Els atletes catalans tanquen la temporada estatal amb 27 medalles al campionat espanyol, un dels més prolífics de la història

S’estrenava Alacant en organitzar un campionat d’Espanya absolut, s’estrenava “l’estadi olímpic” de La Nucia (al juliol encara estava en construcció) i en unes dates molt tardanes (només tres vegades, comptant aquesta edició, s’han celebrat
més tard del 16 d’agost en els darrers 50 anys).

Amb la calor lògica de l’indret, les dates i amb més absències que en campionats anteriors (s’ha hagut de repescar gent sense la marca mínima), es va desenvolupar un campionat sense rècords catalans individuals però amb el del 4×100 femení i amb un total de 27 medalles (8 d’or, 10 de plata i 9 de bronze), 24 d’individuals. Les noies han obtingut 16 medalles (amb 1 relleu) i els nois 11 medalles (amb 2 relleus).

Destacaríem les victòries de Berta Castells (València Esport) en martell (67.84m), que suposa el seu 16è títol estatal i es converteix en l’atleta que més títols ha guanyat en la historia del campionat (tant masculí com femení).

Altres atletes estrenaven títol absolut per primera vegada, Esther Guerrero (New Balance) en 1.500m (no pas en 800m, que l’ha guanyat en les 3 darreres ocasions), Pol Retamal (FCB) en 200m, Jaime Guerra (Cornellà AT) en triple amb 16.45m (MMP), i Maria Vicente (Nike Team) en heptatló.

Finalment Jaël Bestué (FCB) en 200m aconseguia reeditar el campionat de Getafe 2018, aquesta vegada amb 23.55 i amb força vent en contra.

Les dues medalles d’or restants serien pel FCB en 4×100 masculí i femení, suposant aquest últim un rècord català de clubs amb 44.67 (Caridad Jerez, Jaël Bestué, Carmen Sánchez, Cristina Lara).

HOMES

Pol Retamal (FCB) i Jaime Guerra (Cornellà At) van guanyar el seu primer títol absolut en les seves respectives proves.

El de Vilafranca guanyant totes les curses de rondes (21.31, -1.8), semifinals (21.58, -3.0) i la final amb 20.80 (-0.3). Està clar que amb vent favorable estava per repetir o millorar la seva MMP. Recordem que la mínima IAAF està en 20.40 i Pol té 20.49. En la darrera cursa buscarà un premi potser merescut, divendres vinent a Andújar, abans que es tanqui el període de consecució de mínimes (6 setembre). El segon classificat seria Daniel Rodríguez (Playas) amb 21.06. Joan Martínez (FCB) que va complir 20 anys fa 2 mesos, acabaria 6è amb 21.69 (té MMP de 21.14, +1.5) i també 7è en els 100m amb 10.68 (+0.4)

Jaime Guerra, entrenat per Maria Duran, va donar la sorpresa i va millorar la seva marca personal en gairebé 1 metre (tenia 15.57m indoor i 15.50 AL, del 2.018), saltant 16.45m (-0.2) amb 4 salts i només dos vàlids (el primer 16.25m i -0.9). La mínima IAAF per Doha, 16.95m no ha quedat tant lluny i més tenint en compte el factor vent. El segon classificat seria Pablo Torrijos (Playas) amb 16.22m (+1.3). Ramon Adalia (FCB) seria 5è amb 15.98m (+0.2) i Robert Díez (AA.Catalunya) 8è amb 14.93 (-0.8). El veterà atleta de l’Agrupa també va ser 6è en el salt de llargada amb 7.03m (-0.8) en el primer intent. Es dona el cas que Robert Díez ha disputat, al llarg de la seva carrera atlètica, finals en 5 proves com 100m, 200m, 400mt, triple salt i ara també llargada.

2 medalles de plata:

Medalla de plata per Igor Bitchkov (Playas) en perxa amb 5.48m, MMT (5.33m just un mes abans) passant a la 2a mentre el guanyador, Adrian Vallés (Pamplona At) va saltar la mateixa alçada al primer intent. Recordem que per anar a Doha cal fer 5.71m i la seva MMP és 5.70m del juliol del 2017. Ricard Clemente (AV.Manresa) seria 5è amb 5.03m.

