El FC Barcelona va pujar al podi tant en dones com en homes, i cap dels clubs catalans participants va perdre la màxima categoria

Després de dues dures jornades de classificació, els diferents clubs catalans que participaven a la Divisió d’Honor de la lliga estatal, se la jugaven. Uns, lluitaven pel títol; d’altres, per aconseguir una bona classificació general enfront dels millors clubs estatals; i uns darrers, per mirar de mantenir la categoria cara la temporada vinent.

El títol no va poder ser ni pels nois ni per les noies del FC Barcelona, tot i que ambdós equips van estar lluitant amb els respectius rivals fins gairebé la darrera prova. En categoria masculina, només hi va haver 6 punts de diferència entre ells i el Playas de Castellón, en l’enèssima repetició del clàssic estatal. Aquest cop, però, engalanat amb una important polèmica que va acabar amb el conjunt català impedit d’inscriure a cap dels seus dos atletes titulars a la prova de javelina… que, finalment, va ser la que va marcar diferències.

Entre les noies no hi va haver tanta polèmica prèvia. El conjunt barceloní i el propi Playas de Castellón amenaçaven durant tota la jornada amb trencar l’hegemonia del València Esports en categoria femenina. I, quan la balança semblava començar a decantar-se a favor de les culés, va ocórrer el desastre amb la caiguda de testimoni a la cursa de relleus 4×100. Aquest fet treia les catalanes de l’equació i semblava servir en safata de plata la victòria a les valencianes… però al relleu de 4×400, aquestes van acabar desqualificades (un cop ja havia acabat la competició), certificant el doblet al Playas de Castellón.

L’emoció de la lliga, doncs, es va viure fins el final en ambdós encontres finals. Però no va estar la única. L’Agrupació Atlètica Catalunya va estar batallant per la cinquena posició en categoria femenina, tot i que el Grupompleo Pamplona Atlético no els acabaria cedint el lloc i les va relegar al sisè lloc per només un punt; els companys masculins, van fregar la victòria a l’encontre per la permanència, quedant-se a tan sols mig punt de l’Unicaja Jaén; i a la final B femenina, l’Avinent Manresa va quedar tercer empatat a punts amb les segones (Ria Ferrol), mentre que les noies de l’ISS l’Hospitalet van completar un gran encontre acabant cinquenes i salvant la categoria, en la que l’any vinent coincidiran amb els nois, que van aconseguir l’ascens.

Però més enllà de les interessants lluites grupals, també es van produir grans moments d’emoció en els esdeveniments parcials. Com, per exemple, el rècord d’Espanya del relleu 4×100 de clubs que va aconseguir el FC Barcelona en un quartet format per el colombià Àlex Quiñónez, Àngel David Rodríguez, Pol Retamal i Joan Martínez, amb 39.13.

La Jaël Bestué (FC Barcelona) també va fregar el rècord d’Espanya Sub20 als 100 metres llisos. De fet el va batre, en córrer en uns excel·lents 11.46 segons a Saragossa, però el vent excessiu (+2.2) el va anul·lar. L’Aleix Porras (FC Barcelona), als 400 metres tanques, va ser l’altre nom associat amb la paraula rècord. El lleidatà es va quedar ben a prop de la plusmarca catalana que posseeix el Javier Delgado (FC Barcelona) en 50.27, en córrer la prova en 50.35, registre que li va servir per guanyar la prova i confirmar la mínima aconseguida la setmana anterior.

Cal afegir un altre nom a la categoria dels gairebé: la Naiara Estanga (AA Catalunya) va quallar un concurs de triple brillant, en el qual va marcar un gran registre de 13.44 que quedaria invalidat per l’excés de vent. Aquesta marca, hagués valgut a la catalana per arribar als europeus Sub23 de Gavle (Suècia), pels quals es demana 13.35. Curiosament a més, en el salt immediatament anterior, va volar fins els 13.30 en un intent on el vent es va comportar i va bufar suaument. D’aquesta manera, la Naiara frega la mínima però es queda, de moment, sense internacionalitat, tot i marxar a casa amb una millor maca personal. Restarem atents a les seves properes competicions.

En el nostre reservat per als retorns més ressonants, no ens volem oblidar de la Sara Gallego (ISS l’Hospitalet), que després d’unes setmanes de dubtes, torna al camí competitiu, i va disputar els 400 metres amb un registre de 56.17.

Altres registres a destacar van ser els dels barcelonistes Didac Salas, amb 5.50 a la perxa en una jornada molt ventosa, i Cristina Lara, amb 23.64 als 200 metres; els 15.63 amb vent contrari de -1.1 del Ramon Adàlia (AA Catalunya) al triple salt; els 75.39 del Bilal Nouali (AAC) a la javelina, prova en la qual es va imposar al plusmarquista estatal, Manu Quijera (Grupompleo Pamplona At.); els 13.99 amb vent il·legal (+3.4) de l’Alba Manzano (AAC), en els seus primers sub14 de l’any, en uns 100 m.t. on la Paula Raul (Avinent Manresa) va marcar 13.88, en el seu cas amb vent lleugerament contrari; els 1:00.02 de la Sònia Nassarre (ISS l’Hospitalet) als 400 m.t., fregant la barrera dels 60 segons; o els 4.30 i 3.90 de la Mònica Clemente (Avinent Manresa) i la Meritxell Benito (Playas de Castellón) respectivament en perxa: una, recuperant sensacions després de la lesió de l’hivern, i l’altra tornant a mirar de ben aprop els 4 metres.