L’atleta de l’AA Xafatolls va denunciar a Instagram una falta “de tacte i compromís” cap als organitzadors del Tast de la Mitja de Granollers

Xavi Badia és un atleta com tants, però al mateix temps, un atleta diferent. Ara mateix pot gaudir d’una marca a la qual no hi pot arribar tothom: baixar dels 30 minuts en un 10k. Aquest objectiu el va aconseguir en el Tast de la Mitja, la cursa que es va celebrar el dissabte 24 d’abril i que va aplegar a atletes com Ayad Lamdassem o Likina Amebaw, com explicàvem en la nostra crònica.

No obstant això, Badia, de l’AA Xafatolls i entrenat per Fran Carrillo, va aconseguir la 4a plaça i l’objectiu de ser sub30 per primer cop a la seva vida. Amb tot plegat, i un cop l’emoció havia passat, l’atleta va decidir denunciar a les xarxes una situació si més no que ens dona peu a reflexionar.

Xavi Badia explicava en una storie d’Instagram que després de veure que hi havia un calaix de sortida d’atletes d’elit, va decidir enviar un correu a l’organització demanant sortir-hi en primera fila i explicant que el seu objectiu a la cursa era baixar de 30 minuts. Badia va posar èmfasis en el fet de que ell era sots-campió de Catalunya de 10.000m en pista (cursa efectuada recentment) i que malgrat aquesta situació, ningú el va convidar, ell mateix va haver de realitzar la inscripció.

Segons denuncia Badia, ningú de l’organització va contestar a la petició. El mateix dia de la cursa, segons explica, va tornar a consultar als organitzadors la idea de poder sortir al primer calaix amb la resposta taxativa de que era impossible en aquell moment. Badia argumenta que malgrat no sortir al primer calaix, ràpidament es va unir al grup capdavanter i finalment va aconseguir el seu objectiu.

“No em sembla ètic que una entitat no reconegui a persones que fan que aquesta organització tingui sentit. No em sembla coherent que les recompenses siguin selectives i no em sembla just que no es reconegui l’esforç, la constància i els resultats dels que sí correm cada dia” va explicar Badia al seu perfil d’Instagram.

Diversos atletes del seu entorn va decidir començar una campanya de denúncia fent que el seu missatge arribés lluny. Entre aquests missatges es destacava com de complicat és arribar fins on ha arribat ell, l’esforç i el sacrifici que comporta, la manca de respecte per part de l’organització de contestar el correu i també la possibilitat real d’obtenir un premi econòmic davant la bona posició aconseguida a la cursa.

Cal destacar que en aquest Tast de la Mitja vam viure baixes destacades d’última hora, com Fernando Carro i Ibrahim Chakir. És possible que el sots-campió de Catalunya de 10.000m tingués un “dret” adquirit de poder pujar a l’esglaó capdavanter a la sortida. Tenint en compte que parlem d’un dels atletes més destacats catalans, era d’esperar que tingués una recompensa en forma de sortida amb els esportistes elit, més tenint en compte que ell mateix havia gestionat els tràmits i s’havia pagat la inscripció.

Potser el més lamentable de la situació denunciada era la quantitat d’atletes en el calaix d’elit. Fins a 50 persones van ocupar aquesta posició, entre ells 38 homes, molts d’ells amb un temps inferior a l’atleta de l‘AA Xafatolls, que després demostraria aquesta situació acabant 4rt i baixant de 30 minuts.

L’associació Esportiva la Mitja, amb Toni Cornellas (el seu president) al capdavant, son els encarregats d’organitzar aquesta cursa, així com també la Marató que s’ha de celebrar el proper 16 de maig. Els organitzadors no van contestar en cap moment el correu d’en Xavi, per tant en cap moment van poder al·legar desconeixença, fet que sí van mostrar quan l’atleta ho va demanar minuts abans de començar. No hem rebut aclariment sobre aquest assumpte per part d’ells.

Quin ha de ser el criteri en aquest sentit? Tenia dret a poder començar amb els atletes d’elit, molts d’ells amb pitjor marca? Això, malauradament, es repeteix sovint en d’altres proves, atletes que han sigut convidats passen davant d’altres autòctons que donen valor a aquestes curses. L’organització va veure el correu? O va decidir que no era prou digne? En tot cas, el mal ja estava fet.