L’altra medalla de plata va ser pel decatleta Jesús castillo (Cornellà At) amb 7.359 punts fregant MMP d’aquest juny a Arona, que és 7.406 p. El guanyador seria el belga Pittomvils amb 7.740 punts i l’or per Pablo Trescoli (Playas) amb 7.673 punts. Jorge Ureña (Playas) va abandonar en els 110mt quan anava liderant àmpliament la classificació i Ferran Merino (AA.Catalunya) abandonaria en la darrera prova de 1.500m quedant-se amb 6.082 punts.

5 medalles de bronze:

Medalla de bronze per Adel Mechaal (NBT) en 5.000m. en una cursa llançada per ell mateix a un ritme vertiginós que semblava buscar la mínima en aquesta distància (ja té la de 1.500m) fins els 4.000m, on va baixar el ritme. Toni Abadia (CD Nike) i Sergio Jiménez (Playas) es van poder beneficiar del desgast i el van passar a la darrera volta. Adel va marcar 13.35.93. Abadia primer amb 13.29.37 i Jiménez, segon amb 13.32.27. Altres catalans “finalistes” van ser el seu germà Said Mechaal (Playas) en la 9a posició i 14:14.21 i Mourad Mounim (AA.Catalunya) en la 11a posició i 14:33.31

Pedro José Martín (FCB) va sumar un altre bronze, anant precisament amb la 2a millor marca. Va llançar el martell a 72.67m, una mica lluny del 74.63m recents de León el 25 d’agost. El guanyador, amb Rècord d’Espanya, va ser Javier Cienfuegos (Playas) amb 78.70m que el posa 4t a la llista dels que tenen bitllet per Doha. La plata li queda a Pedro a 8cm, en mans d’Alberto González (Unicaja).

Bronze molt lluitat per Llorenç Sales (U.A.Montsià) en 1.500m en una cursa a una velocitat irregular, amb diferents pics més ràpids i més lents, que es resoldria en els darrers 100m, amb lluita aferrissada on quedarien per davant Kevin López i Jesús Gómez, els dos del CD Nike (3:42.20, 3:42.68 i 3:42.98). La mínima IAAF és de 3:36.00 i ja la tenen Mechaal i Kevin. La 3a plaça la buscarà el de Montsià amb la competència de Jesús Gómez i segurament, Adrian Ben, divendres vinent al meeting d’Andújar. L’altre català de la final, Marc Alcalá (FCB), va complir molt bé en les semifinals, donades les circunstàncies d’aquesta temporada, i es va classificar per la final amb 3:46.89, però a la final va acabar 13è en 3:55.28

En 3.000mo Ibrahim Ezzaydouny (FCB) va tenir una lluita molt aferrissada amb el favorit indiscutible Fernando Carro (CD Nike) i amb Daniel Arce (U.Burgos), corredor de 7.58.72 però que enguany partia amb pitjor marca (8.20.16 per 8.14.49 del català). En la recta final amb l’atac de Carro, quedaven clares les 3 primeres posicions però des del darrer obstacle, Ibrahim va accelerar espectacularment i gairebé aconsegueix amb la plata. Al final, 8:45.88 per Carro, 8:46.17 per Arce i 8:46.26 pel de Canet. Altres catalans van ser Ibrahim Chakir (A.Numantino) 6è amb 9:00.37 i El Mehdi Abouhana (FCB) 8a possició i 9:01.17.

El darrer bronze va ser per l’Eduard Fàbregas (At.I.Zoidi) en el salt d’alçada amb 2.14m. La seva MMP és de 2.16 (juny 2019) però fins la temporada passada tenia 2.10m. És el seu primer pòdium pel jove atleta de 22 anys. La plata per Simón Siverio (Tenerife) amb la mateixa alçada però sense nuls en 2.11 mentre que Eduard els passà a la 2a. Xesc Tresens (FCB) i Marc Sánchez (Igualada) 8è i 9è respectivament amb 2.05m. L’or se l’emportaria Carlos Rojas (Unicaja) amb 2.17m i el guanyador, fora de concurs, el veneçolà Eure Yañe,2.21m.

