Atletisme en temps dels grecs (4): Ferenice de Rodas

Atletisme en temps dels grecs (4): Ferenice de Rodas

Imagineu-vos als entrenadors i entrenadores d’atletisme dirigint als seus i les seves atletes totalment despullats. Em direu, “aquest tema ja el vau tocar”. Cert. En la primera edició vam parlar de la nuesa en l’atletisme grec. Però no ens vam referir mai als entrenadors. Els tècnics, teòricament, anaven vestits. Fins que va haver un moment on es va decretar també la seva nuesa. Per quin motiu?

Al llarg de la història son moltes les faules, històries i contes que s’han escrit sobre dones que s’han disfressat d’home per poder participar d’activitats exclusivament reservades pel sexe masculí, en general activitats on l’ús de la força era molt destacat (la guerra, l’esport), però també en certàmens de poesies, de narrativa, en les ciències… a Grècia, com en el gran gruix de les civilitzacions antigues, la dona seguia tenint vetat el seu paper en molts llocs. És aquí on destaca la nostra protagonista.

Ferenice de Rodas era filla de Diàgores, un guanyador anterior en una de les proves dels Jocs Olímpics, la lluita (o pancratium). Aquesta prova, que durant el segle IV a.C. es va convertir en una de les més destacades del panorama esportiu, donava tot tipus de beneficis socials i fins i tot econòmics als que aconseguien la victòria. Sempre segons Pausànies, l’escriptor i el difusor principal d’aquest fet, Ferenice va decidir, en els Jocs del 396 a.C., vestir-se d’home per aconsellar al seu fill dins de la palestra. Aquest fet li podia costar la mort, doncs les dones que trencaven aquesta norma solien obtindre una condemna definitiva.

Segons relata Pausànies, el fill de Ferenice, Pisíropodos, va guanyar la corona de llorer gràcies a l’ajuda de la seva mare, una entesa des de ben jove gràcies a la influència familiar. En el moment d’abraçar al seu fill, es va destapar la túnica, deixant al descobert que era una dona. La vergonya dels assistents a la competició, marcats per una societat poc permissiva amb aquests comportaments, van demanar ràpidament que fos castigada. Només el prestigi familiar la van salvar d’una cruenta mort.

Fora del que escriu Pausànies en la seva Descripció de Grècia, també hi ha qui explica que Ferenice (o Calipatira, com sembla que era el seu nom original) podria haver competit fins i tot vestit d’home, i no pas essent només entrenadora. En tot cas, aquest va ser el motiu, segons explica el geògraf, de la nuesa dels entrenadors a partir d’aquell moment, per evitar un cas similar.

D’aquesta manera descriu Pausànies a la nostra protagonista: “Ella, vídua, es va disfressar exactament com una entrenadora de gimnàstica i va portar el seu fill a competir a Olympia. Pisidorus, així es deia el seu fill, va guanyar, i Callipateira (o Ferenice), mentre saltava per sobre del recinte on mantenen els entrenadors tancats, va rebel·lar la seva persona. Així es va descobrir el seu sexe, però la van deixar impune per respecte al seu pare”. Prèviament, Pausànies descriu el Mount Typaeum, el lloc on segons explica el geògraf es llançaven les dones condemnades a pena de mort per aquesta causa.

Segons explica el mateix Pausànies, les dones tenien l’opció de competir en el seu propi espectacle esportiu. S’anomenaven “Jocs Hereus” (dedicats a la deessa Hera) i es va fer amb l’objectiu que les dones fossin fortes i vigoroses per poder engendrar barons més forts. Una corona de llorer i un tros de vaca sacrificada eren els regals que recollien les guanyadores.


També cal destacar a la teòrica primera guanyadora d’uns Jocs Olímpics a nivell oficial. Cinista (o Kyniska) d’Esparta era propietària d’uns cavalls que van guanyar, a principis del segle IV a.C. una cursa de quadrigues. Com en aquest esdeveniment qui guanyava era l’amo dels cavalls i no el genet, podem considerar que ella va ser la primera dona en pujar a un podi olímpic, tot i que no seria pels seus mèrits dins d’una pista o un terreny de joc.

Hi hauria més casos com els de Ferenice? És molt possible. S’ha de tenir en compte que les fonts secundàries gregues solen beure de les descripcions dels historiadors o geògrafs (tals com Pausànies, Heròdot o Tucídides) i per tant no tots els JJOO estan documentats amb tot el que va succeir, a banda dels guanyadors o les ciutat-estat més destacades. Tenint en compte l’impacte en aquell moment, i el fet de no ser finalment condemnada a mort, deixa marge per pensar que van existir més dones que, en una societat radicalment dominada per l’home i pel seu cànon físic i intel·lectual, trencarien el jou de l’ostracisme i marcarien un punt d’inflexió. Si el concepte feminisme (o quelcom semblant) existia en el 396 a.C., sens dubte aquell comportament seria considerat com a tal.

Bibliografia emprada:

Pausànies. Descripció de Grècia. V.6.7-8. https://vdocuments.site/197-pausanias-descripcion-de-grecia-libros-3-6-laconia-mesenia-elide.html

Fernando Garcia Romero. Los Juegos Olímpicos y el deporte en Grecia. Ausa. 2002. Madrid

Robin Osborne. La Grecia Clásica. Historia de Europa. Critica. Barcelona. 2005

https://www.ucm.es/data/cont/docs/106-2016-03-16-Antesteria%201,%202012ISSN_017.pdf