L’ESPORT MÉS ANTIC

L’atletisme es diu que és l’esport organitzat més antic. La 1a referència històrica data del 776 a.c. a Grècia en una llista de guanyadors de “l’Estadion”, una cursa dels Jocs Olímpics antics . I és que no és gens estrany perquè córrer, llançar, saltar i caminar son activitats naturals necessàries i imprescindibles per la vida de l’home des de la seva existència.

Aquesta complexitat de moviments (cursa, salt, llançament) sota el paraigües d’una paraula com “atletisme” (que ve del grec “athlon”, que significa “competició” o “combat”) havia de derivar en un munt de disciplines regulades, ordenades i organitzades fins la creació de la IAAF (Federació Internacional d’Atletisme) al 1912.

NOVES DISCIPLINES: ULTRES I MUNTANYA

L’evolució de l’atletisme ha augmentat la complexitat organitzativa amb la incorporació de disciplines segons l’escenari on es practiquen (pista, muntanya, carretera) i les entitats que les organitzen sota el paraigües de la WA i federacions d’atletisme territorials.

Fins l’any 1988 la Federació Internacional d’Atletisme, abans IAAF i ara World Athletics (WA) governa en exclusiva les proves de pista (el que en anglès s’anomena trak and field incloent curses, salts, llançaments i proves combinades), cros, i ruta amb les proves de marxa tant a la pista com a la carretera.

A partir del 1988 la gestió i organització de l’esport més antic deixa de ser patrimoni exclusiu de la Federació d’Atletisme perquè han entrat noves disciplines (ultres, curses de muntanya i trails) tutelades per altres entitats que expliquem seguidament:

CURSES D’ULTRA DISTÀNCIA

A l’any 1988 la IAAF reconeix la IAU (Associació Internacional de corredors d’ultra distància)

Les proves d’ultradistància que aporta la IAU poden transcórrer per carretera o camins de muntanya (trail) o combinacions d’aquests terrenys ja sigui en circuit o en recorregut lineal. Han de ser més llargues que els 42,195km de la marató.

PROVES IAU

• Per distància: 50 km – 100 km – 50 milles – 100 milles (en trail, qualsevol distància superior a 42 km).
• Per temps: 6 hores – 12H – 24H – 48H – 6 dies.

Entre les diferents modalitats d’ultradistància, la WA reconeix els rècords mundials de les proves de 50 km i 100 km sobre asfalt, afegint a les que ja tenia en ruta de 5 km, 10km, mitja marató i marató.

Per tant, tenim campionats i rècords internacionals organitzats exclusivament per la WA des dels 5 km fins la marató i a partir dels 50 km organitzats per la IAU sota el paraigües de la WA.

En l’organització del Mundial dels 100 km també hi entra una 3a Entitat, la WMA (World Masters Athletics) amb colaboració amb la IAU per l’acord de novembre del 2011 i finalment també pel Mundial de 50 km i de les 24h segons l’acord del setembre del 2022. Aquí ha jugat un pes important el gran nombre d’atletes màster que participen en proves d’ultradistància.

En el cas dels 50 km, tenim una prova de característiques molt semblants a la marató. Tenint en compte que el rècord mundial de marató de Kipchoge és de 2:01:09, el de 50 km es podria situar al mateix nivell entre 2:23 i 2:26, segons fórmules estudiades. Observem que el rècord del Món actual de 50 km és de Ketema Bekele Negasa amb 2:42:07 (23-5-21) sensiblement per sota del  de Kipchoge en 42 km. El rècord català és de Carles Montllor (2:55:56 del juny del 2021) que acaba de participar al Campionat d’Europa. (veure la prèvia del campionat de Carrer Lliure)

El nou rècord del mon de les 24h (pendent d’aprovació de la IAU però que no reconeix la WA) és d’ Alexander Sorokin el 17 de setembre del 2022 amb 319,614 km, a una mitjana de 4.05/km. Aquest atleta també té el rècord dels 100 km amb 6:05:41 5 (just uns mesos abans, el 23-4-22) encara que el kenyà Stephen Mokoka el millora al març del 2022 amb 2:40:13 pendent de ratificació.

També en 100 km, el rècord català és del mític Domingo Catalan amb 6:30:37 de l’any 92. Recentment Manel Deli (CA Manresa) corria la distància en 6:30:24, marca pendent de ratificació al registre de rècords de la FCA.