Les medalles de “xocolata”

Dos atletes a tocar del podi van ser dos atletes “tanquistes” del FCB: Arnau Erta en 110mt i Javier Delgado en 400mt.

L’Arnau està fent un gran final de temporada apropant-se molt als seus 13.71(+1.8). 2a posició darrera d’Enrique Llopis (CA.Gandia) amb MMT en semifinals amb 14.11 (-1.7) i 4a posició a la final amb 14.01 (-0.1) darrera Ortega (13.33), Llopis (13.85) i Luis Salort (GoFit) amb 13.97, que li birla la medalla per 4 centèsimes.

Javier Delgado, també 4a posició amb unes semifinals amb 52.10 i 2a posició darrera de Sergio Fernández (NewBalance T) que va marcar uns ràpids 49.98. A la final el blaugrana marcaria 51.04 per 50.56 del 3r classificat, Nacho Sarmiento (SG.Pontevedra) que faria MMP amb 50.57 (50.74 a semifinals).

En la cursa de 400mt, Oriol Piqueras (ISS.L’Hospitalet) no es va classificar a la final per 1 lloc donant-se la circumstància que va acabar fent millor temps que el darrer classificat per llocs: 52.82 del riberenc per 52.91 del 3r classificat en l’altre semifinal.

Proves de velocitat sense premi però amb finalistes

Aquí hem de parlar de Patrik Chinedu Ike (Playas) en 100m, medallista la temporada passada a Getafe amb 10.16 (+1.9) i de Pau Fradera (FCB) en 400m (MMP de 46.87 al 2015 i enguany 47.00 el 24 d’agost en l’estrena de l’estadi Vallehermoso).

L’atleta de Playas entrenat per Luís Sevillano no sembla estar fi com la temporada passada. Va rendir bé a l’inici, guanyant en la primera ronda amb 10.67 (-0.5). Posteriorment seria 2n amb 10.61 (-0.2) en semifinals i 5è en la final amb 10.53 (+0.4). Son temps que demostren que ha competit bé però també que està lluny del seu millor moment.

Pau Fradera faria una bona competició: 7è classificat amb 47.71 i obtenint la final amb 47.47, el darrer dels temps que entrava, en unes semifinals duríssimes .

Els relleus

El FCB, únic equip català que es presentava als relleus, guanyaria en 4×100 i obtindria un bronze en el 4×400.

En el 4x100m Joel Ferrando, Angel David Rodríguez i Joan Martínez marcarien 39.69 per 40.60 els rellevistes del Playas (Patrik Chinedu Ike, Mauro Triana, Daniel Rodríguez i Arian Olmos Téllez)

En el 4x400m Pau Fradera, Marcel Mondria, Ramón Martínez i Javier Delgado obtindrien un bronze amb 3:13.54 per darrera d’un frec a frec entre el Playas (Jimenez, Gavaldá, Ujakpor, Kennedy) amb 3:10.35 i Real Sociedad (Roncandio, Cabello, Mariscal, San Millan) amb 3:10.83.

DONES

Quatre atletes catalanes van sortir guanyadores de les seves proves: la Jaël Bestué en el 200mll, la Berta Castells en el martell, la Maria Vicente a la prova de l’heptatló i l’Esther Guerrero en el 1500.

L’atleta de Sant Cugat va aconseguir el títol en una de les distàncies curtes amb un temps de 23.55 (-2.7), després d’una temporada amb diversos èxits i marques personals també al 100mll.Jaël va sortir a per totes i a la final va derrotar les seves grans rivals. Precisament un altre catalana, Cristina Lara, va ser medalla de plata amb un temps de 23.97. El segon títol català seria per la Berta Castells, que protagonitzaria un altre gran duel amb Laura Redondo al martell. La de Torredembarra va acabar el concurs amb 67.84, mentre que la de Gavà acabaria amb 64.81. En la distància mitjana, Esther Guerrero segueix acumulant títols. La banyolina va sumar aquest cop l’or al 1500 amb un temps de 4:18.18, superant grans rivals com Marta Pérez o Solange Pereira en uns impressionants darrers 500m en 1:13.

