Diversos catalans han vist com no podien començar la temporada o bé durant la pista coberta i el cros patien lesions greus. La gran majoria ja estan sortint del pou i es preparen per tornar a competir. D’altres hauran d’esperar
Una de les imatges més dures del Campionat d’Espanya sub23 va ser veure com Pol Retamal no finalitzava el 200mll per una forta sotregada a la cama. Això el va deixar fora de joc, evitant que pogués aconseguir una gran marca en la seva prova preferida.
Poc a poc, els atletes van tornant. Hem vist exemples clars de lesions greus que han deixat fora de joc a gent de molt nivell, per exemple, el cas de Marc Alcalà, que tot just en aquest article explicàvem que havia tornat ja a competir (amb nou entrenador).
Però hi ha casos de molts atletes a nivell català que tambe han passat per un període de lesió i que ara, d’una manera o d’altra, estan relativament preparats per tornar, si més no, la seva voluntat és poder estar apunt per Aire Lliure.
D’entrada comencem pel mateix Pol Retamal. L’atleta de Vilafranca del Penedès va patir un trencament de 4 centímetres al bíceps femoral (unió amb el semitendinós). Això va provocar que no acabés el campionat sub23 estatal (d’això en fa quasi un mes). A dia d’avui, la ferida està totalment cicatritzada (al 90%), i segons ens explica “ja puc anar escoltant el cos a partir d’ara”. Retamal ja entrena aquests dies al 80%.
Un altra atleta promesa que no va poder acabar Pista Coberta va ser l’Elia Saura. Després de patir molèsties al peu, l’atleta del València Atletisme va veure com se li complicava a una petita fractura. Ara per ara, ja no pateix pel mal però encara no pot entrenar amb normalitat. “No volem forçar, durant l’última ressonància encara es veia la fractura. Ara toquen dues setmanes més de recuperació, una nova ressonància i en principi a partir de la 3a setmana ja podré entrenar al 100%” ens explica Saura.
Un dels casos més durs va ser el de Jan Sans. L’atleta del CA Tarragona venia de guanyar la final dels 60mll del Campionat català sub23 derrotant a atletes com Bernat Canet i Arnau Monné. Però malauradament, durant la final del campionat absolut, va patir una lesió a la cama dreta fregant la línia d’arribada (de fet va acabar 3r) i ja no va poder anar al sub23 estatal. Ell mateix explicava a les xarxes socials que havia d’aturar-se durant dos mesos, tot i que admet que tot va més ràpid del que s’esperava. “Actualment estic amb la rehabilitació i he començat a entrenar amb certa normalitat” ens explica Sans. L’atleta tarragoní va patir un trencament del bíceps femoral.
L’última atleta promesa en patir una lesió important durant la passada Pista Coberta va ser la Mireia López. L’alteta del CA Tarragona va veure com la competició s’aturava de cop i volta per un trencament en la unió miotendionsa del bíceps femoral (just abans del campionat sub23). Ara, un mes després, les coses van per bon camí. “Fa dues setmanes que corro i no tinc molèstia. En una setmana i mitja em faran una altra ressonància per veure que tot està ben cicatritzat i així poder fer coses més explosives. Després de dues lesions greus en poc temps, ara ja tinc ganes de tornar a l’aire lliure” explica la Mireia a Carrer Lliure.
A nivell absolut, potser la lesió que més hem pogut anar seguint és la de Cristina Lara. L’atleta del Barça ha anat explicant de manera encertada tot el procés de la recuperació en les seves xarxes socials personals (on ha penjat vídeos dels exercicis i dels entrenaments). Recordem que vam explicar aquí mateix la seva operació el passat novembre. Ara per ara, continua amb el procés veient la llum al final del túnel. “La previsió de recuperació era de 4 a 6 mesos per entrenar de manera notable i avui dia la millorar és substancial. No tant a nivell esportiu perquè no fa res que he començat a fer cursa suau, més a nivell personal, on en el dia a dia ja no noto res negatiu” ens explica Lara. Malgrat tot, la tornada no serà fàcil tampoc a nivell mental. “He tingut una recuperació dolorosa perquè la lesió estava en l’extensió total de la cama i el múscul estava inhibit. Quan caminava sentia que la cama marxava del seu lloc. Porto fent bici, gimnàs i tractament amb el fisioterapeuta des de fa temps, a més de fer sèries a la piscina. No m’he aturat, però amb les diferents pràctiques he tornat a guanyar múscul” comenta l’atleta. Cal destacar que en la seva recuperació ha afegit la pràctica de la restricció vascular, que ajuda a enfortir el múscul malmès.
