Evolució del rànquing català 2005-2019

una mirada de 14 anys en 10 proves

En el present article donem una ullada a l’estat de salut de l’atletisme català i la seva evolució els darrers 15 anys a partir de 10 proves: una prova de velocitat (100m), una prova de tanques (400mt), una prova de migfons (1500m), dues proves de fons en pista i ruta (5000m i 21Km), dues proves de salts (llargada i perxa) i dues proves de llançaments (pes i martell) i els 10 Km marxa en ruta.

En un article anterior, Una mirada a les proves de l’atletisme català (novembre del 2020) analitzàvem el nivell dels atletes d’elit catalans dels dos darrers anys a partir dels 3 atletes capdavanters del rànquing i miràvem quan havia afectat «l’any covid» en les marques segons les puntuacions de la taula WA.

Ara pretenem donar una mirada més ample en el temps (evolució des de la temporada 2004/05 fins el 2019) i també en el rànquing, ampliant l’observació dels 3 primers atletes classificats fins al 10è classificat del rànquing de cada temporada. Si prenem com a referència el 10è classificat del rànquing, estem agafant un registre que vindria a ser una mitjana de les marques dels 15-25 primers atletes, una bona referència per saber com està el nivell mig de cada prova.

conclusions generals (homes i dones)

• Encara que les taules de puntuació WA no estan pensades per comparar sexes, sinó proves d’un mateix sexe, les puntuacions entre homes i dones, en general, son força semblants en totes les proves excepte en 3 on els homes obtenen millor puntuació: de manera important en Perxa, destacable en 1500m i menys destacable en 21Km.
• Tant en dones com en homes, el perfil de les proves, en general, és molt semblant: en general dominen els 1500m i els 100m, després una mica per sota la llargada i els 400mt. Els llançaments, a la cua. En la prova de Perxa sí que hi ha diferències importants de puntuació i de perfil: en homes està al capdamunt mentre en dones està en la zona mitja.

És una fotografia gens sorprenent d’acord amb el que vam veure a l’article anterior considerant només 2 anys i prenent els 3 atletes primers de cada prova.

• En els darrers 14 anys (no hem valorat 2020 per raons òbvies) en general, no es veu una evolució positiva clara a excepció del 1500m (sobretot a nivell masculí els darrers anys). Les proves tenen altibaixos segons els anys, destacant la Marxa amb unes diferències molt notables.
• En els 2  llançaments observats, el Martell sempre millor que el Pes en dones però en homes fins l’any 2012 millor el pes i des del 2013, millor el Martell.
• La mitja marató (21Km) sempre per sota dels 5000m en dones mentre que en homes és al contrari fins l’any 2015 on es comencen a igualar.

conclusions categoria femenina

• Els 1500m i els 100m son les proves capdavanteres en el període estudiat. A més, juntament amb el salt de llargada, el tercer en discòrdia, son les úniques proves que han anat tendint a millorar amb el temps. La 10a del rànquing 2019 en 1500 marca 4:30.42 que representen 973 punts.

Tancaria la «zona alta» els 400mt, que pateix una davallada curiosa l’any 2010 i una gran recuperació fins 2012, amb un estancament els 7 darrers anys.

• En la «zona mitja» estarien els 5000m i el salt en perxa.
• En «zona mitja-baixa» estarien els 10 Km marxa, amb grans oscil·lacions segons els anys i la mitja marató (21 Km) que recula força des del 2005 fins el 2015 amb certa recuperació posterior. Finalment, el llançament de martell, també amb oscil·lacions importants.
• A la «zona baixa», en darrera posició, tenim el llançament de pes amb una trajectòria força plana i uniforme tots els anys. Recordem que també era la prova més fluixa, de llarg, en l’estudi anterior a partir dels 3 atletes capdavanters del rànquing.

conclusions categoria masculina

• En una zona molt alta i destacant sobre la resta, estan els 1500m. A més, una prova que va cap amunt, sobretot els darrers anys. El 10é classificat del 2019 suma 1019 punts amb 3:46.68, única prova que arriba a les 4 xifres de puntuació.
• En «zona alta» tenim el salt en perxa, salt de llargada, 100m i 400mt. La prova de tanques, com els 1500m és la única que sembla porta una tendència a l’alça (a diferència de les tanques femenines que semblen estancades des del 2010).
•  En la «zona mitja» ens trobem els 5000m i la mitja marató (21Km).
• En la «zona baixa», els 10KmM, amb grans oscil·lacions i més aviat a la baixa, el martell, amb certa millora des de 2012 i el pes, amb trajectòria força plana.

apunts finals

Tot i que 14 anys és un període relativament curt per veure evolucions i que el sistema de puntuació de la WA no és infalible, és destacable constatar que els 1500m és la prova millor a nivell del 10è lloc al rànquing, tant en homes com en dones. Segurament, la vinguda d’atletes d’altres indrets (Marroc, fonamentalment) explica en part la pujada dels darrers anys en la categoria masculina però en dones, pràcticament, no es dona aquesta particularitat i també els 1500 està encapçalant la llista i amb tendència a l’alça. No fa més que confirmar que històricament sempre ha estat una distància molt ben representada amb atletes com Carme Valero, Natàlia Rodríguez, Tomás Barris o J.M.Abascal per exemple.

Els 100m seria la 2a prova de les 10 proves estudiades, també amb certa tendència a l’alça. En el cas dels homes compartiria «estatus» amb el salt amb perxa (prova de gran tradició històrica també) i també caldria tenir en compte la pujada dels 400mt que es situen molt a prop.

Sorprèn una mica veure els 10Km Marxa en posició mitja-baixa, una disciplina de gran tradició a Catalunya i amb medallistes internacionals. Pot semblar que agafar el 10è classificat del rànquing en una prova/disciplina que té pocs competidors, penalitzi, però en l’estudi previ a partir de 3 atletes primers del rànquing ja vam veure que tampoc sortia massa amunt la marxa, segons puntuacions de la WA. Contradictòriament, recordem que les blaugranes Esther Guerrero (1500m) i Raquel González (50KmM) son les dues atletes catalanes en actiu millor puntuades.

No ens sorprèn veure els llançaments en la part baixa, cosa que ja vam veure a Una mirada a les proves de l’atletisme català, però el pitjor és que no es veuen signes de millora, potser exceptuant el martell masculí.

Creiem que l’evolució futura de totes les proves després de l’any pandèmic esdevindrà molt interessant i si afegim l’aspecte tecnològic (sabatilles) o posibles canvis en el reglament, encara més. També queden pendents de l’anàlisi la resta de les proves que no han estat considerades en aquest article.