El proper diumenge es disputarà al Cerro de los Ángeles de Getafe (Madrid) la 103ª edició del Campionat d’Espanya de “Campo a través” individual i per federacions. La Federació Catalana ja ha publicat les seleccions Sub20, Sub23 i absoluta que representarà a Catalunya. Analitzem en quina situació es troba el fons femení actual i en concret el cros.

Carme Valero és l’atleta catalana més destacada de tots els temps en el cros, Campiona del Món al 1976 i 1977, i un tercer lloc al campionat de 1975, i 8 Campionats d’Espanya, sis d’ells de manera consecutiva entre el 1973 i el 1978. I per Federacions Catalunya també guanyava el campionat del 75 al 78.

A nivell individual, vam haver d’esperar fins el 2001 per tornar a veure a una catalana guanyar el campionat absolut. Jacqueline Martin guanyadora de 3 campionats (1 de cros llarg i 2 de cros curt), va donar inici a una època daurada pel cros femení català amb la excel·lent generació d’atletes dels anys 70 i 80. Amb aquestes atletes la selecció catalana no es va baixar del calaix més alt del podi entre els anys 2003 i 2012.

Aquesta generació d’atletes nascudes als anys 70, va estar formada entre d’altres per Rosa Morató que va aconseguir 5 títols de Campiona d’Espanya i 2 medalles en Campionats d’Europa, Judit Pla amb diversos podis en Campionats Estatals i 11 participacions en Campionats del Món amb un 20è lloc al 2009 a Amman i també Silvia Montané internacional amb la selecció. A elles es van sumar dues fondistes més de mitjans dels 80, que també van tenir un gran rendiment en el cros, com són Gema Barrachina Campiona d’Espanya 2013 i Lidia Rodríguez medallista i també internacional.

El gran rendiment d’aquestes atletes en el cros anava de la mà de grans marques i internacionalitats en els Campionats de Pista Aire lliure, per exemple ocupen els 4 primers llocs del rànquing en 5.000m de tots els temps. Judit Pla 15:20.39, Lídia Rodríguez 15:24.25, Gema Barrachina 15:25.88 i Jacqueline Martin 15:27.82, de Rosa Morató podem destacar els 31:54.16 en 10.000m i els 9:26.23 en 3.000m obstacles.

També cal destacar a Marta Galimany nascuda al 1985 com una habitual als Campionats d’Espanya de Cros, amb unes actuacions destacades al 2018 i 2019 amb un 11è i 8è lloc respectivament. Després d’elles, cap atleta catalana nascuda amb posterioritat al 1986 ha destacat com a absoluta en el circuit de cros estatal.

En categories inferiors Beatriz Caspar (1993) va destacar com a juvenil i júnior aconseguint ser Campiona d’Espanya e internacionalitats en cros i en pista a la prova de 3.000m obstacles, fent les seves millors marques al 2011 quan tenia 18 anys, però que no es va arribar a consolidar com a atleta absoluta. Recentment al 2019 Elia Saura va aconseguir el títol en categoria Sub20.

Si mirem el rànquing català de 5.000m dels darrers 5 anys, les úniques marques que trobem per sota dels 16:15 (ritme de 3:15), son de la temporada 2016 de Judit Pla i Gema Barrachina amb 15:54.97 i 15:56.59 respectivament. Judit Pla ja ha abandonat l’atletisme d’alt nivell i Gema Barrachina està enfocada a la marató amb grans resultats (2:30:12, València 2020).

Ara donem un cop d’ull a la selecció catalana absoluta, la mitjana d’edat d’elles és de 32.5 anys, per 29.5 del nois. Tres de les atletes ja són de categoria màster, tot i que en el fons es té un gran rendiment durant la trentena, denota que no hi ha densitat de noies joves de qualitat empenyent per entrar a la selecció.

La quarta classificada al Campionat de Catalunya va ser Núria Gil ex-atleta del Reus Ploms i ara a les files del CE Penedès, l’atleta de Reus de l’any 91 va ser una prometedora atleta en categories juvenil, junior i promesa, ocupant els primers llocs en Campionats d’Espanya i sent internacional en campionats de Cros amb la selecció estatal. A l’estiu de 2012 abandonava la pràctica de l’atletisme. Aficionada a la bicicleta de carretera i competint a gran nivell en curses de muntanya i de raquetes de neu, mai ha abandonat la pràctica esportiva. D’aquesta manera 10 anys després, tornava al cros aconseguint la “medalla de xocolata” al campionat de Catalunya.

Amb el cas de Núria Gil trobem un punt de fuga de les atletes de fons, les curses de trail. A més d’ella, altres exemples com són Sheila Avilés o Gisela Carrión entre d’altres, que estan competint en trail amb excel·lents resultats.

En el cas de la categoria Sub20 la campiona Carla Domínguez (JA Sabadell) i la subcampiona Helena Moragas (CA Sant Just) tot i competir puntualment en pista i cros, el seu focus principal és el triatló. Carla Domínguez que recentment establia un nou Rècord de Catalunya de 3.000m en PC amb 9:33.86, el passat mes de març es proclamava Campiona d’Europa de Duatló a Punta Umbria.

Després d’exposar la situació, i veient que altres sectors tenen bons resultats a l’actualitat, sembla clar que l’atletisme català té un problema amb el fons femení. Quins podrien ser els motius?

Que no s’entreni correctament, i provoqui que les atletes desisteixin per manca de motivació. Una fondista, en concret l’especialista en cros, no pot entrenar permanent en una pista d’atletisme. Necessita d’espais naturals, ja sigui bosc, camp, o bé un parc urbà on acumular part del seu volum d’entrenament.

Que s’entreni en excés, bé per volum o per intensitat en categories de promoció, fent que l’atleta avorreixi l’especialitat.

Que l’atleta es senti atreta per altres disciplines, com pot ser el trail on actualment és més fàcil destacar a nivell estatal o el duatló/triatló que potser es poden comptar amb més ajudes de patrocinadors.

També és remarcable que la Campiona de Catalunya de Cros, Douae Ouboukir no sigui fruit d’una escola d’atletisme tradicional. Doaue de 25 anys i sent la més jove de la selecció, és entrenada pel seu pare i se la pot veure fent sessions a la Carretera de les Aigües o al Parc de la Ciutadella.

Potser hauríem de veure com treballen altres comunitats autònomes, Catalunya a l’actualitat només té 1 cros en el calendari de la RFEA (Granollers), mentre que Castella i Lleó en té 7, i País Basc i Castella la Manxa també ens superen. Segurament la manca de competicions de nivell a casa nostra resta motivació a les atletes per preparar la temporada de cros i es sentin més atretes per competir en Pista Coberta.

Estarem pendents de l’evolució en els propers anys, per veure si s’aconsegueix invertir la tendència negativa actual.