Sabatilles per “volar”?

Sabatilles per “volar”?
Sabatilles per córrer més ràpid

Vaig comentar en un un article previ, No existeix una sabatilla perfecta, que no hi ha una evidència científica que demostri que portar sabatilles maximalistes, amb extra-amortiment, ens ajudi a tenir menys lesions. En alguns corredors potser sí i en d’altres potser no.

En el present article no em centraré en les lesions sinó en el rendiment. Existeix la sabatilla perfecta per a córrer més ràpid? I la resposta segueix sent negativa per bé que no és un “no” tant rotund doncs està demostrat que hi ha sabatilles millors perquè afavoreixen poder córrer més ràpid. Per exemple, les sabatilles de claus permeten córrer més ràpid sobre el tartà de la pista. Encara que hi ha pocs estudis i no s’ha quantificat el rendiment teòric superior, tots els corredors de pista hem experimentat la seva superioritat en les series d’entrenament o en competicions, sobretot per sota dels 5000m (tot i que dependria de la velocitat i característiques de cada atleta). Només cal veure les sabatilles que es calcen els atletes en les competicions. Deixeu-me discrepar, però, de la  poca eficàcia —i potser perjudici— que suposa  la llargada del claus que utilitzen els atletes de categories inferiors (de benjamins fins a infantils) idèntica a la que calcen els atletes ja desenvolupats. Però això ja és un altre tema…

Però deixarem a fora el món de les sabatilles de claus destinades al tartà i ens centrarem en les sabatilles sense claus, “voladores”, d’alt rendiment en l’asfalt.

AMORTIMENT I REACCIÓ, INCOMPATIBLES?

En els inicis de la creació de les sabatilles tècniques, els conceptes “amortiment” i “reactivitat” eren pràcticament excloents. Si la sabatilla tenia amortiment, era pesada, tova, permetia que el peu aterrés a terra de manera confortable però la posterior reacció, la sortida del peu del terra, perjudicava l’eficiència de la gambada si es volia anar molt ràpid. Aquest concepte era el contrari en les sabatilles de claus, lleugeres, amb una sola molt fina i sovint rígida que no és per amortir sinó per impulsar i poder treure el peu ràpid del terra amb el mínim temps possible entre la fase d’amortiment i la d’impulsió. Per escalfaments o rodatges s’utilitzaven les amortides i per córrer ràpid per asfalt unes de menys amortiment i més lleugeres (anomenades “voladores”) i pels que corrien a la pista, les sabatilles de claus.

Però la tecnologia, progressivament, des dels anys 80, ha anat fent possible i compatible els dos conceptes d’amortiment i impulsió o reactivitat en les sabatilles d’asfalt, reduint el pes de les sabatilles i utilitzant materials que fan les dues funcions.  

El concepte “energia de retorn”, la energia elàstica que no es perd en l’amortiment i es recupera en l’impuls ha estat treballat per totes les marques utilitzant diferents sistemes i materials amb resultats més o menys demostrats per estudis científics o pseudo-científics, alguns propis de cada marca i d’altres d’externs.

LES DARRERES TECNOLOGIES

La batalla per tenir la sabatilla més ràpida està protagonitzada per moltes marques, des del punt de vista del màrqueting, em centraré en les següents: Nike, Adidas, Hoka, Asics i On. Em deixaré Nike pel final, que és la que ha causat més controvèrsia i més atenció amb el famós model Vaporfly 4% i el recent Vaporfly Next%. Només em centraré amb els materials de la sola, que son els responsables principals de la reactivitat de la sabatilla. Altres aspectes també son molt importants però no decisius en ajudar a fer la trepitjada més eficaç.

ADIDAS

Presenta el model Ultra Boost 19 com a darrer model rei de la gama, per bé que el sistema “boost” és ja és utilitzat en totes les sabatilles de la marca.

El  “Energy boost” té antecedents en la petroquímica alemana BASF amb la creació d’un poliuretà termo-plàstic pre-expandit que la marca va comercialitzar en forma de càpsules de poliuretà granulat dins les mitges –soles. Aquestes boletes elàstiques i lleugeres que es compten per milers en una sabatilla (2.500 concretament) son les responsables del retorn d’energia generada en l’amortiment.  A més, les seves propietats d’amortiment i elàstiques es mantenen a temperatures extremes entre 20 sota zero i 50 graus positius. En el seu moment, la revista especialitzada Runner’s World va dir que era la millor sabatilla que podia oferir la industria era la Energy Boost (any 2013).

Val a dir que sembla que la marca alemana està estudiant la creació d’un nou model com a resposta a les Nike Vaporfly, afegint una placa de fibra de carbó al sistema Boost.

