Xavi Gallego
Carlos Sáez i Jacob Ingebrigtsen eliminats
L’atleta català debutava en un Mundial venint d’una temporada on havia fet 3:32.28 deixant molt enrrera els 3:37 que tenia de les dues darreres temporades. Situat sempre en els darrers llocs de la cursa, els primers 600m just pel davant de Jacob Ingebrigtsen, no s´ha trobat en condicions de lluitar pel 6è lloc, que era el seu objectiu ambiciós ja que sortia amb el 9è millor temps de la temporada. Al final, 10a posició amb 3:40.61 passant els 400m en 1:02.44, els 1000m en 2:30.07 per fer 41.7 els darrers 300m i deixant, com a mínim, el seu segell característic avantçant una posició en la darrera recta.

Sorpresa majúscula la eliminació del norueg, encara que el seu rendiment era una incògnita ja que portava des de març sense competir per culpa d´una lesió als tendons d´aquiles.

Una uruguaiana al podi de la marató
Julia Paternain feia historia al penjar-se la 1a medalla a la historia per Uruguai, un bronze amb 2:27:23 al costat d’atletes com Peres Jepchirchir (Kènia), or amb 2:24.43, i Tigst Assefa (Etiòpia ), plata amb 2:24.45. Les dues primeres en un final apassionant al entrar juntes a l´estadi a falta de 300m.
Paternain, de pares d’Uruguai, nascuda a Mèxic, crescuda a Anglaterra i resident als Estats Units des de fa 6 anys, venia amb una PB\SB de 2:27:09, mentre que Assefa, plata als darrers JJOO, té el rècord d’Etiòpia amb 2:11:53 del 2023 i el rècord mundial en cursa femenina (2025) i Jepchirchir, campiona olímpica a Tòquio 2021, té 2:16:16 del 2024…
Des dels 10.000m als 100m
Les proves més llarga i més curta han estat potser la principal atracció de la tarda, sense despreciar la llargada i el disc femenins. Un “menú atlètic” molt apetitós entrant amb semifinals de 100m, seguint amb les final masculina dels 10.000m i acabant amb les finals de l´hectòmetre.
En el cas dels 100m femenins, amb vent favorable de 0.3m, l´atleta d’Estats Units Melissa Jefferson-Wooden guanya amb facilitat amb 10.61, Rècord dels Campionats, davant la jamaicana Clayton 10.76, PB i Julen Alfred de Santa Lucía amb 10.84. Els noms que més anys fa que sonen, Sherika Jackson, Sha Carri Richardson, Fraser-Pryce i Talou, darrere per aquest ordre.
Els 100m masculins, també amb vent de 0.3m, acaben amb doblet jamacà, amb Oblique Seville 9.77, PB i Kishane Thompson, 9.89 SB. Per l´estadi, s’escolta la música de Bob Marley corejada pels aficionats vestits de verd i grog. Noah Lyes només pot ser 3r amb 9.89, SB i potser salva la medalla gràcies a l´eliminació de Letsile Tobogo per sortida nula, molt clara (-0.317)
En 10.000m masculins, sorpresa, el francès Jimmy Gressier guanya una cursa de ritmes apropiats a les seves característiques i guanya a l´esprint a l´etíop Kejelcha amb 28:55.77 i 28:55.83. El suec Almagren completa el podi amb 28:56.02. L´espanyol Ndikumwenayo, 9è amb 28:59.07
En llargada i disc femenins, doblet estat unidenc amb Tara Davis-Woodhall, 7.13, líder de l´any i única en superar 7m (Mihambo 2a amb 6.99) i Valaire Allman, 69.48.
Marta Pérez, a la final dels 1.500m
L´atleta espanyola, Marta Pérez aconsegueix passar a la final dels 1.500m corrent molt bé una dificil semifinal que donava 6 places per a la final. Sempre ben posicionada i reaccionant molt bé amb la caiguda, just davant seu, de l´atleta d´Etiòpia, Haylu, una de les favorites, que tot i pèrdre 3 o 4 segons va recuperant posicions fins quedar 3a. Marta Pérez acaba en 5a posició i 4:01.19, amb 46 centèssimes de marge fins la 7a posició. Doblet kenyà amb Kipyegon, 4:00.34 i Ewoi, 4:00.65.
Com deia Pérez a la zona mixta, queda una final molt oberta, amb alguna absència important (Tsegay, Wellteji,Chevet,…) Peró a la zona mixta, ambient festiu, de felicitat, perquè encara que l´objectiu sigui ser top 8, el passi a la final ja és una dificilísima barrera salvada. Pérez respon ràpid i clar, sigui qui sigui l’entrevistador, fins i tot quan el que la entrevista és el seu company sentimental…