Per acabar, l’atleta de L’Hospitalet Maria Vicente seria la quarta medalla d’or catalana. La riberenca va sumar un total de 5.615 punts, per sota dels últims registres i potser amb un punt agredolç, però sumant una medalla que demostra l’enorme potencial actual de la jove atleta, mantenint a ratlla les seves rivals durant tot el concurs. Un altre gran alegria per l’atletisme català seria la medalla de la Mar Vico en la mateixa prova, tercera amb 5.299 punts, mostrant també solvència en totes les proves, guanyant javelina i tercera a l’alçada.

8 noies van obtenir la medalla de plata. La més destacada la de Sònia Nasarre als 400t. Aprofitant les baixes de les tres primeres del rànquing, l’atleta de l’ISS L’hospitalet va saber combatre amb les seves rivals, quedant-se a només 3 centèssimes de l’or (59.06 i mmt). També destacada va ser la plata de l’Alba Manzano en el 100t, també en una prova accidentada per l’ensopegada de Caridad Jérez. En tot cas, l’alteta de l’Agrupa va tancar una final amb molt d’èxit, amb un temps de 13.97s. Més esperades van ser la plata de la Raquel González a la marxa (44:44.32 i lluny de la primera), l’Andrea Alarcón al Disc (48.01) o la Cora Salas a la llargada (amb marca de 6.09, per darrere d’una inexpugnable Fàtima Diame).

La Mònica Clemente també va acabar segona, després d’una temporada amb un important cúmul lesions, on no han acabat de sortir els resultats esperats. Finalment va haver de conformar-se amb una plata de 4.26.

Tres van ser els bronzes femenins: al comentat anteriorment de Mar Vico s’ha de sumar el de Carmen Sánchez, que arribava a la cita amb el rècord de Catalunya a la butxaca i aconseguiria pujar al podi de 400mll amb un temps de 53.74, posició esperada des de l’inici. L’últim metall de bronze seria per Victòria Sauleda, que reapareixia a la competició i ho feia de manera victoriosa, en una gran carrera amb temps de 2:06.07, MMT. Va ser una de les millors finals per a atletes catalanes, doncs Irene Bonafonte (7a amb MMP de 2:08.35) i Irene Bonilla (8a amb 2:20.79) també hi van participar.

L’última medalla amb presència femenina seria l’or en el 4×100 del FC Barcelona, on Jaël Bestué, Cristina Lara i Carmen Sánchez van aconseguir rècord català de clubs amb 44.67s

Cal destacar també l’aparició d’altres atletes catalanes a les finals però sense aconseguir el premi de la medalla, quelcom més dur i a voltes molt difícil degut al nivell d’altres comunitats. En velocitat, Anna Obradors acabaria 7a al 100 (11.97) i 6a al 200 (25.14). En tanques, l’atleta de l’Avinent Manresa Paula Raúl va acabar 6a amb 14.08. Els 3000 obstacles també va tenir molta presència catalana femenina. La millor classificada va ser la Douae Ouboukir, 6a amb temps de 10:33.52. Seguida d’ella arribava la Marina Guerrero, 8a amb 10:41.73. Finalment, 12a, seria la Mercé Guerra amb 10:55.42.

En els salts, cal destacar la 6a posició de l’Aina Rabadan amb un salt d’1.70, la 5a posició de la Tamara del Rio a la llargada (5.88) i 6à de l’Elena LLobera (5.76) i la final de Triple Salt, on fins a set atletes catalanes hi van participar, essent la millor d’elles Naiara Estanga, 6a amb 13.15m.

En els llançaments, destaquem la 6a posició de la Marina Muzas al Disc (43.91) o la 5a de la Niria Pascual a la Javelina (46.59).

Amb la temporada gairebé finalitzada, els atletes catalans (en un 80%) agafen vacances aquest proper mes. Només continuen aquells que encaren les últimes grans competicions. Encara falta el meeting d’Andújar (on es buscarà l’última opció de mínima mundialista), el torneig contra EEUU anomenat “The match” i finalment el Mundial de Doha, on 7 catalans tenen ja la mínima per viatjar al país asiàtic.