Corebos d’Elis. Si us diem aquest nom possiblement no sabreu de qui estem parlant. Si ens hi fixem en el “cognom”, veurem que Elis era una ciutat (un nucli de població), capital de l’Èlida, un territori situat al nord-oest del Peloponès. Aquesta ciutat era coneguda pels historiadors antics, bàsicament, pel seu caràcter sagrat, i per ser la que acollia regularment els Jocs Olímpics (o la que s’encarregava de la logística). Doncs en aquest nucli trobem al qui possiblement va ser el primer velocista de la història.

Corria l’any 776 a.C. L’expansió per Grècia per tot el Mediterrani a partir de les colònies comercials era un fet. Estem parlant de tres segles abans de les guerres mèdiques o les del Peloponès, dels enfrontaments entre Atenes i Esparta o contra els Perses. Es creu que per aquesta època van ser composats els versos que apareixen a la Ilíada d’Homer, tot i que els seus fets es situen més o menys al segle XII a.C. També parlem de l’època del naixement de les polis, un dels fenòmens més importants de la Grècia arcaica, un model territorial no aplicat a totes les zones. Arriben també les primeres cròniques històriques post Homer, tot i que aquestes van ser escrites més endavant.

El fort arrelament a les tradicions i a la religió grega va provocar el naixement d’uns Jocs esportius que servirien per rendir homenatge, cada quatre anys, a diferents Déus de l’Olimp de l’Hèl·lade. Això, o com a mínim ho intuïm, va ser una autèntica novetat que va sacsejar la vida dels grecs, doncs seria el primer esdeveniment (exceptuant les guerres) on diversos bàndols defensant un territori s’enfrontarien entre ells.

Com vam veure en l’anterior capítol, l’exercici físic era una de les disciplines bàsiques en l’evolució dels infants grecs. Constituïa gran part del temps que passaven aprenent, i estava considerat a l’alçada de la filosofia o l’estudi científic. Seria a l’edat dels 12 anys quan els infants començaven el seu entrenament, doncs era llavors quan es creia que el cos humà iniciava la seva evolució a la vida adulta. Durant quatre anys entrenaven a la palestra, posteriorment ho feien al gimnàs, on desenvolupaven capacitats físiques i atlètiques.

Durant la seva estància al gimnàs podien córrer a les pistes entre els boscos (imaginem-nos quelcom semblant a la pista d’atletisme d’Olot) i tenien diverses estacions d’exercicis com les que podríem trobar ara en els parcs públics. Eren les “màquines” de l’antiguitat, igualment útils, tot i que no podien focalitzar tant a nivell muscular com ara. Als 20 anys, els nens ja estaven preparats i capacitats pels Jocs.

En aquest context apareix, en la primera edició, una sèrie de persones preparades, molt possiblement també soldats que havien lluitat en guerres anteriors, físicament molt dotats, defensant les diferents ciutat o ethnos presents. Un d’ells seria Corebos, que participaria en una d’aquestes primeres proves. No sabem amb exactitud si es tractava d’aquesta, però la distància original que es corria era de 192,27 metres (una volta a l’estadi antic).

No es deurien presentar molts corredors, o com a mínim no en queda constància, encara que segons alguns estudis podria haver arribat a córrer sol. El poc que sabem de Corebos era que tenia un ofici artesanal, possiblement forner, i que s’hauria preparat, sent d’Elis (la ciutat que acollia els Jocs) a consciència per poder obtenir la victòria. Tampoc sabem absolutament res de la tècnica emprada per obtenir la victòria en els quasi 200 metres de volta a la pista. Sí sabem que físicament estaven preparats per aguantar, tant l’impacte del peu al terra com la fatiga explosiva d’una cursa curta.

En la descripció de Grècia, de Pausànies, l’historiador i viatger explica que l’estàtua de Corebos era la més antiga que havia vist esculpida en pedra. A més, parla d’ell així: “Quan es va iniciar la tradició ininterrompuda de les Olimpíades, es va fer la primera cursa a peu, i Corebos d’Elis va ser-ne el vencedor. No hi és l’estàtua de Corebos a Olímpia, però la seva tomba es troba al confí d’Elis”.

Corebos potser no era tan conegut com ho seria Lades posteriorment, quan en el 460 a.C. va aconseguir pujar al punt més al del podi dels Jocs Olímpics. A nivell poètic es deia d’ell que “literalment va volar”. No obstant, parlem de Lades ja ben entrat al món grec clàssic, en l’època que es va esculpir el Discòbol o el Diadumen, en plena ebullició de l’esport de l’antiguitat. Corebos apareixeria, almenys, 300 anys abans, i marca el punt d’inflexió de les curses atlètiques dels antics Jocs.

Tenim la descripció d’una estàtua, d’una tomba, el seu nom a les cròniques de Pausànies i una referència en la història dels Jocs antics com el primer vencedor i corredor destacat de la història. Però ja és suficient perquè aquest atleta ultra desconegut (només podem fer volar la imaginació per veure’n com era) aparegui entre els guanyadors d’una medalla d’or en els Jocs Olímpics (bé, en el seu cas, d’una branca d’Olivera, una diadema com a símbol del millor o bé una poma, com assenyala el portal Olympedia).

Bibliografia emprada:

Pierre Grimal. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Paidós. 1981 Barcelona

Robin Hard. El Gran libro de la Mitología Griega. La Esfera de los Libros. Madrid. 2008

Robin Osborne. La Grecia Clásica. Historia de Europa. Critica. Barcelona. 2005

Descripció de Grècia. Pausànies. Biblioteca clàssica. Gredos. Madrid

Los Juegos Olímpicos en la antigua Grecia. Santiago Segura Mungía. 1980. Madrid