Atletisme sostenible?

Sembla mentida, però ara fa pocs dies recordàvem que fa dos anys vam néixer de manera pública i oficial. Darrere hi ha més de 30 mesos de treball dur i també il·lusionant, moltes hores invertides i alguns calerons sobre la taula. El nostre objectiu, que ja us explicàvem en aquest article ara fa un any, era crear un mitjà de comunicació molt particular però pensant de manera àmplia, i pràcticament sense fer el que els grans gurus de l’emprenedoria recomanen, ens vam capbussar a la pista gairebé sense escalfar.

No vam ser els primers ni serem els últims (esperem), però sentíem que hi havia una audiència que frisava per llegir sobre l’atletisme català i en català, sentíem que hi havia nínxol (petit i específic), i sabíem que seria molt difícil arribar fins on nosaltres ens agradaria arribar, doncs requeríem d’uns recursos que no teníem i que serien difícils de generar. Diem que «sentíem» perquè la part de l’estudi de mercat la vam saltar gairebé formalment, som gent decidida (o inconscients), i això no ens anava a aturar. Ens encanta l’atletisme i volíem aportar el nostre granet de sorra per augmentar la seva difusió.

Les vostres exigències, el nostre al·licient

En aquella declaració d’intencions vam fer pública una llista de les vostres peticions i ens hi vam abocar, cada dia ens exigiu més, amb afecte, i hem d’alimentar la bèstia, però recordem que som cinc persones humanes multi empleades (laboralment i esportiva) i amb pressupost limitat. Els vostres missatges de suport (i alguna puntualització «constructiva») indiquen que ens seguiu amb interès, i això ens motiva.

Volem arribar a més, però no pot ser, penseu que hem de captar, filtrar, contrastar, ordenar i publicar, sempre intentant sent rigorosos (amb alguna errada, coses del directe) mantenint la nostra independència informativa (i econòmica).

Atletisme com A mitjà de vida

Al nostre país l’atletisme és bàsicament amateur. Alguns escollits poden tenir l’atletisme com a mitjà de vida, però el 99% com a molt poden aspirar a un mini sou o una beca esportiva. Cou, però és la realitat. Molts atletes comencen un periple a final de cada temporada al millor postor, moltes vegades a la recerca d’un petit fixe en euros, sense implicació real del projecte. I si sumem que el 99% de les estructures de club son amateurs i fan el que poden, és difícil construir pensant en el futur i es dediquen pràcticament en exclusivitat a reaccionar més que a planificar. Totalment lícit, però hem de saber on estem. Els clubs en els darrers vuit anys han sofert una transformació interna brutal, no volguda, amb noves reglamentacions legals, més burocràcia i més COSTOS.

(Tenim al congelador un article molt interessant d’un treball de model organitzatiu de club que ens va enviar en Pau Cecilia del UA Montsià que pot aportar debat i idees al tema).

Som conscients que practicar el nostre esport a nivell amateur costa diners (llicències, desplaçaments, entrenadors, etc) i molt més a nivell d’elit, (preparadors, equip de treball, psicòleg, COMUNICACIÓ, etc.). Això ho paga l’atleta, el club o mitjançant beques públiques, però algú ho paga. Sempre. I costa molt aconseguir els recursos i repartir-los equitativament (no obrirem pas aquest meló).

Catalunya és una potència de l’esport estatal, tenim de tot en tot els esports, i dels millors. Per la seva dimensió, l’estructura esportiva catalana requereix molts diners, i no hi ha per a tot. Potser no és un problema de finançaments (no obrirem aquest meló tampoc), però el que és clar és que no hi ha per tots. És habitual veure en clubs d’altres comunitats logotips institucionals que donen suport al projecte esportiu, a Catalunya… (que no sigui el del poble, obvi).

El tros(cet) del pastís mediàtic

Suposem que tots sou conscients que l’atenció mediàtica de l’atletisme als mitjans tradicionals és justeta, només sortim destacats si hi ha xup-xup polèmic i no ens ajuda gaire per millorar la nostra imatge. A la televisió pública catalana, per exemple, informen abans de la segona divisió anglesa de futbol que d’allò que ocorre al Palau Sant Jordi, per posar-ho en context, i copsar 4 imatges per publicar una notícia sobre el Campionat de Catalunya o l’Absolut de PC.

No competim amb el futbol professional, és una altra lliga, ara per ara competim amb els altres esports. Però sí hem de veure coses que el futbol fa bé. A tots els nivells crea contingut fàcil de distribuir, fàcil de consumir, fàcil de comprar. I els mitjans ho compren, PUNT.

Comunicació, despesa o inversió?

L’atletisme és curiós, l’esport amateur i professional competeixen al mateix nivell, però amb desigualtat de condicions (val, el tercer meló). I això a vegades és un inconvenient i a vegades un avantatge.

A l’entrevista feta pel nostre company Jordi Lacambra a Raul Chapado, president de la RFEA, el passat més de gener se li va preguntar per aquests clubs marca que aglutinen els millors atletes. És evident que volen invertir en imatge, i busquen els millors. I «se’ls queden», obviant els clubs. Totalment lícit.

Ell ens va recordar que això sempre ha passat (Larios, Aritel, etc..), però va passar de puntetes en el fet que aquestes entitats no competeixen en competicions de club, fent menys atractives aquestes proves davant de les individuals. Fent el pastís més petit. És veritat que les federacions busquen acords comercials per aquestes competicions (Liga Iberdrola, etc) però si tens un producte devaluat t’ho compraran d’oferta.

