Encara que falta més d’un any pels Jocs, he volgut endinsar-me en un joc de ficció i imaginar-me que els Jocs serien la setmana vinent. Quins atletes catalans hi anirien en proves individuals? Quants dels que han participat als passats campionats europeus outdoor (Berlín) i indoor (Glasgow) tindrien possibilitats? És evident que les coses poden canviar molt en tants mesos però aquest joc ens pot ajudar a comprendre algunes coses i fer-nos una idea de la situació dels atletes catalans davant Tòquio.

requisits per Tòquio

Primer de tot anirem a refrescar quins son els requisits per a poder anar a Tòquio:

• Fer la marca mínima proposada per la IAAF entre l’1 de maig del 2019 i el 31 de juny del 2020. En les proves de marató i 50 Km Marxa el període és de gener del 2019 al maig del 2020 mentre que per els 10.000 mll, 20 Km Marxa i Proves Combinades és del gener del 2019 fins juny del 2020.
• Si no es té la mínima, estar entre els primers del rànquing mundial IAAF fins a omplir la quota d’atletes que té cada prova.
• Estar entre els 3 millors atletes d’Espanya en cada prova a criteri del seleccionador.

En aquests Jocs entra per primera vegada la possibilitat de classificar-se per dues vies: fer unes marques mínimes molt més exigents que altres vegades (es calcula que només la meitat dels atletes que vagin a Tòquio hauran complert amb les mínimes) o classificar-se per un rànquing mundial novedós en el que sumen les 5 millors marques obtingudes en els darrers 12 mesos per una mateixa prova-o en d’altres proves molt properes en la distància que la IAAF considera equivalents. Excepcions son les proves com les combinades, la marató, 50 Km M o bé els 10.000 m i els 20 Km M on s’agafen les 2 i 3 millors marques respectivament dels darrers 18 mesos. Cada marca es correspon amb una puntuació obtinguda en la taula internacional (taula hongaresa) però rep bonificacions segons la importància dels campionats i la posició obtinguda, també si és rècord del Món. La puntuació rep penalitzacions si és antiga (de fa 10, 11 o 12 mesos). La puntuació final mitjana de les 2, 3 o 5 millors proves determina la posició del rànquing.

El darrer requisit és que cal estar seleccionat, com sempre, entre els 3 millors atletes del país. No val per res complir el primer requisit o els dos primers si no es compleix el tercer. És una petició que premia més o menys alguns atletes segons el potencial dels països en una prova concreta. En algunes proves hi ha països que tenen molts atletes que compleixen els dos primers criteris i es queden fora dels Jocs. La quota fixa de 3 atletes per país i prova, per mi és un criteri injust i antiquat, però això ja és un altre tema i que en tot cas no perjudica els atletes catalans en cap prova, potser a excepció de la marxa femenina.

CONFECCIÓ de QuadreS D’ATLETES

He agafat, bàsicament una llista d’atletes que van participar als campionats europeus amb informació relativa en diferents columnes: prova (PV), marca personal/marca mínima IAAF (MP/MM) punts del rànquing (PTS), posició al rànquing (N°), posició al rànquing corregida/quota (N°C/Q) i posició al rànquing entre atletes espanyols (N°E).

La posició al rànquing corregida/quota és la posició en que quedaria l’atleta una vegada descomptats atletes que estan pel davant però no poden complir el tercer requisit perquè tenen 3 o més atletes del mateix país pel davant seu. La quota és el número de plaçes destinades als Jocs en la prova en qüestió.

En aquest Joc de ficció els atletes anirien als Jocs si ja tenen la marca personal igual o millor a la marca mínima IAAF (MP/MM) o bé si ocupen un lloc en el rànking corregit (N°C) igual o inferior a la quota (Q). Aquí he hagut de descomptar atletes de diferents païssos, una feina complicada on em puc haver deixat algun atleta.

No és una solució totalment exacta però sí força aproximada en tant que normalment tots els atletes que tenen la mínima ja estan dins del rànquing mundial entre els primers llocs i no “roben” places als atletes que estan dins del rànquing en una posició igual o inferior al número que determina la quota reservada per a cada prova.