Finalment, la IAU també s’ocupa de curses de llarga distància per la muntanya (trail) organitzant els campionats del mon d’ultra-trail des del 2007 fins el 2019, (la darrera edició, en coorganització amb la ITRA) any en que el català Andreu Simón va quedar primer espanyol i 9è de la classificació general a Trilhos dos Abrutes (Portugal)

La IAU també organitza els campionats del mon de trail i muntanya (World Trail and Mountain Championships) bianuals en col·laboració amb la WMRA i la ITRA(sempre sota el paraigües de la WA) els propers 4-6 de novembre del 2022, que explicarem després.

curses de muntanya

A partir del 2002 la IAAF reconeix la World Trofy (competició de muntanya organitzada per la ICRM (International Comite Mountain Running) i després WMRA (World Mountain Running Association) des de 1984 fins 2008 i a partir del 2009 ja com a Campionat del Mon de Curses de Muntanya (Mountain Running World Championship) amb participació de més de 40 paisos sota jurisdicció de la IAAF.

També es fan campionats continentals anuals organitzats per la WMRA juntament amb les federacions d’atletisme continentals corresponents a l’Àfrica, Europa, America del Nord i America del Sud mentre que el mundial de veterans està organitzat per la WMRA amb col·laboració amb la WMA (World Masters Athletics)

Reglament WMRA (al Book of Rules de la WA, apartat “Competition”, C2.1, a partir de la p.118)

categories de competicions

• Classic Uphill
• Classic Up & Down
• Vertical
• Long Distance
• Relays

En cap de les categories es poden superar els 42,2 (entrarien en conflicte amb les proves IAU)

En les dues primeres categories, distàncies fixades de 10-12 km per categoria sènior i 5-6 km categoria júnior. Desnivells mitjans de les curses entre 5% i 25%

En la Vertical, el desnivell promig a de ser superior al 25% amb un mínim de 1.000m acumulats.

Les curses de llarga distància tampoc han de superar els 42,2 km però han de tenir desnivell superior a 2000m i el temps del guanyador ha d’estar entre 2 i 4h. I menys del 20% del recorregut de la cursa asfaltat.

Les curses de relleus han de complir les condicions de les clàssiques per a cada individu i poden ser entre equips de diferents edats o sexe (mixtes, femenines o masculines)

curses i rànquing wmra

Les més conegudes son les curses de la copa del mon (World Cup) com la Zumaia flysch trail mendi maratonià (País Basc) o la Sierre-Zinal (Suissa), cursa en la que Killian Jornet és l’atleta més llaureat de la història (9 victòries) i on ha quedat en 5a posició en la darrera edició del mes d’agost al córrer en condicions mermades, possiblement infectat de covid.

El líder del rànquing mundial WMRA és el kenyà Kipngeno i la líder femenina també la kenyana Joyce Muthoni. El millor atleta espanyol és l’aragonès Daniel Osanz, que es situa en la 10a posició. Recordem que ha quedat sostcampió d’Espanya de pujada vertical (Classic Uphill de 4,6k i 1.050D) el 12 de juny del 2022 darrera del català Miquel Corbera.

trail running

El Trail  Running, també són curses de muntanya amb distàncies i desnivells variables. A la pràctica no hi ha diferències amb l’escenari ni els recorreguts excepte en la reglamentació. La ITRA (Federació Interncional de Trail Running) es crea el 2013 i és reconeguda per la World Athletics (WA) el 2015 com una disciplina més després de la gran explosió de curses de “trail” al món a partir dels anys 90, sobretot amb l’èxit de la UTMB (Ultra-Trail du Mont-Blanc) guanyada 4 vegades per Killian Jornet (la darrera vegada, la del 2022)

Arreu del Món, a molts indrets, molt abans de crear-se la ITRA, les curses de trail estaven regulades per entitats lligades a la muntanya. Per exemple, a Catalunya la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) i a España la FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña). Abans de l’entesa entre ITRA i WA, les Federacions de Muntanya anaven de la mà amb la ITRA. La lluita per la titularitat de les curses en la muntanya ha portat discussions entre Entitats arribant sovint als Tribunals. A Carrer Lliure ho comentàvem a l’abril del 2022 a El trail als jutjats. Actualment les Federacions de Muntanya organitzen curses per muntanya i les d’atletisme, curses de muntanya. Diferències? A la pràctica, cap.

