L’Estadi Joan Serrahima de Barcelona, en el seu 50è Aniversari, es va vestir de gala el passat dissabte 3 d’agost per acollir la 1a edició de LaLigaSports Cup. Com vàrem comentar en el nostre pronòstic, aquesta nova competició amb un reglament innovador va mantenir la tensió en tot moment per conèixer quina seria la classificació final, i especialment els equips que pujarien al podi. Amb un final d’infart, el club campió va ser el Playas de Castellón, només 1 punt per davant del FC Barcelona, i l’Agrupació Atlètica Catalunya amb una discutida desqualificació del seu equip 2×1.500m, perdia el 3er calaix del podi en favor del Unicaja Jaén.

La competició començava de manera immillorable per l’equip amfitrió de la AA Catalunya, amb victòries en el disc i llargada femenina amb Andrea Alarcón i Tamara del Río respectivament i es col·locava al cap de la classificació. A la llargada femenina la saltadora blaugrana, Ruth Marie Ndoumbe es lesionava durant l’escalfament, fet que la va impedir competir i va significar un 0 pel club blaugrana. Donada la màxima igualtat de la classificació amb el Playas, la pèrdua d’aquests hipotètics 4 o 5 punts resultava d’extrema gravetat i va provocar que el FC Barcelona anés tota la competició a remolc del club castellonenc intentant d’igualar-lo.

En el salt amb perxa femenina, que va ser la següent prova en iniciar-se, la mala notícia va ser per l’AA Catalunya, la seva saltadora Carla Franch que aquesta temporada ha saltat 4.20m, realitzava 3 nuls a la seva 1 alçada (3.80m) i marxava del concurs sense punts. El concurs el guanyava la blaugrana Andrea SanJosé amb 4.25m.

A partir d’aquest moment la competició es va anar desenvolupant sense sorpreses, el FC Barcelona es va fer amb la victòria de 7 proves més a nivell individual, el 100m amb Ángel David Rodríguez, el 200m amb Jaël Bestué que amb 23.32 (+1.2) gairebé iguala la seva MMP i rècord d’Espanya Sub20 de 23.31 (+1.0), el 400m amb Bernat Erta, el triple salt amb Alexis Copelo,cubà de naixement però nacionalitzat per l’Azerbaijan, el pes amb Carlos Tobalina, el 3.000m marxa amb Iván López, i la javelina amb Arantza Moreno.

El Playas de Castellón per la seva part aconseguia el primer lloc en 4 proves: El 110m tanques amb Enrique Llopis, a l’alçada amb Miguel Angel Sancho, al martell amb un extraordinari Javier Cienfuegos que amb 76.86m fregava el seu propi Rècord d’Espanya de 77.32m, i el 400m tanques amb Marta Olmedo.

L’Agrupació Atlètica Catalunya es feia amb una tercera prova de la mà de Zoya Naumov en els 800m, que corrent el 2on 400m en 1 minut arribava a meta per davant de Irene Bonilla del Barça, que seria la 2a classificada.

Després de les 15 proves individuals disputades s’arribava a la part final de la competició, els relleus mixtos, amb tot per decidir. Barça o Playas podien ser els campions i Agrupació, Unicaja Jaén o Pamplona At, es podien fer amb el 3er lloc. El Lleida UA clarament ja tenia el 6è lloc adjudicat, no presentar atletes a totes les proves el va perjudicar a la puntuació.

El primer relleu en disputar-se va ser el del migfons 2×1.500m, tots els equips van fer córrer com a primer rellevista a l’atleta masculí. Aquest 1a part va ser tàctica, van córrer en grup fins que a falta de 400m el blaugrana Alberto Imedio amb un fort canvi despenjava als seus rivals, i aconseguia passar el testimoni a la seva companya Júlia de la Piedra un parell de segons abans que revés l’atleta del Playas Miriam Costa de les mans d’Eric Nzikwinkunda. Però com estava previst, Miriam Costa va fer valer la seva superioritat i amb facilitat avançava a l’atleta blaugrana i arribava molt destacada a meta, donant els 6 punts al Playas.

En aquesta cursa es va produir un fet desafortunat per les aspiracions de pujar al podi de l’Agrupació Atlètica Catalunya. Van ser desqualificats per l’article 170.11 per una reclamació efectuada per Unicaja Jaén, a la inscripció de l’Agrupa figurava en 1er lloc Míriam Ortiz i en 2on Mourad Mounim, però van córrer en ordre invers, 1er va sortir en Mourad que va córrer amb els nois dels clubs rivals i en 2on lloc Miriam. Segons el reglament, aquest fet és motiu de desqualificació, tot i les reclamacions del Delegat del club català la desqualificació es va mantenir.

En el 4×100 mixt tot i la baixa de Cristina Lara que va ser substituïda de manera magnífica per Carmen Sánchez, acompanyada per Ángel David Rodríguez, Pol Retamal i Jaël Bestué, el FC Barcelona aconseguia la victòria amb un registre de 42.28 que suposa el Rècord d’Espanya a nivell de club, millorava el registre de 42.45 aconseguit per la Selecció Catalana en el Trofeu Federacions. El Playas era 2on amb 43.49.

D’aquesta manera arribàvem a la darrera prova de la competició el 4×400 mixt, amb el FC Barcelona i el Playas de Castellón empatats a punts, després de més de 2 hores de competició, qui guanyés la cursa guanyaria l’encontre, així de senzill. En aquesta cursa l’estratègia jugaria un paper important, l’ordre del Barça seria noi, noi, noia, noia, mentre que el del Playas seria noi, noia, noia, noi.

El club blaugrana feia córrer en 1er lloc a l’Aleix Porras i en 2on al Javier Delgado, la 1a noia del Barça Geraxane Ussia rebia amb un gran marge respecte de la seva rival del Playas i aconseguia mantenir-lo al lliurament del testimoni a Carmen Sánchez, gairebé 9 segons abans que en Daniel Cerdán del Playas de Castellón. L’emoció estava servida, el dubte era saber si Carmen Sánchez, que minuts abans havia disputat també el relleu curt, seria capaç d’evitar ser “caçada” i arribar a meta victoriosa. Pràcticament sobre la graella de meta, el castellonenc Daniel Cerdán sobrepassava a Carmen Sánchez i d’aquesta manera el Playas de Castellón s’adjudicava la 1ª edició de LaLigaSports Cup, relegant al FC Barcelona al 2on lloc. El 3er equip del podi seria el Unicaja Jaén amb 57 punts i l’Agrupació Atlètica Catalunya seria 4a amb 54 punts.

A continuació trobem uns tuits de l’atleta del FC Barcelona Pau Fradera en el que justifica quin creu l’ordre més adient de nois / noies en un relleu mixt de 4x400m i un tuit de l’entrenador Salvador Porras amb els temps aproximats dels rellevistes del Playas i Barça:

Com era de preveure el FC Barcelona va pagar car el zero de la llargada femenina, i es va confirmar que el reglament particular dels concursos amb la Q1, Q2 i Q3 augmenta l’emoció de la competició, no val a badar doncs cada intent passa a ser vital pel resultat final.

Aquesta competició va comptar amb un gran nivell organitzatiu, la RFEA va portar gairebé tots els mitjans tècnics i humans disponibles, però potser la resposta per parts dels clubs no va estar a la mateixa alçada, creiem que la data de la competició (principis d’agost) no era la més propicia per a que els clubs poguessin conformar els seus equips per ser competitius, clar exemple és que van quedar 2 places vacants.

Podeu trobar els resultats complerts en aquests enllaç.