Segons això, a dia d’avui tindrien 10 atletes catalans classificats per Tòquio: amb marca mínima, només Ibrahim Ezzaydouni i Raquel González en 3.000 mo i 20 Km M respectivament. Classificats per rànquing, Adel Mechaal en 5.000 i 10.000 mll, Esther Guerrero en 1.500 mll i també en 800 mll, Chuso Garcia Bragado en 50 km Marxa, Marta Galimany en marató, Jael Bestué i Estela García en 200 mll. Berta Castells en martell i Cristina Lara en 100 mll entrarien molt justes.

Llorenç Sales en 1.500 mll. estaria a tocar de la frontera del tall.

Anem a veure-ho més clar en els quadres:

Quadre masculí

El marroquí de naixement Ibrahim Ezzaydouni, estrena nacionalitat espanyola aquesta temporada i és l’atleta català amb millor puntuació al rànquing. Podria estar perfectament a la final dels 3.000 m obstacles dels Jocs.

Adel Mechaal aniria tant en 5.000 mll com en 10.000 mll. És l’atleta català més ben classificat al rànquing mundial. No he considerat el 1.500 mll per bé que té 3:38.24 (ocupa el 75é lloc al rànquing penalitzant els 3:54 de la cursa tàctica del Campionat d’Espanya a Getafe). Un altre atleta que aspira a estar en la final dels Jocs.

El veterà Chuso García Bragado seria l’altre plaça per Tòquio amb marca molt propera a la mínima i situat al lloc 32é amb 60 places reservades pels 50 Km Marxa.

Llorenç Sales i Didac Salas estarien molt aprop. Sobretot el primer, que una vegada he descomptat atletes que excedeixen de la quota de 3 per país, estaria a només 2 places per anar als Jocs. El saltador hauria d’estar per sobre dels 5.50 m en els 5 salts puntuables i a ser possible, millorar la marca o igualar-la més d’una vegada per assegurar-se la plaça. Cap d’ells té la mínima inabastable, però sí dificil.

Pedro José Martín, Aleix Porras, Pol Retamal i Patrick Chinedu Ike estarien clarament fora a dia d’avui.

El llançador no està tant lluny de la mínima ni de la classificació via rànquing. Pel que fa al tanquista, la joventut i la versatilitat del lleidatà en llisos , tanques i relleus (que no he valorat) fan pensar que no es pot descartar la seva participació d’aquí dos estius. Tampoc podem descartar al velocista de 200 mll veient la seva juventut i progressió encara que no hagi aparegut a la pista coberta per lesió. Finalment, l’actual campió estatal dels 100 m hauria de fer un salt qualitatiu important per estar a Tòquio i demostrar que pot repetir sino millorar, els 10.16 de Getafe en 5 proves donat que fer la mínima sembla una fita més complicada.

Quadre femení

El quadre femení està encapçalat per la única atleta del global masculí i femení que ja ha fet la mínima, Raquel González. En el rànquing de 50 km està situada en el lloc 13è però aquesta distància no hi serà a Tòquio.

Esther Guerrero podria anar en 800 i 1500 mll tot i que segurament optaria per la segona, prova en que està millor situada al rànquing i que té més marge de millora i que a més està prioritzant darrerament en els campionats.

Berta Castells està situada al lloc 28 del rànquing en una prova que té 32 places assignades. La seva gran regularitat (5 llançaments entre 66.68 i 68.82) i ser campiona estatal li fan pujar esglaons respecte al “top-list”, rànquing mundial segons la millor marca personal.

Marta Galimany entraria amb la 69a plaça de les 80 reservades a la marató. Estant situada d’inici al lloc 291 del rànquing! Com hi han 101 atletes etíops, 77 kenianes, 28 japoneses, 15 americanes, etc…Descomptades des de la 3a de cada país, Marta guanya just 222 places! És una posició que és força esperançadora però a més també té moltes opcions per fer la mínima que té a tocar. Aixó si, haurà de lluitar també amb altres competidores estatals que aspiren a una de les tres places.

Les velocistes Jael Bestué i Estela García, tot i estar situades al rànquing en 65 i 76a posicions respectivament en una prova en que hi aniran 56 atletes, en el rànquing corregit (N°C) entrarien dins de la quota assignada per Tòquio una vegada eliminades una trentena d’atletes d’Estats Units, de Jamaica i de Gran Bretanya. Aquesta característica del perfil del rànquing i el fet que algunes atletes puguin anar als 100 mll donarà força possibilitats a les atletes de Ricardo Diéguez. La gran progressió que està tenint la jove sub20 i l’estat de gran forma que han demostrat les dues en la pista coberta son també un bon auguri.

