries, el combinat format per Ana Torrijos, Digna Luz Murillo, Estela Garcia i Amparo Cotán, amb 43.45 finalitzaven en 6è lloc, aconseguint establir un nou Rècord d’Espanya. Posteriorment per la sanció per dopatge a l’equip rus (4es a la final), Espanya pujaria al 5è lloc d ela classificació.

A la final dels 3.000m obstacles semblava clar que les medalles d’or i plata ja estaven adjudicades d’inici als 2 atletes francesos Bouabdellah Tahri i Mahiedine Mekhissi-Benabbad. Les seves marques de la temporada 8:03.72 i 8:08.82, estaven a 10 segons dels seus rivals, el que els feia clarament superiors. A la temporada 2010 només els kenians Kipruto, Kemboi i Koech van ser més ràpids que Tahri i Mekhissi.

A les 20:15 es dona el tret de sortida amb el català José Luis Blanco amb opcions de medalla. Ja a la 1ª volta es confirma que hi haurà 2 curses, una pel davant amb els 2 francesos rellevant-se que lluitaran per l’or (2:41 el primer mil) i una altre per la resta de rivals que es disputaran el bronze. José Luis Blanco va començar a cua, per anar remuntant posicions poc a poc, a manca de 2 voltes era el 3er atleta del grup corrent de manera intel·ligent.

A la recta de meta Mekhissi-Benabbad amb un canvi de ritme superava a Tahri que no presentava gaire oposició, i es va proclamar Campió d’Europa amb 8:07.87. Per darrera abans de la última ria, José Luis Blanco amb un fort canvi superava al moldau Ivan Lukyanov, i es col·locava en 3er lloc i amb una gran recta final aconseguia la medalla de bronze amb 8:19.15, per 8:19.64 de Lukyanov. Blanco guanyava la seva 2ª medalla en un Campionat d’Europa després del Subcampionat a Gotebrog 2006.

Mesos després es va fer públic que José Luis Blanco havia donat positiu per EPO en el Campionat d’Espanya d’Aviles (18-07-2010), sent sancionat inicialment per 2 anys i li van ser anul·lats els seus resultats des d’aquella data. Per tant se li retirava l’honor de la medalla de bronze de Barcelona 2010, que passava a mans de Ivan Lukyanov.

Apropant-nos al final de la jornada, es va disputar el 5.000m femení que de la mateixa manera que el 10.000m va ser final directa. Vam tenir doble representació catalana amb Judit Pla (FC Barcelona) i Gema Barrachina (València Terra i Mar). Judit Pla amb un extens currículum en cros, era triple campiona d’Espanya de 5.000m (06, 09 i 10), amb una millor marca de 15:20.87 que era Rècord de Catalunya. A nivell internacional, entre d’altres, havia participat l’any anterior als Jocs Mediterranis de Pescara sent 4ª i al Campionat del Món de Berlin 2009, recentment s’havia proclamat Campiona Iberoamericana a San Fernando 2010. Judit Pla entrenada pel seu pare Manel Pla, tenia una millor marca de 2010 de 15:29.14.

Per a Gema Barrachina entrenada pel maratonià José Rïos, aquest seria el seu 1er campionat internacional absolut en pista. Gema Barrachina després de córrer el 10.000m en 31:54.64 aquell mateix any, també tenia la mínima per haver participat en 10.000m, però finalment decidia competir únicament en el 5.000m. La seva marca personal en 5.000m era de 15:44.22.

Es donava el tret de sortida a les 19 participants i ja d’inici la rusa Mariya Konovalova imposa un ritme elevat (2.57.58 el 1er mil), trencant la cursa en 2 grups, les catalanes en el 2º, Judit Pla per la meitat i Gema Barrachina una mica més enrere. Finalment Judit Pla seria 12ª amb 15:35.01 i Gema Barrachina 16ª amb 16:00.51. La turca Alemitu Bekele es proclamava campiona amb una marca de 14:52.20.  A Gema Barrachina se la va poder veure competir amb un gran embenat a la seva cama esquerra, fet que de ben segur malauradament va limitar el seu rendiment.

Posteriorment degut a la desqualificació per dopatge de 2 atletes turques (Bekele i Erdogan) i 2 atletes russes (Konovalova i Grechishnikova), les catalanes Pla i Barrachina pujarien al 8è i 12è lloc respectivament. Sent la nova Campiona la turca Elvan Abeylegesse, que com vam comentar a la crònica del 10.000m també va donar positiu per dopatge al Mundial d’Osaka 2007, però al ser una sanció de 2 anys, se li va respectar la medalla de Barcelona. Podríem considerar que la campiona moral del Campionat va ser la portuguesa Sara Moreira (14:54.71).

A 1/4 de 10 de la nit tenia lloc l’anhelada final dels 1.500m femenins amb la participació de Natalia Rodríguez. Natalia sempre arribava en un gran estat de forma als Campionats, però tenint en compte les millors marques de la temporada de les seves rivals, aquest cop tampoc ho tenia fàcil. A la llista de sortida trobem a Anna Alminova (Rússia) amb 3:57, a Lisa Dobriskey (Gran Bretanya) i a Hind Dehiba (França) amb 3:59, entre d’altres, per només 4:05 de Natalia Rodríguez. A la línia de sortida se la veu concentrada.

Es donava el tret de sortida, Anna Alminova agafava el cap de cursa, Natalia anava a meitat del grup, el ritme era força alt 1:03.61 el 1er 400, 2:09.04 el 800m. Natalia per l’exterior començava a progressar i al toc de campana ja era 5a, es passava el 1.200m en 3:14.48, el ritme ja era de vertigen, a manca de 200m Natalia Rodríguez s’emparellava amb Alminova al 1er lloc per l’exterior. La tarragonina entrava a la recta de meta amb totes les opcions, Alminova s’enfonsava, però Natalia era avançada per Núria Fernandez que anava directe cap a la victòria i per Hind Dehiba. Natalia Rodriguez que se la veia feliç a l’arribada, aconseguia la medalla de bronze amb 4:01.30, la seva millor marca de la temporada. La campiona Nuria Fernández amb 4:00.20 aconseguia marca personal.

La rusa Anna Alminova finalitzava en el 6è lloc, però posteriorment seria sancionada per dopatge, sent desqualificada del Campionat. Mateixa situació per la turca Ash Çakir que havia quedat 5a.

A continuació ja només quedava la disputa de les finals dels relleus de 4x400m però sense presència de atletes catalans. Rússia seria el país campió tant en homes com en dones, però un cop més en aquest campionat, per motius de dopatge l’equip femení seria desqualificat. El títol va recaure en el combinat d’Alemanya.

Foto de capçalera: Natalia Rodríguez exultant de felicitant celebrant la victòria amb Barni. Autor: JA Miguelez, RFEA.