Qui sí que va començar la Pista Coberta però no va poder anar al campionat absolut va ser l’Alex Kingue. L’atleta del Fent Camí Mislata es va lesionar durant el campionat absolut català. Com ens va explicar en l’última entrevista, Kingue tenia un problema a la cuixa que fa temps que l’acompanyava (els últims 2 o 3 anys) i que li apareix en moments de molta càrrega. Ara segueix entrenant amb suavitat i recuperant-se a poc a poc per evitar problemes majors.
Les proves de mig-fons també han vist com faltaven alguns dels atletes importants a nivell català. Un dels exemples clars és el del Llorenç Sales. L’atleta de l’UA Montsià patia forts dolors a finals de la temporada passada i li van diagnosticar el síndrome de Haglung, una deformació òssia del calcani que irritava el seu tendó d’Aquil·les. “Era un tema lleu i a priori no requeria cirurgia, però vaig rebaixar la intensitat dels entrenaments cap al novembre i ara poc a poc vaig recuperant la normalitat” ens explica en Llorenç. “Sempre quan acabo d’entrenar tinc quelcom de dolor, però amb fisioteràpia i treball alternatiu ho vaig trampejant” explica. Recordem que en Llorenç Sales tenia com a objectiu a inicis d’any poder aconseguir la mínima per als Jocs Olímpics.
Un altra atleta catalana que no hem vist començar la temporada ha estat el cas de Zoya Naumov, que precisament aquest curs deixava l’Agrupa per continuar la seva carrera al New Balance. Naumov va ser operada al setembre d’un trencament parcial d’un tendó del turmell, lesió que havia patit al juny. Malgrat ser una patologia estranya va poder continuar entrenant i competint fins al campionat d’Espanya absolut, on es va haver d’aturar. “La millor decisió era passar per quiròfan i després de l’operació, on no hi van haver complicacions, em van donar tres mesos i poc a poc he començat de nou a entrenar amb regularitat” explica a Carrer Lliure l’atleta. “Des de l’1 de gener estic entrenant per gespa i ara fa dues setmanes ja vaig començar a tocar la pista. No vam voler competir a PC perquè crèiem que era un risc innecessari i sabent que ve un estiu important millor començar bé i amb condicions” ens explica Naumov. L’atleta del NB té la intenció d’estrenar-se aquest any en una milla en ruta i li agradaria ser seleccionada per la RFEA de cara als Jocs Iberoamericans.
Un altre dels atletes que no ha tingut sort els últims mesos ha estat Dídac Salas. El saltador de perxa va tornar el passat 6 de gener durant el Campionat de Clubs a la competició després de sis mesos de lesió (trencament del tendó d’Aquil·les). Salas saltaria aquell dia 5.40m però després ja no podria trobar regularitat (malgrat que va arribar fins als 5.50m). De fet, Salas no va competir ni en el Campionat català ni en l’espanyol absolut. El seu entorn comenta que a hores d’ara continua sense poder entrenar amb el grup amb condicions degut a les molèsties al peu que ja va apuntar ell mateix després del campionat de clubs. Amb el seu tècnic (Alberto Ruiz) van decidir no competir en el Campionat d’Espanya de cara a recuperar-se i poder somiar amb els Jocs. De moment, entrena a nivell individual sempre i quan li permeti les molèsties.
Finalment, un dels atletes que tampoc estem veient amb regularitat aquest últim any és el lleidatà Arnau Erta. El germà gran d’en Bernat, del FC Barcelona, semblava que tornava amb força a finals del passat curs, però de nou, una inflamació al tendó d’Aquil·les cap a l’octubre el va deixar fora de joc. “Estava fent marques personals als entrenaments, fins que al gener no podia fer res sense dolor i vaig haver d’aturar-me i repensar-me la situació. Va resultar que tot venia d’un bloqueig ossi força general del peu i un cop solucionat he anat millorant progressivament” ens explica Erta. L’atleta, que no ha pogut competir en Pista Coberta, admet que s’ha de ser cautelós. “Estic vigilant molt el que faig per no fer passes enrere. Ara les sensacions son bones i estic amb ganes i amb força, treballant els punts febles i millorant físicament, així que estic molt esperançat de cara a Aire Lliure” explica a Carrer Lliure.
Precisament, del grup del seu pare, en Quim Erta, trobem una atleta que tampoc hem vist en els últims mesos. En aquest cas es tracta de Clàudia Delgado, atleta sub20, la qual una lesió a l’esquena l’ha deixat apartada de les pistes els últims mesos. Segons el seu tècnic ara ja entrena amb normalitat i poc a poc va entrant dins del grup, com vam poder veure en un vídeo que el mateix Erta va penjar a la xarxa social Twitter.
