Medalla de plata a la Copa d’Europa de Llançaments.
Un matí de 2019, entrenant al gimnàs, li vaig dir a la Laura: ‘Ja tenim més de trenta… Quines intencions tens? Quant creus que et queda?’ I la seva resposta va ser: ‘Crec que intentaré anar a Tòquio, i prou’. Gairebé tres anys després, amb una pandèmia pel mig i diversos canvis en la seva rutina habitual, no sols ha aconseguit anar a Tòquio, sinó que ha aconseguit ser medallista internacional. I li queda benzina per estona, i més cara que mai.
Com vam anunciar, el passat cap de setmana va tenir lloc la Copa d’Europa de llançaments. A l’efecte de l’argot entre llançadors, el ‘Campionat d’Europa d’hivern’. De l’equip estatal desplaçat cap al país veí, tres d’ells eren atletes catalans. L’actuació més destacada va venir per part de Laura Redondo. Des de la primera ronda, ja es va veure que la prova estaria molt renyida. Durant 5 rondes i fins al final de la competició, tots els que estàvem pendents vam estar somiant amb l’or. 78 llançaments es van disputar en total en aquesta prova, i durant 75, Laura va estar en primera posició. Només va ser a l’últim llançament de tota la prova on la medallista internacional Alexandra Tavernier (FRA), va poder amb la nostra. 70.13m per la francesa, que va desplaçar a la segona posició a Laura Redondo, que amb 69.72m va aconseguir una plata històrica amb la seva segona millor marca de la temporada (va fer 69.75m a Gavà fa una setmana). El seu entrenador Luis Lizaso va ser allà per veure-la. Amb aquesta actuació, la de Gavà obté la primera medalla absoluta d’una atleta catalana en tota la història d’aquesta competició.
L’historial català ja posseïa una medalla en aquesta copa, però en categoria sub23, a càrrec del nostre següent protagonista, Pedro José Martín Cazalilla. En un dia on la pluja va ser el principal protagonista, el nostre martillista es va defensar molt dignament, en una prova on va obtenir la posició número 11 amb la segona millor marca de la temporada, 71.58m en l’únic llançament que va poder validar. Va tenir un company de luxe a la seva mateixa tanda, Javier Cienfuegos, qui es va fer amb la plata.
A la mateixa prova, però en categoria Sub23, va competir també David Martín. Uns contratemps d’última hora no li van deixar rendir del tot com s’esperava. 61.83m i 13a posició pel nostre atleta, qui afronta l’aire lliure de cara a repetir internacionalitat en tots els compromisos de la categoria.
Amb aquesta Copa d’Europa, a falta del pes del campionat del món indoor de Belgrado, els llançaments absoluts han arribat a la seva fi en aquesta època hivernal. Pendent queda encara el campionat d’Espanya de llançaments llargs d’hivern en categories menors, que tindrà lloc els pròxims 2 i 3 d’abril, a Castelló.
Per acabar, m’agradaria avançar el que podria ser un article en les properes setmanes. El sector dels llançaments es sent orfe, i amb raó. A la pregunta de per què no es va emportar equip complet, podríem dir que no sabem la resposta diplomàtica. El que sí que sabem és la resposta en pista, i és que, a l’equip masculí, si s’hagués portat un discòbol, amb 52.60m haguéssim estat bronze, amb 53.42m plata, i amb 58.60m or. Però clar, no es ven igual que una copa d’altres sectors. El tracte als llançaments continua sent vergonyós.
