Fem una ullada a la 10a millor marca dels rànquings de les proves de tots els sectors de l’atletisme dels darrers 7 anys. Si bé és un període curt, ens pot ajudar a veure la possible afectació de les «sabatilles màgiques» en l’evolució de les marques tant a la ruta com a la de pista. També podem veure en quin grau hi ha afectació per la pandèmia Covid-19.

Evolució de la 10a millor marca mundial

Conscient que seria més indicat fer el promig de les 10 primeres marques mundials de cada any, escollir la 10a millor marca crec que també ens dona igualment una molt bona i molt més ràpida referència del nivell mundial de cada prova.

breu historia de la introducció de «sabatilles màgiques»

A Carrer Lliure ja hem parlat de les sabatilles en articles anteriors. Anem a recordar:

• Situem el punt de partida l’any 2016, just quan es presenten públicament els dos prototips de Nike Zoom Vaporfly i amb la primera posada en escena als JJOO de Rio amb els tres primers classificats Kipchoge, Lilesa y Rupp amb marques entre 2:08:44 i 2:10:05.
• Recordem que al maig del 2017 es fa el «Breaking2» a Monza amb els 2:00:25 de Kipchoge (el rècord del mon estava en 2:02:57). A partir del juliol del 2017 ja es fa una distribució generalitzada de «sabatilles màgiques» i al setembre del 2018 Kipchoge fa el rècord del món amb 2:01:39.
• Al 2019 les Nike Vaporfly ocupen 31 dels 36 pòdiums de les «Majors» i entren en escena les sabatilles de claus amb placa de carboni al Mundial de Doha amb el prototip que porta Siffan Hassan (doble or en 1.500m amb 3:31:95 PB y en 10.000m amb 30:17.62) i alguns altres atletes amb models de New Balance.
• Als Jocs de Tokio 2020 (celebrats l’estiu del 2021) ja hi ha un ús destacable de «sabatilles màgiques» a la pista i totalment generalitzat a la marató.

En conclusió: podríem dir que el boom de les sabatilles comença entre 2018 i 2019 a l’asfalt i dos anys després a la pista. Per tant, pot ser interessant veure l’evolució de les marques des de 2016 (sense afectació possible) fins al 2023 (amb afectació possible).

presentació dels resultats

Obtinguda la 10a millor marca de totes les proves olímpiques de pista i de ruta (de marxa únicament he considerat els 20K) a més dels 10K i la mitja marató, de tots els anys des de 2016 fins 2023, presento uns gràfics on es veu l’evolució de les marques en relació a l’any 2016 segons la variació percentual del rendiment de cada any, sempre respecte 2016.

Com l’objectiu es veure l’evolució, no presento dades de totes les marques de cada prova i any per no fer massa extens l’article. Només citaré les marques de partida (2016) i de final (2023) de la prova que més destaca en cada sector.

velocitat

COMENTARI EVOLUCIÓ VELOCITAT

• Tant en categoria femenina com masculina presenten gràfics força homogenis on el més destacable és la baixada de rendiment l’any de la pandèmia, entre 1% i 2% respecte al 2016. Després hi ha recuperació i lleugera millora entre 0,5% i 1% segons les proves, sent el 100mt femení el que més millora amb 1,6% (de 13.20 el 2016 a 13.08 el 2023).

mig fons i fons curt

COMENTARI EVOLUCIÓ MIG-FONS I FONS CURT

• Evolució força homogènia en categoria masculina, menys en categoria femenina, sobretot en 3.000mo. També destacable la davallada de l’any 2020 pandèmic, amb baixades del 0,5% al 2,4% respecte 2016.
• L’any 2019 va ser tan bo com el 2023 en categoria femenina excepte en 800m.
• Evolució positiva de totes les proves femenines si bé en poca mesura els 800m. Lleugerament per sobre de l’1% estan el 1.500 i 5.000 masculins. Els 800m i 3.000mo masculins estan estancats des de 2016.
• El 3.000mo femenins és la prova que més evoluciona passant de 9:18.85 a 9:04.45 l’any 2019 (2,5%) però l’any 2023 s’ha quedat en 9:10.26 (1,5% de millora)

