Aquest dimarts vam viure una nova edició de la prova internacional a Sabadell. Gent contenta i agraïda, d’altra enfadada i amb diferents crítiques. Llums i ombres en una prova que també és nostra.
Streaming. Possiblement la paraula més utilitzada les hores prèvies a l’inici del Míting Internacional de Sabadell. Enllaços falsos, silenci de la FCA, alguna agència d’atletes explicant que connectarien amb la pista per Instagram… i nosaltres. Bé, nosaltres vam fer el que la logística ens va permetre. Però no és la solució, òbviament. Nosaltres com a mitjà privat escollim tot allò que creiem més convenient. En tot cas, ens vam quedar sense streaming. Potser, per a molts, la nota més negativa.
El Míting Internacional ens va deixar diverses coses positives a la pista. La primera, dos rècords de Catalunya, sub20 i sub23, a càrrec de dues de les atletes amb més present i futur del moment, Èlia Saura i Carla Domínguez. A més a més, rècord del campionat de l’etíop Tedesse Lemi amb 3:35.84 i tres atletes més (dos compatriotes i un portuguès) trepijant-li els talons, a banda d‘Ignacio Fortes, 5è. També Rècord del Campionat femení en 800m, de l’atleta de Kenya Eglay Nalyanya (2:00.42). I un bon concurs de perxa masculina amb els tres millors catalans, Pi, Salas i Gràcia.
De fet, diversos atletes, sobretot els vinguts de la resta de l’estat, van acabar encantats del míting català, com ara Kevin López o el mateix Ignacio Fontes.
Va ser una prova condensada en dues hores, molt d’agrair de cara a l’espectacle, que molta gent va viure (des del pavelló, clar) de manera frenètica. No hi havia temps per avorrir-se. La gran majoria d’atletes estatals presents (López, Fontes, Paniagua, Castro, Bakkali, Martín, Muñoz, Arnedillo (rècord sub20 PC 1500), Ruiz...) van tenir marques destacades i van acabar amb bones sensacions, perquè tenien atletes que els van empentar. També els catalans van acabar amb molt bones marques, sobretot en les sèries B, aprofitant la inèrcia de l’Absolut dos dies abans.
Curiosament, la gran majoria d’atletes que han elogiat el Míting formen part de Pineda Sport, l’empresa de gestió esportiva de Juan Pedro Pineda, que va aportar molts atletes a la prova, fet que es va criticar també a les xarxes socials, denunciant una situació de “clientelisme” favorable al mànager.
Les crítiques més ferotges al Míting, precisament, van anar encaminades, streaming i imatge a banda, per la manca d’atletes en les proves en general, tret de curses puntuals i potser el concurs d’alçada masculina, on el nivell entre atletes estatals i catalans va ser molt bo. Però a l’hora de la veritat, vam viure proves amb 3 o 4 atletes, com ara el Triple Femení, el Pes masculí, els 400mll, la Perxa femenina o el 60mll femení, que malgrat el bon nivell català, semblava una repetició del que vam viure diumenge.
Aquest fet també va ser criticat, que el míting es disputés dos dies després del Campionat Absolut, on vam veure l’actuació dels atletes catalans més destacats, i el mateix semblava ser durant el Míting Internacional, amb proves on només observàvem atletes de casa. La línia entre elogiar-los pels seus mèrits i la crítica davant la falta d’altres atletes de nivell és molt fina. Però quedava clar que un sector de l’atletisme català no estava pas content amb aquest fet. Com hem dit abans, alguns d’ells van aprofitar la proximitat de dates per firmar bones marques amb la inèrcia, però a nivell visual val a dir que no va tenir el renom esperat.
De fet, també van venir crítiques arrel de les proves A del Míting. A quin van beneficiar? Perquè vam veure pocs catalans en primera línia?
El tema de la grada, on es va registrar una entrada més baixa que al Campionat Absolut, també és un dels motius de crítica. I això es pot relacionar amb la promoció del míting. I tornem doncs al tema de l’Streaming. Segons fonts de la FCA, fins a l’últim moment es va intentar buscar una retransmissió en directe a través de la UFEC que finalment no va arribar. Es podria haver previst amb més antelació? La difusió del cartell (amb un disseny un pèl vetust), presència d’atletes i horari no es va fer fins la mateixa setmana (un dia abans) i ni tan sols es va fer a través de XXSS per part dels organismes oficials.
És evident que al cap ens venen els mítings de Madrid i València, amb una posada en escena molt més important que la de Sabadell. Al Lluís Puig vam veure proves de pista amb el doble de participants, no obstant, també es va criticar que en els concursos va fallar molta gent i en Pes o Triple la presència de tres o quatre atletes també va ser la dinàmica. Això sí, vam poder gaudir d’un streaming i d’una difusió (sobretot per part de la RFEA) molt més gran.
De fet, segons fonts properes a l’organització, el pressupost destinat al Míting és d’uns 25.000 euros, pels 150-200.000 destinats a celebrar el de Madrid. S’hi haurien d’invertir més diners? O aprofitar millor els invertits?
En un mes se celebren les eleccions a la presidència de la FCA. Joan Villuendas i Mercè Rosich enfrontaran els seus dos models de direcció de la que és, possiblement, la federació més potent de l’estat. El futur dels dos mítings (Sabadell i Barcelona) estaran sobre la taula. Quines idees de futur tenen? És evident que mai plou a gust de tothom però també ho és que cada cop més es noten certes mancances d’una federació que representa a una part molt gran de població.
