nova sentència contra les competencies de la rfea

Una vegada més, torna a sortir a la llum el conflicte entre les federacions de muntanya i la RFEA amb la darrera sentència del Juzgado Central de lo Contencioso Administrativo nº5 fallant a favor de la Federación Aragonesa de Montañismo (FAM) en el sentit que son les federacions de muntanya les competents per organitzar curses pel medi natural i la muntanya sempre que passin dels 21 km i tinguin un desnivell superior als 1000m.

Aquesta sentència limita el camp d’acció organitzatiu de la RFEA. En els seus estatuts no es limita ni la distància ni el desnivell acumulat i només es fixa no superar el 20% del recorregut total sobre asfalt seguint les línies de la federació d’atletisme internacional, la World Athletics (WA)

La RFEA ha emès un comunicat on es reafirma en les seves competències i es desmarca d’aquesta nova sentència defensant la validesa de la resolució dictada al setembre del 2018 pel Consejo Superior de Deportes (CDS) on s’aproven els nous estatuts de la RFEA en quant a trail running i es diu que no es solapen amb les competències de les especialitats de les federacions de muntanya.

Cal recordar que ja s’han desestimat sentencies judicials presentades per federacions i entitats de muntanya, entre elles la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) contra la resolució del CSD i que la RFEA considera resolucions fermes al no haber estat recorregudes davant la Audiencia Nacional mentre que en l’actual sentència encara disposa de temps pel recurs. A més, la RFEA entén que la sentencia vigent és de l’Audiència Nacional, una instancia superior a la de la 5a sala i que reforça més el posicionament vigent.

un embolic conceptual

TRAIL-RUN I CURSES PER MUNTANYA

El marc vigent ja admet confusions començant per la resolució del CSD del 2018 i acabant per la resolució de l’Audiència Nacional del desembre del 2021 que distingeixen el trail de les curses per muntanya. El Trail-run seria una cursa de muntanya regulat per la RFEA mentre que les Curses per muntanya estarien regulades per les federacions de muntanya. Quines diferencies hi han? Poques. En els trails no es pujen i baixen muntanyes sino que l’activitat discorre per camins travessant muntanyes mentre que les curses per muntanya son en direcció a la muntanya amb un component d’inclinació, pujant i baixant la muntanya.

Què diu la RFEA?

• El Trail-running és una competició que es dona en varietat de terrenys com boscos, camins, en un entorn natural fora de carreteres (que poden ser utilitzades com enllaç) sense límits de distància ni de desnivell guanyat o perdut.
• La Cursa de Muntanya (no “cursa per muntanya”) és una competició en pujada o en pujada-baixada amb desnivell acumulat mitjà que pot variar entre 50 i 250 m/Km i amb distància màxima de 42,2 Km.

Què diu la World Athletics (WA)?

LA WA remet al que diu la ITRA (International Trail Running Association) en quant a trail i a la WMRA (World Mountain Running Association) entitat reguladora de les curses de muntanya.

En Trail-run es limita un 20% del recorregut màxim per a les carreteres asfaltades i es dona la possibilitat de l’ús de bastons mentre que en Cursa de Muntanya no es permet sempre el seu ús.

En la pràctica és difícil trobar diferencies en algunes competicions.

un historial organitzatiu complex

• 1984: naixement del ICMR (International Comite Mountain Running) amb la creació de curses internacionals. En 1998 agafa el nom de WMRA (World Mountain Running Association). Des de 1985 fins al 2008 crea la competició World Trhophy i a partir del 2008 passa a ser el Campionat del Món oficial sota jurisdicció de la IAAF (avui World Athletics WA)
• 1984: naixement de la IAU (International Association of Ultrarunners) amb la creació de cursas d’ultra-distància (més de 42.2 Km) amb el patronatge de la IAAF des de 2007 i la creació del campionat del Mon de Trail IAU de frequència anual. Al 1987 es fa el 1r Campionat del Mon de 100 Km de periodicitat anual i al 2015 en 50 Km. També el mundial de 24h en 1991 i després a partir del 2001 cada any.
• 2013: naixement de la ITRA (International Trail Running Association) per la promoció del trail running. Va tenir un suport inicial de les federacions de muntanya. Al nostre país, la Federació de Muntanya i Escalada.
• 2015: la IAAF (actualment WA) integra el trail-running com una disciplina atlètica més i entra en el calendari de competicions.
• 2017: la RFEA integra el trail-running i entra en el calendari de competicions al 2018. El 1r Campionat d’Espanya és el 24 de febrer acollit a la Transgrancanària
• 2018: el 28 d’agost, acord històric entre la World Athletics WA (abans IAAF), ITRA, WMRA per aglutinar el trail i la cursa de muntanya en una sola competició de format bianual amb el campionat del Mon (amb col-laboració amb la IAU) i el Campionat d’Europa. El 1r Campionat del Mon serà a Chiang Mai (Tailandia) el 21 de novembre del 2022. (El 1r Campionat d’Europa, organitzat per la European Athletics, serà a El Paso (La Palma) de l’1 al 3 de juliol del 2022)
• 2019: La Federació Catalana d’Atletisme (FCA) acull el trail-running al seu calendari. Fins aleshores la organització de curses depenia d’entitats de la FEEC. El 19 de gener s’inicia la Copa Catalana amb el 1r Trail de Rocacorba. A Carrer Lliure ens feiem resó en aquesta CRÒNICA.

situació complicada

La complexitat de la situació de les Curses per muntanya i Trail Running és doble: per un costat tenim diverses entitats organitzadores mundials: WA,ITRA,WMRA,IAU. Cert que s’ha fet un pas important amb l’acord de fer campionats del mon i europeus sota una única organització liderada per la WA però cada entitat manté el seu calendari propi i tant ITRA com WMRA publiquen també el seu rànquing mundial a partir dels punts obtinguts en les curses.

Per altra banda tenim les federacions de muntanya que han estat les primeres en organitzar competicions i no oblidem que a Catalunya ha estat molt important i ve de lluny: la 1a cursa Matagalls-Montserrat organitzada pel Club Excursionista de Gràcia data del 1973 i la 1a cursa organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) podria situar-se vora els anys 60..

Aquestes federacions defensen que la muntanya és el seu territori i que les curses de muntanya clàrament han d’estar sota la seva organització quan es donen unes condicions de desnivell i alçada determinats. Les federacions d’atletisme defensen que córrer és atletisme i que han de seguir la World Athletics ja que estan sota el seu paraigües…

També cal tenir en compte que les possibilitats de que les curses de muntanya o trail esdevinguin olímpiques és petita però el camí podria ser menys complicat sota el patronatge de l’atletisme que depenent de les federacions de muntanya. Potser aquest aspecte hagi afavorit el recent acord mundial liderat per la WA…

La disputa del pastís (llicencies federatives que van creixent amb el boom iniciat fa 10 anys) està en aquests moments dividida i caldrà veure com evoluciona. De moment tenim uns campionats d’Europa sota la organització de la EA-RFEA programats pel proper novembre i diferents campionats estatals i catalans a disputar durant tota la temporada. Es una part del pastís molt important per l’atletisme.