proves de fons-MARXA

COMENTARI EVOLUCIÓ FONS

• Els efectes de la pandèmia al 2020 es noten poc en les proves de ruta (curses) i inclús hi ha millora en mitja marató femenina i masculina.
• En els 20K marxa no hi ha canvis significatius excepte la baixada l’any pandèmic.
• Excepte en els 10.000m, hi ha una evolució positiva en totes les proves, més en categoria femenina que masculina i sent en conjunt els 10K la prova més destacada (dona certa idea del desplaçament en l’interès dels atletes per competir aquesta distancia a la ruta abans que a la pista). Les millores en marató i mitja marató es situen entre el 2-3% a nivell femení i al voltant de 1% a nivell masculí. Recordem estudis que situen el marge de millora a prop del 3% amb lús de les noves sabatilles.
• La prova que més millora son els 10K femenins passant de 31:31 a 30:24. Molt a tenir en compte els 10.000 que van de 30:05.0 a 30:23.7 amb evolució regressiva però encara per sota de les marques de ruta.

salts

COMENTARI EVOLUCIÓ SALTS

• La prova de perxa masculina és l’única que no baixa durant l’any pandèmic i manté una evolució positiva fins 2023 per sobre l’1% respecte 2016 passant de 5.80 a 5.87, un 1,2%. La resta de proves baixen durant la pandèmia i no presenten una evolució global significtiva, al contrari, lleuger descens per alçada i llargada maaculina i perxa femenina.

llançaments-COMBINADES

COMENTARI EVOLUCIÓ LLANÇAMENTS

• Davallada generalitzada en l’any pandèmic.
• En categoria femenina tenim el pic l’any 2019 en totes les proves excepte en combinades.
• La prova de pes masculí és la que més evoluciona del total de proves de tots els sectors amb un 3,76% passant dels 21.30 als 22.10.
• En decatló hi ha tendència a la millora per sobre del 1% a partir de 2021 mentre que en heptató queda gairebé 1% per sota respecte 2016
• Tendència alcista en decatló i disc masculí acabant 2023 per sobre de 1% respecte 2016.

conclusions finals

El fet més destacable que veiem en el període 2016 i 2023 és la davallada del rendiment generalitzada l’any 2020 coincidint amb la pandèmia. Les úniques proves que no baixen en l’any pandèmic, inclús pugen lleugerament, son la mitja marató (homes i dones) i sorprenentment la perxa masculina, una prova tècnica que no es pot preparar al carrer.

La segona conclusió és que en general, la majoria de les proves tenen una tendència a la millora: totes les de velocitat i tanques; gairebé totes les de fons i mig fons excepte els 800 i 3.000mo masculins i els 10.000m de les dos categories; la marxa, molt lleugerament a l’alça. Tant en els salts com en els llançaments no hi ha una tendència a la millora generalitzada.

La prova que presenta un perfil més alcista i que més millora respecte al 2016 és el llançament de pes masculí. Possiblement ha ajudat la generalització de l’ús de tècnica giratòria (no adoptada encara al 100% en categoria femenina). Després vindrien els 10K ruteros femenins.

Pel que fa al possible efecte de les «sabatilles màgiques» veiem una tendència a l’alça destacable en proves de ruta femenines però no tant en masculines, que estan al mateix nivell que la marxa (on les sabatilles màgiques no tenen cabuda de moment). A nivell de proves de pista, en fons i mig fons no es veu massa clara la incidència, doncs no totes les corbes pugen ni en els dos sexes per igual. A nivell de velocitat i tanques sí que hi ha una millora generalitzada però que es mou generalment al voltant d’un 1% respecte al 2016. No és especialment important en un període de 7 anys i més quan es parla de sabatilles amb millores del rendiment del 3%.

Punt final: l’efecte de la pandèmia es veu molt clar però «l’efecte sabatilles» no sembla tant evident quan comparem la 10a millor marca de cada prova entre 2016 i 2023.

fonts d’informació

• World Athletics Season Top List
• Variability in Running Economy of Kenyan World-Class and European Amateur Male Runners with Advanced Footwear Running Technology: Experimental and Meta-analysis Results
• Impact of advanced footwear technology on elite men’s in the evolution of road race performance. Sport Science 2022
• Pandemic and Its Impact on International Sports Competitions. Journal NX 2020