Els mitjans de comunicació i les xarxes socials es van bolcar amb l’atleta de Valls, que va veure com després d’aconseguir la mínima olímpica en marató (quanta història té aquesta combinació!) el diumenge es convertia en un dia de joia

Poc abans de les 11h del matí, Marta Galimany creuava la línia de meta de la Marató de Sevilla com a primera, amb alegria i un somriure incontrolat. Ho tenia clar. Acabava d’aconseguir la mínima olímpica per anar a Tòquio 2020. Els seus 2:29.02, a més, li donaven el títol de campiona d’Espanya i li permetia baixar per primer cop de les dues hores 30.

Des de Carrer Lliure ens fixem en ella des de la nostra creació. Tenim poc a dir. Vam poder parlar amb ella just abans de Doha i en una magnífica entrevista ara fa un mes. Encara menys a dir deu tenir Jordi Toda, el seu entrenador, parella i màxim exponent (després d’ella, clar) d’aquest èxit. Però.. i la resta? Els mitjans i les xarxes es van omplir tot el diumenge de missatges i cròniques elogiant la seva gesta.

Tots els mitjans esportius catalans es van fer ressò. L’Esportiu de Catalunya, que cuida millor que cap altre la informació atlètica catalana, va titular “Galimany serà Olímpica”, explicant la situació viscuda per l’atleta del Barça just després d’entrar a la meta, a més de donar les dades claus de la marca (aquest curs, a més, ha batut el rècord de Mitja Marató). El Diari Sport, a través del seu portal d’atletisme “La Bolsa del Corredor”, parlava de la gesta de Galimany juntament amb la de Javi Guerra, guanyador masculí i també amb mínima per Tòquio.

Mundo Deportivo també parlava de l’èxit de Galimany juntament amb el Javi Guerra, destacant que la cursa de l’atleta de Valls va ser “més agònica” que la de Guerra. A nivell local, el Diari de Tarragona destacava que Galimany era “la segona tarragonina que es classificava pels Jocs Olímpics de Tòquio després d’Aina Cid” (Rem).

A nivell estatal, el diari Marca es fixava en un nou èxit per a la delegació espanyola, aconseguint que els dos guanyadors del campionat de marató anessin als Jocs Olímpics, destacant al final l’actuació de Galimany, molt més ras i curt que la resta de mitjans.

A nivell de xarxes socials, tot el seu entorn i l’entorn de l’atletisme català es van solidaritzar amb l’èxit de l’atleta vallenca. Ens volem fixar en uns casos en concret. El primer el d’un dels esportistes catalans més coneguts a nivell internacional, Kilian Jornet, que la felicitava des de el seu perfil de twitter:

No va ser l’únic esportista d’alt nivell que va felicitar a Galimany. El jugador de bàsquet Pau Gasol també va respondre a un missatge de la RFEA felicitant l’atleta del Barça:

Però del seu entorn més proper molts van ser els missatges de felicitat. El primer d’en Jordi Toda, que feia un repàs a les últimes maratons acabades per Galimany:

Els mitjans de comunicació també es va fer ressò a les xarxes. TV3 i Esport3 van ser dels primers en esmentar l’èxit de l’atleta vallenca:

També les institucions es van voler referir a la seva figura. L’ajuntament de la seva ciutat, Valls, destacava el gran èxit desfent-se en elogis en la seva persona:

Per acabar, observem els perfils oficials a nivell estatal de les federacions i de les entitats que promouen l’esport. Un d’aquests perfils, el de LaLiga 4sports va voler llençar una enquesta amb qui havia sigut el millor esportista de la setmana, i Marta Galimany guanyava amb molta diferència:

La primera entrevista un cop arribada a Valls la va fer la televisió tarragonina TAC12. Galimany explicava, un cop digerit l’èxit de Sevilla, que creia que encara no havia arribat al seu límit i que malgrat ser una realitat era no era conscient del tot de la fita. També la pogut entrevista fa poques hores L’Esportiu, on explicava que anar als Jocs era un somni.

Queda clar que la 2a catalana més ràpida en marató en el rànquing i la 8à a nivell estatal ha tingut una carrera brillant. Però en vol més. Encara queda la cirereta del pastís que serà la marató que es corri a Sapporo (JJOO) i on podrà demostrar, en unes condicions una mica més favorables que a Doha, que en les grans cites també es pot créixer. El rècord català està a només 4 segons. El rècord estatal a dos minuts i mig. Sembla un mon, però per aquesta “tot terreny” només és un objectiu possible més.

Foto Portada: Organització Zurich Marató Sevilla