ASICS

El model MetaRide llençat l’any 2019 és el més innovador de la marca. S’han invertit més de 2 anys  per l’equip japonès de Kobe amb tests, prototips previs, etc.

Presenta una mitja-sola corbada que provoca la impulsió de la sabatilla quan s’aterra amb la planta del peu. Tot està basat en aconseguir que l’articulació del turmell no pateixi variacions que és on s’ha demostrat que és la part que perd més energia en la gambada al perdre estabilitat.

La característica de la sola corbada suposa que la sabatilla té zero de drop (caiguda o inclinació entre taló i metatars) però en la pràctica l’efecte és equivalent a uns 8mm.

Els elements de la sola son el FlyteFoam, primera capa de la mitja-sola, el GEL i el FlyteFoam Propel, la darrera capa de la mitja-sola amb l’objectiu d’incrementar la resposta en la propulsió.

El sistema característic d’amortiment “GEL” està en el taló, més present en la part externa i es situa entre les 2 capes de FlyteFoam.

En estudis de laboratori la marca, en conjunció amb la Universitat de Loughborough, afirma que hi ha una reducció d’un 20% significatiu en la energia perduda en el moviment del turmell. Cal pagar uns 250€ per tenir aquestes sabatilles.

HOKA

Com passa com Nike amb Kipchoge en la marató, Hoka rebenta el rècord en ultra-marató amb la sabatilla Ultra Project Carbon.  Jim Walmsley trenca el rècord de 35 anys de les 50 milles amb 4:50:08.

Les Carbon X combinen la tècnica de la sola exterior curbada (metarocker) amb la capa de carboni entre les dues capes d’escuma. El peu queda allotjat dins la mitja-sola en la part alta.

La placa de fibra de carboni enfatitza l’efecte “balancí” Metarocker (sola curbada) i ajuda a la propulsió amb un drop de 4mm.

És una sabatilla de molt amortiment sense pèrdre impulsió, potser enfatitzant més l’amortiment que la propulsió respecte les altres sabatilles citades segons dedueixo.

ON

La innovadora marca suïssa de curta historia(fundada el 2010) amb la filosofia de la sensació de córrer flotant com per sobre dels núvols, presenta la nova Cloud Stratus amb un sistema de coixinets “Cloutech” que fan la funció d’amortiment i propulsió combinats amb elements de goma (Helion). La primera capa inferior fa funció d’amortiment i impulsa el peu cap endavant .La segona capa aplaca més l’impacte i afegeix més propulsió.

Els diferents coixinets es dobleguen per diferents punts segons la petjada i ajuden al moviment oscil·latori natural del peu amb una sensació de suavitat i amortiment característiques.

També es caracteritzen per ser força adaptatives per aquells atletes més pesats i amb el peu més ample i tenir més estabilitat respecte les altres sabatilles que cito en l’article.

NIKE VAPORFLY 4%: LA BOJERIA AL SERVEI DE KIPCHOGE

Nike s’ha posicionat com la sabatilla número 1 en la tecnologia per a córrer més ràpid amb les Vaporfly 4% (creades el 2016) i recentment amb les ZoomX Vaporfly Next% que portava Eliud Kipchoge quan va guanyar el darrer marató de Londres. També recordar les Vaporfly Elite, unes Vaporfly 4% dissenyades especialment per ell en el projecte Breaking 2 quan es va quedar a 25 segons de baixar de les 2h en la marató dissenyada al circuit de Monza en condicions no legals (bicicleta, llebres, habituallaments)

El sistema que utilitza la marca (les sabatilles son de les més cares, 250€) estan sent qüestionades per molts com a dòping tecnològic en el sentit que la marca i alguns estudis demostren que fa córrer un 4% més econòmic.

El New York Times va fer un estudi de les mitges maratons i maratons entre els anys 2014 i 2018 (gairebé mig milió de corredors/temps registrats a la plataforma Strava) afirmant que les millores del rendiment eren entre el 3-4%. I si es feia un rànquing de sabatilles, la vaporfly era la més ràpida en global treient un 1% a la segona classificada.

La marca parla del 4% de millora en base al 4% de cursa més econòmica estudiat en cintes rodants a velocitats de 14-16 Km/h. Evidentment no està demostrat que un 4% de guany en la economia sigui extrapolable a un 4% en el rendiment, osigui en el temps realitzat. Si fos així, el mateix Kipchoge que va marcar 2:01:39 amb aquestes sabatilles no passaria de 2:06:30 amb unes altres sabatilles.

A més que les condicions de millora corrent sobre cinta rodant son diferents, tampoc sabem si a la llarga, en una marató o mitja marató, la economia ja no és la mateixa que quan es corre menys temps sobre cinta.