Cristina Lara estaria a dia d’avui als Jocs agafant pels pèls. L’excel·lent ‘crono’ de Getafe (11.20) la deixa a tocar de la mínima en 100 mll. Tampoc cal descartar-la en 200 mll. Com ja he comentat abans amb les seves companyes d’entrenament, s’obre una porta important en les proves de 100 i 200 mll quan hi ha tantes atletes d’un mateix país en places altes del rànquing juntament amb el fet que moltes hauran d’escollir entre 100 o 200 mll. D’altra banda també cal tenir en compte la competència amb altres atletes de la RFEA tant en 100 mll com en 200 mll.

Maria Vicente només apareix al rànquing en triple ja que en combinades, tot i tenir el rècord del Món S18, no qualifica per tenir pesos diferents en els artefactes de llançament. No està tant lluny dels Jocs en triple però si tenim en compte que la 24a atleta del rànquing de combinades té una marca de 5.932 punts i Maria té 6.221 punts en l’heptatló S18, sembla que les possibilitats d’estar a Tòquio en combinades son molt grans tot i el reduït nombre de places destinades a les combinades.

La marxadora Mar Juárez no apareix al rànquing de 20 Km Marxa peró la seva marca queda relativament aprop de la mínima. Sí que està la 24a en el rànquing de 50 Km, prova que no es farà a Tòquio. El problema no serà tant classificar-se per rànquing a poc que participi en proves homologades-i fins i tot fer la mínima- sinó classificar-se entre les 3 millors espanyoles en una sola prova de marxa amb tanta competència com son els 20 Km.

Finalment, clarament fora, estan Mònica Clemente, Sara Gallego i Zoya Naumov .

El cas de la recordwoman catalana de perxa, que ha fet una escalada impresionant, no estaria tant lluny donat que atletes situades al voltant de la 30a posició del rànquing acrediten alçades al voltant dels 4.40 m com a promig de les 5 millors marques. També tindria dificultat afegida amb la competència d’altres atletes espanyoles.

Pel que fa a l’atleta tanquista S20, hauria d’escalar 12 posicions millorant la seva marca i apropar-se molt als 56 segons o baixar de 57 cinc vegades per treure la màxima puntuació. No es pot descartar, dependrà si continua la progressió en any i mig.

Finalment, la migfondista deixeble de Juan Carlos Ginés, ha progressat molt darrerament però encara hauria de millorar fins apropar-se força als 2 minuts o millorar lleugerament la seva marca en les cinc curses que puntuen. Tampoc es gens descartable.

Conclusions

En aquest joc de ficció es demostren una sèrie de coses:

• A dia d’avui podem pensar que tindrem, com a mínim, una desena d’atletes catalans a Tòkio. Si les coses anessin molt bé potser podríem arribar a la quinzena.
• No hi ha una relació exacte entre puntuacions al rànquing i posicions en les diferents proves. En algunes proves es podria anar a Tòquio, a dia d’avui, amb 1.100 punts mentre que en d’altres en fan falta gairebé 1.200.
• És d’esperar que en el període pre-olímpic que hem començat i coneixent com funciona el sistema de classificació, els atletes pujaran el nivell i segurament caldrà assolir alguns punts més que els que fan falta avui per estar a Tòquio.
• És interessant veure com en algunes proves, sobretot en les de velocitat pura o en la marató, es donen llargues llistes d’atletes d’un mateix país en les posicions que donarien plaça pels Jocs. Això és una finestra d’oportunitat que pot beneficiar alguns atletes catalans.
• El rànquing mundial es va actualitzant dimecres cada setmana i per tant, les posicions dels atletes en el rànquing aniran variant. (les dades observades son del dia 24 d’abril)
• Atletes catalans no han estat valorats en aquest joc fictici i no apareixen en els quadres perquè no assoleixen 1.100 punts al rànquing o bé perquè no han estat ni als europeus de Berlín ni de Glasgow en proves individuals. És el cas de Marc Alcalá, lesionat, que sabem que ja està tornant a entrenar i que ben segur que l’haurem de tenir en compte com un atleta per estar als Jocs.