Nike, tenim un problema

Nike, tenim un problema

EL BOOM DE LA TECNOLOGIA EN LES SABATILLES

Vagi per endavant que em sembla perfecte que Nike innovi i busqui fabricar les millors sabatilles possibles. Però la sortida dels darrers models pot ser un problema per l’Atletisme.

Farà uns 7 mesos (7 juny 2019) vaig escriure «Sabatilles per “volar”?» on parlava de les Nike Vaporfly, sabatilles que ja podem dir que marquen un abans i un després en la historia de les sabatilles d’atletisme. Intentaré explicar en què consisteix el problema i on ens trobem a dia d’avui.

MOMENTS CLAU EN LA HISTORIA DE LES NIKE INNOVADORES

  • Juny 2013: Neix la idea de fer unes sabatilles per asfalt amb la idea que «ajudin» com ajuden els claus en les sabatilles de pista. Gestació de les Nike Vaporfly.
  • 21 agost 2016: primera presentació en públic dels prototips de Nike Zoom Vaporfly a la marató olímpica de Río de Janeiro amb els 3 primers classificats: Elliud Kipchoge (2:08.44), Feyisa Lilesa (2:09.54) i Dalen Rupp (2:10.05).
  • 6 maig 2017: Projecte Breaking2 (projecte Nike) quan Kipchoge fa Rècord del Mon no oficial amb 2:00.25 al circuit de Monza calçant les Vaporfly Elite Flyknit Breaking2, en condicions no legals (Rècord del Mon vigent de Kipruto Kimetto 2:02.57)
  • Juliol 2017: distribució generalitzada de les sabatilles Nike Vaporfly.
  • Setembre 2017: Kipchoge corre la marató de Berlín en 2:03.34, sota la pluja la major part de la cursa i es queda a 34 segons del rècord del Mon. Porta prototip de Nike Vaporfly Elite.
  • Setembre 2018: Kipchoge fa el rècord del mon en marató a Berlín amb 2:01.39 portant Vaporfly Elite Flyprint que milloren les predecesores.
  • 2014-2018: Estudi de mitges maratons i maratons del New York Times, basat en la plataforma Strava, amb aproximadament mig milió de corredors, dona millores del rendiment d’entre el 3-4% pels corredors que porten les Nike Vaporfly.
  • 12 octubre 2019: Kipchoge, amb un prototip de les Vaporfly Alphafly , baixa de les 2h en 42.195m al projecte Ineos 1.59 a Viena amb 1:59.40. Es pensa que les sabatilles tenen triple capa de carboni.
  • 13 octubre 2019: Brigid Kosgei, un dia després que Kipchoge, fa el rècord del Mon femení de a la marató de Londres amb 2:14.04 calçant les  Vaporfly Next % (l’anterior rècord, del 2003 era 2:14.04).
  • 31 gener 2020: La Word Athletics (abans IAAF) estableix noves regles que regulen el calçat.
  • 5 febrer 2020: Nike presenta el darrer model, Air Zoom Alphafly Next % juntament amb les sabatilles de claus Air Zoom Victory per distàncies de 800 a 10.000m.
EL darrrer model de Nike: Air Zoom Alphafly Next%. Foto; Runner’s World

QUIN ÉS EL PROBLEMA ?

  1. Per primera vegada es fabriquen unes sabatilles que ofereixen uns avantatges que determinen un salt important en el rendiment, un salt tan important que fa que una gran part d’atletes d’elit –i populars també– calcin aquestes sabatilles. Per ser justos, seria la segona vegada que passa en la història si tenim en compte la modificació del reglament l’any 1957 amb les sabatilles de salt d’alçada quan el rus Yuri Stepanov va fer el rècord del mon (2.16m) amb sabatilles de taló de 4 cm i una sola porosa que oferien un efecte «trampolí».  
  2. El reglament, fins a 31 de gener del 2020 és molt poc precís i només determina que les sabatilles no han de tenir elements que suposin una «ajuda injusta» alhora que siguin accessibles a tothom, entrant clarament en contradicció amb la validesa dels prototips que s’han estat utilitzant.
  3. Des del sorgiment de les Nike Vaporfly han passat 3 anys fins que la World Athletics (WA) ha establert una nova normativa el 31 de gener, amb una llei que posa límits assumibles per la marca innovadora però deixa oberts uns forats perillosos i problemes per les altres marques. Com diu el president Sebastian Coe, han intentat no perjudicar massa el que s’havia fet fins ara però posant límits per no anar més enllà. Veurem si aquests límits son suficients per garantir la integritat de l’Atletisme.

AVANTATGES «ARTIFICIALS»

Recordem que la tecnologia trencadora de Nike es basa amb una sola gruixuda i corbada que te 2 parts: una anomenada Zoom X, de foam amb propietats d’amortiment i sembla que també de propulsió i retorn d’energia i una placa de carboni amb propietats propulsives. De fet, ja fa anys que algunes marques utilitzen plaques de carboni i de foam però és Nike la que acaba fent una combinació guanyadora en un gruix de sola important.

Els primers estudis determinaven una millora en la economia de la cursa (reducció del consum d’oxigen a una velocitat determinada) d’entre el 3 i 4% que es corresponien millores del rendiment en marató del 2% al 2,5% (per un corredor de 2:05 suposaria baixar a 2:02). Això no és poc, és més del que serien les diferències «naturals» o fisiològiques entre els atletes. És el que diu el reputat científic, el professor Ross Tucker: «quan la diferència que marca la tecnologia és més gran que la diferència normal entre atletes, es canvia la integritat del resultat». Un resultat, que a diferència d’altres esports on conviuen de la mà la tecnologia i l’esportista (fórmula 1, motociclisme, per exemple), no s’entén.