Reglament TRAIL RUNING (al Book of Rules de la WA, apartat “Competition”, C2.1, a partir de la p.118)

• Asfalt no superior al 25% del total de distancia de la cursa

Classificació de les curses segons km-esforç:

• Cada cursa obté una puntuació en funció del quilometratge i el desnivell sumant la distància en km i el desnivell en 1/100. O sigui, per una cursa de 60 km i desnivell de 3.500m seria 60+35= 95

curses segons km-esforç

• XXS- 0-24
• XS- 25-44
• S- 45-74
• M- 75-114
• L- 115-154
• XL- 155-219
• XXL- 210+

Les curses del campionat del món tindran km-esforç entre 35-45 amb més de 1.500+ i 75-85. Els participants hauran de portar un xiulet o un telèfon mòbil i una manta de supervivència (140x200cm)

curses i rànquing itra

La cursa més important del Món i que ha donat més impuls al coneixement del trail a Europa és des del 2003 l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) amb sortida i arribada a Chamonix (França) i amb una distància de 171 km amb 10.040D

Altres curses conegudes a l’Estat espanyol son la Zegama Aizkorri (País Basc) o la Transgrancanaria (Las Palmas). A Catalunya, per exemple, Salomon Ultra Pirineu (Bergadà) de 12 anys d’existència en forma competitiva (del 2009 fins al 2014 coneguda com Cavalls del Vent). El Trail Cap de Creus (Roses) o la Montserrat Skyrace (Montserrat) per exemple, son curses destacades organitzades per klassmark sota el paraigües de la ITRA.

El líder del rànquing ITRA masculí és Killian Jornet i la líder femenina, Courtney Dauwalter. A diferència del rànquing WMRA, no hi ha atletes kenyans entre els 5 primers de cada categoria.

la força de la world athletics

A la pràctica podríem trobar alguns recorreguts que encaixarien tant en la definició de trail com de curses de muntanya i que podrien ser organitzats tant per la ITRA o la WRMA . També entre curses d’ultra distància i de trail superiors als 42,2 km es troben la IAU i la ITRA. I fins i tot, més excepcionalment, podríem arribar a confondre una cursa curta de muntanya “Up & Down” amb una de cros amb forts pendents…

Al 2018 la IAAF intenta posar ordre en tot aquest enrevessat sistema organitzatiu de curses a la muntanya i anuncia la creació d’un campionat del mon IAAF World Trail and Mountain Running Championships en col·laboració amb ITRA, WRMA i la IAU com a soci consultor.

El format del campionat del món és una combinació de modalitats de trail (ITRA) i cursa de muntanya (WMRA) amb 2 curses de trail (curta de 40 km i llarga de 80 km) i 2 curses de muntanya (vertical i up&down). El 1r Mundial de Trail i Muntanya, finalment anomenat World Mountain & Trail Running Championship (Chiangmai,Tailandia) s’havia de fer al novembre del 2021 a (Tailandia) però per problemes polítics del país s’han ajornat al febrer del 2022 i finalment al proper més de novembre del mateix any una vegada s’han fet els Europeus anomenants European Off-Road Championships a El Paso (La Palma) on el català Miquel Corbera seria 4t i Núria Gil, 2a.

conclusions

Córrer per la muntanya en qualsevol distància ja forma part del patrimoni d’atletisme federatiu encara que sigui en col·laboració amb diferents Entitats o pugui haver també algun impediment legal en segons quins països i en determinades competicions . La Federació Catalana d’Atletisme (FCA) integra al calendari els trails i les curses de muntanya com una disciplina única des del 2019 anomenada Trail-Muntanya, la Federació Espanyola (RFEA) simplement com a Trail Running per integrar a totes les modalitats, la European Athletics (EA) com a Off Road Running i la World Athletics com a Mountain and Trail Running.

La pròpia World Athletics és concient del complexe trencaclosques organitzatiu però quan estem parlant de quelcom tant universal com córrer i en tants diversos escenaris i superfícies, la cosa no podia ser gens senzilla. I l’atletisme ha tingut la sort de ser un esport amb un rang olímpic alt, cosa que segur ha facilitat l’acostament amb les Entitats reguladores de les curses per la muntanya.

Sorgiran en el futur noves modalitats o disciplines atlètiques a més de les ultradistàncies i més recentment les incorporades de muntanya? Podríem pensar en activitats en que la base del moviment fossin els salts, els llançaments o la marxa atlètica?