La temporada d’aire lliure 2021 va arribant a la seva fi, la setmana passada a Nairobi (Kenya) vam poder gaudir del darrer campionat internacional de l’estiu. Al Campionat del Món Sub20 van competir 5 atletes catalans, tots ells amb un gran rendiment, en Paul McGrath amb la seva medalla de bronze clarament va ser l’estrella entre els nostres. Carla Domínguez 5a i Marina Martínez 6a van ocupar lloc de finalista, i un graó per sota Marc Fernández 9è i Aitana Radsma 10a van tancar la participació catalana.
No podem obviar que el nivell viscut al Campionat del Món Sub20 de Nairobi res té a veure amb qualsevol de les edicions anteriors. Grans potències atlètiques com els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya o la Xina, entre d’altres no han estat presents. I d’altres països, com és el cas d’Espanya, han acudit amb una delegació molt reduïda sense presència a totes les proves. Per tant no podem caure en valorar el resultat dels atletes únicament en funció del lloc final a la classificació. Cal que tinguem en compte altres factors com la marca o el lloc aconseguit en funció de la seva posició inicial per rànquing entre els participants.
El marxador del Cornella Atlètic, en Paul McGrath després de la seva medalla d’or a l’Europeu de Tallin, aconseguia novament pujar al podi i obtenir un bronze mundial en el 10.000m marxa. Arribava a meta en un temps de 42:16.11 que representava nova marca personal, amb el handicap afegit dels 1.600m d’alçada. Per tant l’atleta entrenat per Alejandro Aragoneses realitzava una competició que es podria qualificar de Matrícula d’Honor.
El Campió va ser una revelació, el kenià Heristone Wanyonyi que només disposava d’una marca propera als 46 minuts, amb 42:10.84 es va imposar per un marge de 7” sobre l’indi Amit i 15” sobre el català Paul McGrath. Els 2 atletes russos que partien com a favorits, no van estar al nivell esperat, Gramachkov amb 42:54.14 només podia ser 5è, mentre que Maksin Pyanzin serà desqualificat per marxa irregular. La victòria de Heristone Wanyonyi segurament serà sigui un revulsiu al país africà, per a que més joves atletes triïn aquesta especialitat atlètica.
Al 5.000m prova amb final directa amb només 10 atletes, Carla Domínguez (JA Sabadell) de Terrassa i entrenada per Albert Parreño, va viure una muntanya russa d’emocions. Finalitzava 5a amb una marca de 16:45.79 en una cursa disputada de manera molt intel·ligent. Però durant uns minuts, per la desqualificació de 2 atletes que la precedien a la línia de meta, va estar virtualment 3a i per tant amb dret a la medalla de bronze. Finalment, el Jurat de Apel·lació va readmentre a Melknat Wudu (Etiòpia) i Prisca Chesang (Uganda) i Carla Dominguez es classificava en un excel·lent 5è lloc i 1a entre les no africanes. La Campiona d’Europa posava de manifest la seva qualitat.
Carla Domínguez tenint en compte l’escenari, a 1.600m d’alçada i amb atletes de gran nivell va saber llegir molt bé la cursa i fer el que era millor pels seus interessos. A cua del grup, després d’un 1er 1.000m de tanteig a 3:39, en el moment que el grup de cap va incrementar el ritme, ella va mantenir el seu pas. Parcials de 3:22; 3:21; 3:17, que servien per remuntar posicions, i un gran final, fent un darrer 1.000m amb molta força en 3:07, on podia avançar a l’atleta local Maureen Cherotich. L’atleta de Kenya té una marca personal de 15:44 d’aquesta temporada, realitzada al mateix estadi Kasarani de Nairobi.
Amb medalla o sense ella, Carla Domínguez ha realitzat un Campionat del Món brillant, que ha estat la cirereta de l’excel·lent temporada 2021. No es pot demanar més a aquest any que ha estat el de la seva explosió com a atleta d’alt nivell en categoria Sub20.