És cert que no tots els atletes responen igual davant de les sabatilles: el ventall va del 0% (cap millora) al 6% de millora en l’economia de cursa però en cap cas no s’han trobat atletes perjudicats per portar aquest tipus de calçat. Segons Tucker, a partir del 2020 no seria estrany que  perfeccionin els models i arribem a valors del 8-10%.

Podríem dir que si hi ha alguns atletes que pràcticament no milloren i d’altres (més majoritaris) que sí, que això ja forma part de l’atzar, de la mateixa manera que també és una «loteria» tenir una genètica més o menys favorable. Però estem d’acord en que l’èxit dependrà massa de la sort que tinguem en poder adaptar-nos a unes sabatilles? Estem de nou amb el debat de posar la tecnologia per davant quan fins ara no ens importaven quines sabatilles portaven els atletes.

LA NOVA LLEI DE LA WORLD ATHETICS

La WA ha estat estudiant les polèmiques sabatilles i ha trigat anys en canviar la llei existent fins el 31 de gener del 2020. Veient que la tecnologia disparava les millores dels atletes de manera més o menys proporcional al gruix de la sola, ha arribat a limitar a 40mm el gruix màxim (talla 8  equivalent al 42 europeu) i no més d’una placa de carboni integrada. L’altra punt és que des de l’abril del 2020, es necessiten 4 mesos de moratòria per vendre un model i poder ser utilitzat per atletes d’elit en competicions internacionals.

En les sabatilles de claus fixa un gruix màxim de 30mm i una sola placa amb la finalitat de suportar i fixar els claus i no pas proporcionar impuls. Per aquest motiu, queden prohibides les sabatilles que van utilitzar Laura Muir i Siffan Hassan trencant els rècords en els passats campionats del Mon a Doha. En pista, sembla que s’ha salvat el problema tot i que no sabrem els avantatges que van suposar per aquestes atletes.

Fixar un gruix de sola a 40mm amb una placa de carboni permet legalitzar les Nike Vaporfly i les Vaporfly Next %. Les darreres fabricades , les Nike Alphafly Next % amb sola de 39.5mm han aparegut, curiosament, a poc de fer-se pública la nova llei, en menys d’una setmana.

Els 4 mesos de moratòria des de finals  d’abril ens porten just a l’agost. Com la marató dels JJOO és el dia 2 (dones) i dia 9 (homes), les sabatilles que es podran utilitzar han d’haver sortit abans del 31 d’abril.

SIfan Hassan al moment de guanyar l’or i batre el rècord dels campionats dels 1.500m a Doha (3.51.95) Foto:WatchAthletics.com

LA LLEI SOLUCIONA EL PROBLEMA?

És una llei que ha respectat força la innovació que ha fet de la marca Nike però ha posat un fre per a que no vagi més lluny. Segons alguns científics, com Ross Tucker, arriba tard i no talla prou l’arrel d’un problema (dependència excessiva de la tecnologia), ni molts altres problemes, com a mínim a curt termini:  patents amb altres marques, inaccessibilitat a la tecnologia pels atletes amb contracte amb altres marques,  implementació de la mateixa llei: s’haurà de vigilar els atletes si porten calçat il·legal (no serà  fàcil). Quantes unitats s’han de posar a la venda per considerar la llei dels 4 mesos? Es podria donar el cas que en una marató hi haurien atletes populars portant sabatilles que milloren el rendiment, competint amb atletes d’elit que no podrien utilitzar-les.

Segons Tucker, si s’hagués fixat el gruix de la sola a 30mm al principi, abans del 2018, el problema s’acabava. El professor considera que amb aquest gruix, el marge de millora ja és més petit i ja el situa per sota de les diferències «normals» de rendiment que es donen entre els atletes, en el que ell anomena la «llei de Tucker». Però clar, amb 30mm, ara, ens carregaríem tots els models de Nike…

CONCLUSIONS

  • S’ha demostrat que les sabatilles Nike innovadores ofereixen unes avantatges a una majoria de corredors, en molts casos, millores suficientment importants com per plantejar si superen els límits ètics d’aquest esport.
  • Les sabatilles han suposat un gran èxit comercial tant a nivell d’atletes d’elit com atletes populars ja que les millores no son exclusives d’un perfil de corredor concret. Els preus al mercat estan entre 250 i 275€.
  • La WA ha canviat la llei reguladora de les sabatilles després de 3 anys des de la seva comercialització i és criticada per molts com insuficient, tardana i poc transparent en la seva gestació.

Fonts de referència

Ross Tucker. Running shoe tech: The Emperor’s clothes, and the issues for the integrity of running. The Science of Sport. Feb 2020.

Ross Tucker. Ban the Nike Vaporfly & other carbon fiber devices for future performance credibility. The Science of Sport. Mar 2017.

Marc Roig Tió. Nike Vaporfly 4%: a debate. Running.es . Desembre 2018.

Andrew Dawson. The Nike Air Zoom Alphafly Next% Has Been Announced. Runner’s World. Febrer 2020.

World Athletics modifies rules governing competition shoes for elite athletes. World Athletics. 31 Gen 2020.