Avui en dia, en temps d’influencers i malanomentats youtubers milionaris, pensem que per tenir un perfil cool ja vindran les marques com boges a donar-nos diners. Les marques volen VISIBILITAT, compren espai publicitari, i necessitem crear contingut de qualitat i interessant per apropar una audiència interna, però sobretot externa. Hi ha una gran massa de gent que consumeix futbol sense jugar cap partit. El nostre rendiment és el nostre contingut. Si no saps treure-li partit, busca algú que t’ajudi (directament o a través del club).

QuÈ fan els altres?

Els equips de futbol semi professional de casa nostra disposen al seu club d’una estructura més o menys definida que s’encarrega de copsar, filtrar, cuinar i distribuir informació de l’entitat als mitjans. No parlem de clubs de divisió nacional, no, clubs de categoria catalana per exemple. I això permet al mitjà local-comarcal-nacional rebre la informació, a cop d’email, filtrar, presentar la informació i donar VISIBILITAT al resultat esportiu. No serveix de res (econòmicament) ser Campió de Catalunya si ningú se’n fa ressò.

Normalment als clubs hi ha el/la de la web o el que fa les xarxes. I no hi ha recursos per mantenir una estructura retribuïda i es fa de manera altruista. Mal negoci. Tenir una persona que ha d’estar pendent dels resultats de 50.000 llocs, demanar fotos, reportatges, cuinar-los… tot això, crema, esgota i no és sostenible. Són hores de dedicació, i moltes frustracions del fet de no arribar a tot, i que t’arribi la cueta de a mi no m’ha mencionat o no surto al web.

Hi ha clubs que ho han entès, recentment l’Hospitalet Atletisme ha incorporat un cap de premsa i comunicació, rara avis en un entorn que hauria de ser obligatori d’un club de divisió d’honor. Normalment als club hi ha un referent de comunicació, sigui una estructura visible i professional com pot ser d’equips marca com Nike España o New Balance, clubs tradicionals com Playas de Castellón o l’Hospitalet Atletisme, o més oculta, el sofert el/la de la web. Facilitar la feina de comunicació és vital per construir un missatge per no perdre temps en arqueologia periodística.

«No és feina meva»

Tot el contrari. Ser rellevant permet que l’ecosistema sigui viable. Els clubs podran aconseguir patrocinis, subvencions, competir per altres parts del pastís i aconseguir més recursos, per compensar desplaçaments i/o invertir en el teu talent.

Què he de fer jo (atleta/tècnic)?

• Preguntar quin és el canal per reportar al club.
• Imatge, una mala fotografia és millor que res.
• Etiqueta al teu club.
• Informació rellevant: La dada és important, però és molt més el «detall» (mínima per un campionat, MMP, etc.)
• Filtra, crea valor no soroll.
• La imatge de club comença per tu. L’equipació del club és vital.

QuÈ he de fer jo (club)?

• Estructura, si no la tens, crea-la.
• Imatge, si no la reps, busca-la (o compra-la), i CITA LA FONT.
• Etiqueta als teus mitjans de capçalera.
• Informació rellevant: La dada és important, però ho és molt més el detall (mínima per un campionat, MMP, etc.).
• Filtra, crea valor no soroll.
• La imatge de club comença per vosaltres, no ho deixeu en mans de tercers.

I a tu, quÈ t’importa?

Si has arribat fins aquí mereixes una explicació. Desplaçar redactors a copsar coses que ens haurien de venir donades és molt costós i ens desenfoca. Seria estrany que el diari Sport fes la retransmissió del partit i l’entrevista al protagonista. Estrany i costós.

Ara per ara quan anem a les competicions ens toca prioritzar, i no sempre fem la feina que volem fer. És recurrent que ens demaneu impossibles (som un mitjà independent i autofinançat), que no són responsabilitat nostra, o no estem autoritzats (recordem que si hi ha un streaming oficial no està permès emetre vídeo en directe, per exemple). Hi ha un ecosistema de serveis al vostre voltant que no s’està fent servir, o que voleu que siguin gratuïts. Alguns ho són i d’altres no, o no directament: des de fotògrafs com JJ Vico, Toni Cabrera, Pere Tibau, Miquel Merino, Daniel Meumann, … (podeu veure a molts d’ells a secció fotografies de la Federació); a mitjans de comunicació com Somos Atletismo, Atletisme Català, BLOG MALDITO, Ultres Catalunya, el programa de ràdio Todo Runners, el recentment malaguanyat Wangconnection o nosaltres mateixos, CARRER LLIURE. La llista és interminable.

Les federacions comencen a prendre nota, però no sempre és viable econòmicament. Posar un streaming no és barat pel desplegament tècnic necessari. Passen moltes coses i les voleu veure TOTES, ja ens enteneu.

Altaveu

Nosaltres continuarem treballant per la difusió i creixent amb aquest esport, de manera imparcial i ponderada. Intentant fer visible l’atletisme de base així com el d’alta competició. Però no és fácil arribar a tot, necessitem la vostra ajuda. Per això hem creat ALTAVEU, un canal de comunicació DIRECTE per vosaltres, necessitem que ens informeu.

Volem ajudar-vos a aconseguir els vostres objectius de comunicació. Volem seguir sent el vostre mitjà de referència però hem de anar pas a pas. No podem ser gegants amb peus de fang i hem de créixer amb l’audiència. Volem que ens «convideu» a formar part del vostre esdeveniment, presencialment o virtual.

Estem en constant recerca de vies per dotar-nos dels recursos necessaris per poder continuar desenvolupant la nostra tasca com fins ara o millor, i agraïm noves idees (subscripcions, reportatges prèmium, marxandatge, etc.), així com qualsevol missatge que ens vulgueu afegir al respecte.

Entre tots farem l’atletisme més gran i SOSTENIBLE.