Nota: Wudu i Chesang en el tram final de la cursa, després d’ensopegar entre elles i fruit del desequilibri, havien trepitjat a l’interior de la corda i això els havia suposat la DQ. Donat que ha estat un fet involuntari i del qual no han obtingut cap avantatge han estat requalificades.
La 3a atleta catalana en ocupar lloc de finalista va ser la migfondista del CA Laietània Marina Martínez, després d’aconseguir el sots-campionat d’Europa en 1.500m, a Nairobi la vam veure competir en els 800m. Superava les 2 primeres rondes amb gran solvència i bones sensacions, 2a a sèries amb 2:08.21 i amb 2:07.22 guanyava la seva semifinal. Amb 3 curses en 3 dies consecutius, a la final disputada dissabte després d’un parcial de 1:01.82 en el 400m, en el darrer 200m no es va veure amb prou forces com per poder estar a la lluita per les medalles. L’atleta entrenada per Andreu Novakosky, amb una marca final de 2:06.42 es classificaria en el 6è lloc. El que es pot considerar com a un molt bon resultat, doncs és la posició que ocupava en el rànquing inicial, estant molt igualada amb altres atletes també de 2:04.
L’obstaculista català Marc Fernández (AA Catalunya) corria les semifinals amb la calculadora, sabent que ell disposava de la 11a millor marca, i que es classificaven per la final els 5 primers de cada sèrie, més els 5 millors temps, no calia tornar-se boig. Per davant marxaven amb claredat 4 africans, ell seria 6è amb 9:16.97 per darrera del francès Cartieaux. D’aquesta manera es classificava per la final dels 3.000m obstacles amb la 1a de les “q”.
Ja a la final es va mantenir la mateixa tònica, a 2 atletes per país, al davant un grup de 8 atletes amb els representants de Kènia, Etiòpia, Eritrea i Uganda, per darrera una altre cursa amb la resta del món. Amb una filosofia similar a la de Carla Domínguez, en Marc Fernández era el 12è al pas pel 1.000m, al 2.000m ja era el 10è per darrera del francès Baptiste Cartieaux i en el darrer parcial remuntava al 9è lloc. Per tant, en Marc Fernández amb una marca de 9:09.61, seria el 1er atleta darrera dels 4 països dominadors citats anteriorment. Gran resultat per l’atleta dirigit per en Carles Castillejo.
Tancarem la crònica amb Aitana Radsma (Playas de Castellón), amb Aitana ens va quedar una sensació agredolça, tenia qualitat per estar a la final dels 100m tanques, però no va ser possible. Amb la 4a millor marca entre les participants, superava la 1a ronda amb facilitat amb un temps de 13.67 sent 2a. Però a semifinals amb 13.68 era 4a de la seva cursa i tampoc podia accedir a la final per temps, doncs el tall estava en 13.59, una marca molt assequible per la deixeble d’Elena Poquet. Posteriorment, l’atleta de l’Escala va comentar que un petits problemes estomacals li havien impedit poder rendir al 100%, llàstima d’això, doncs tots la veiem a la lluita pels llocs d’honor a la final.
El podi del campionat va ser Ackera Nugent (JAM) 12.95, Anna Millend (EST) 13.45 i Anna Tóth (13.58), amb un vent de 0.8m/s. Es dona la circumstància que a la final només 4 atletes van aconseguir marca. Entre les favorites, la Campiona d’Europa Ditaji Kambundji ensopegava amb una tanca, la jamaica Oneka Wilson no es presentava a la línia de sortida. Dona la sensació que la nostra Aitana Radsma d’haver estat a la final, amb una marca al nivell de l’Europeu de Tallin, hauria estat al podi, però la competició és així.
De totes maneres, no hem d’oblidar que estem davant d’atletes de categoria Sub20, que encara són els primers campionats internacionals que disputen. Que han de servir per a sumar a experiències, analitzar tant els errors, com els encerts realitzats de cara objectius de les properes temporades. No s’han de cremar etapes, doncs els historials de campionats i rànquings d’aquesta categoria estan plens de noms que després no han arribat a confirmar-se com elit en categoria absoluta.
Us deixem l’enllaç als resultats de la competició i a l’àlbum de fotos de la RFEA.
