“S.O.S. pista d’atletisme U.B.”

Entrevista amb Eusebi Manén, membre impulsor de la Plataforma Esports UB

Barcelona disposa de 4 nuclis per la pràctica de l’atletisme en pista: Can Dragó, Montjuic, La Mar Bella,  i la Zona Universitària. La pista universitària porta anys en estat d’abandonament. Ja no s’hi pot competir ni tampoc entrenar amb unes sabatilles de claus (i amb prou feines amb sabatilles amb amortiguació). La darrera renovació del tartà va ser l’any 1995. És la pista del Club Esportiu Universitari des de 1957. Per aquesta pista recordo haver vist entrenar gent  del club com Antonio Corgos, Carles Sala, Teresa Rioné  juntament amb altres altletes com Javier Moracho i José Manuel Abascal (vaig ser present en aquesta pista un dia d’agost de 1985  quan va fer 3.31.69, que un any després deixaria en 3.31.13, la seva millor marca).

Eusebi Manén és
usuari des de fa molts anys d’aquesta pista. Ha estat campió del Món  d’atletisme màster de Policies i Bombers en
100 mt i també 2 vegades campió d’Espanya màster en la mateixa modalitat. Però
el meu interès per parlar amb ell es centra en que és un dels membres visibles de la Plataforma Esports UB.

Què és aquesta
Plataforma?

És una Plataforma que reivindica una dedicació i un suport a l’esport per part de la Universitat de Barcelona que sembla que abandona les seves instal·lacions i els seus usuaris. Els terrenys eren inicialment privats i estan cedits a la Universitat pel seu ús esportiu, un ús que poc interès suscita i que de dedicar-se a altres usos s’hauria de requalificar.

Així no és únicament
un  problema de la pista d’atletisme?

No, la pista d’atletisme  és lo més impactant però la deixadesa afecta a totes les  instal·lacions.  De fet, si no s’inverteix immediatament s’està corrent el risc que es puguin perdre. A ningú se li escapa que unes instal·lacions com aquestes seria impossible construir-les avui,… i tanmateix és molt més barat o eficient mantenir-les que no pas fer-les de nou!.  És un problema que afecta als horaris, ús i manteniment de les instal·lacions en general. És la gestió esportiva general de les instal·lacions. Malgrat la Llei de transparència no hem trobat dades de pressupostos més enllà del 2014 i els d’aquest any no concreten res.

Quan decidiu formar
la Plataforma?

Nosaltres veiem un deteriorament i una deixadesa des de fa anys, però la espurna és quan trobem de sobte  que a l’agost tenim les instal·lacions tancades . No pot ser que no es pugui utilitzar la piscina al mes d’agost. També tots els diumenges de l’any així com la resta de festius les instal·lacions estan tancades.  Veient això al juny recollim unes 550 signatures en 10 dies. Des d’aquí ja ens comencem a moure.

Hi ha un greu abandonament en el manteniment i conservació de les instal·lacions  i retallada en l’ús de les instal·lacions per disminució dels horaris i de les activitats que es fan.  Sembla com si es volgués deixar “morir” les instal·lacions. No pot ser.

Què preteneu aconseguir? què haveu fet fins ara?

Primer de tot volem
fer visible la problemàtica i arribar a quanta més gent millor. Després
volem ser un interlocutor i estar informats del que passa. I finalment, volem
instal·lacions universitàries a l’alçada de la Universitat de Barcelona.

 Després de la manca
d’interlocució per part de la Rectoria de la Universitat al mes de gener ens
vàrem dirigir al Síndic de la U. Barcelona 
que ens va instar a formar un moviment o canal de participació ciutadana
i aquí estem. El Síndic va considerar que era un dret dels socis i usuaris  de les instal·lacions estar informats i que
mereixíem una resposta.

Després d’anar al Síndic, al mes de febrer, i després de
moltes trucades ens va rebre la Vicerectora que no va concretar res però va
acabar reconeixent que hi ha diferents converses amb diferents grups amb temes
que afectarien al futur de les instal·lacions i que ja informaria quan hi
hagués alguna cosa concreta.

Durant el mes de març també
vàrem anar a l’audiència de les Corts, per preguntar sobre el tema de la
degradació de les instal·lacions, d’ús per molta gent del districte i de
retallada d’horaris així com  d’una
possible cessió al sector privat. La resposta va ser que l’Institut de
Barcelona Esport hi està treballant i la comissionada estaria en contacte amb
nosaltres.

Arribem a la darrera reunió que ha estat amb l’Ajuntament el dia 4 d’abril. Ha estat positiva en tant que ens ha considerat uns interlocutors vàlids i ha mostrat especial interès amb la pista d’atletisme i el camp de rugbi, instal·lacions que  precisament no sobren en aquesta zona. La comissionada d’esports ens ha manifestat la seva intenció de parlar amb la Universitat.

A  nivell de resultats, a dia d’avui, de moment,  hem aconseguit que les instal·lacions obrin la primera i la darrera setmana d’agost. Esperem que tot es vagi solucionant.

Un darrer missatge.
Voldries afegir alguna cosa més?

Sí, m’agradaria que quedés molt clar que nosaltres entenem que la Universitat s’ha de dedicar a l’esport cuidant unes instal·lacions per a professors, alumnes i també ex-alumnes. La filosofia hauria de ser que les instal·lacions han de ser un punt de trobada durant i després de la Universitat. Una Universitat de Barcelona es mereix tenir unes instal·lacions i oferir uns serveis on convisquin alumnes, professors i ex-alumnes amb l’esport com a nexe d’unió.

Moltes gràcies i molta sort, Eusebi.

Podeu seguir la Plataforma Esports UB per twitter: @esport_ub