El que sembla clar és que per a molts atletes, les Vaporfly4% suposen una ajuda tecnològica   amb millores de 1% fins al 4% segons atletes, sembla que a nivell d’elit més clarament en la franja baixa. Per aquest motiu s’han venut molt, ha estat un èxit extraordinari, inclús atletes representats per altres marques han optat per calçar-les canviant el disseny i tunejant-les per a no caure en incompliments de contracte.

El debat existeix. Hi ha els qui consideren que la tecnologia és un fet inherent i natural com passa amb moltes coses i amb molts esports i d’altres que creuen que cal posar una frontera en aspectes que suposin una millora molt directe com en la propulsió, si son provats. Si permetem avenços amb les Vapor4%, què passa amb les noves ZoomX que la marca considera un 5%?. Si es prohibeix un model concret i la marca decideix vendre’l què passa amb els corredors populars, podran portar-les mentre competeixen al costat dels professionals?

El secret de les Vaporfly

Entrant a la tecnologia utilitzada, que porten de màgic aquestes sabatilles?

D’entrada, les Vaporfly4% son unes sabatilles molt lleugeres (191 gr) que tenen un drop de 10mm (31mm al taló i 21 mm al metatars).

Com d’altres sabatilles, d’entrada no sembla res extraordinari ni diferent: compten amb 2 capes d’escuma i una placa de fibra de carboni entremig. Inicialment es creia que la capa d’escuma era amortidora i la fibra de carboni li donava la propulsió. Però avui, per alguns, sembla que té més importància la doble capa d’escuma que la placa de fibra de carbó ja que anteriorment, fa gairebé 10 anys ja estava incorporada en altres sabatilles (també en sabatilles de claus) i no es va demostrar el seu efecte propulsor.

La qüestió és que l’efecte impulsor sembla que hi és, sigui per la placa de carboni, per la capa d’escuma o la combinació dels dos elements. Però el fabricant diu que aquest efecte propulsor és secundari a la posició del peu en el moment que contacta la sola de la sabatilla al terra i nega que faci funcions de “molla”, cosa que pot portar a pensar en la il·legalitat per part de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF)

En el darrer model Vaporfly Next%, l’escuma és anomenada ZoomX que té un retorn d’energia superior a l’anterior, amb un 15% més d’escuma i redueix el drop a 8mm.

Vistos els materials tant comuns, per què semblen ser molt millors que la resta de les marques? La resposta podria estar en la escuma ZoomX que en laboratori ha demostrat que retorna 45 vegades més que la placa de fibra de carboni que tenen moltes altres marques. Son resultats en laboratori i amb un redüit número de corredors.

Fins a quin punt son millors que la resta de sabatilles? O és bàsicament cosa del màrqueting?

Acabaran prohibides i marcaran un abans i un després en la fabricació de sabatilles?

CONCLUSIONS

Les sabatilles d’alt rendiment per a la competició en asfalt tenen diferents components que donen amortiment i propulsió. Segons les diferents marques s’utilitzen materials i sistemes que absorbeixen l’impacte del peu i retornen l’energia de l’impacte per a donar un impuls “extra” que afavoreix la gambada i l’economia de la cursa.

Depenent del tipus de corredors, unes sabatilles s’adaptaran millor que d’altres. Sembla que les Asics o Hocka potser estarien una mica més destinades a atletes que prioritzen l’amortiment mentre que les Adidas o les Nike estarien més enfocades a la propulsió (les On quedarien en un pla intermedi) sent les Vaporfly les que tenen de llarg la millor premsa i favoritisme de la majoria de corredors de cara a la competició ja sigui per efectes de màrqueting o per estar avalades per estudis amb més o menys rigor científic.

ENLLAÇOS RELACIONATS

Runner’s World. Sole sensations: The bottom bits of the latest running shoes, explained. Kieran Alger. May 2019

Forbes. Helion ‘Superfoam’ Technology: Is On’s Latest Cloudswift Running Shoe The Most Innovative Ever Made?. Lee Bell. Març 2019

Asics Frontrunner. Asics Metaride review. Análisis y sensaciones. Pol Raich Fuster. Marzo 2019

The Marrow of Running. The Real Problem with Modern Running Shoe Technology. Brian Calavan. January 2019

Running.es. Nike Vaporfly 4%: a debate. Marc Roig Tió. Desembre 2018

Runea.com. Boost, toda la verdad sobre la tecnología de amortigüación de adidas. Alberto Cebollada Kremer. Diciembre 2018

On Running. Sácale el doble a tus carreras: descubre las novedosas Cloudstratus

The Science of Sport.Eliud Kipchoge 2:00:25. Ross Tucker. May 2017

The Science of Sport. Ban the Nike Vaporfly & other carbon fiber devices for future performance credibility. Ross Tucker. Mar 2017