Molts són els atletes catalans destacats durant aquesta temporada que ja està a les acaballes. Però servidor ha decidit decantar-se per destacar a deu. Una valoració molt personal, una taula molt subjectiva.
La temporada 2021, com aquell qui diu, ha acabat. Sí, d’acord, em direu que des de fa uns anys les temporades atlètiques acaben el 31 de desembre. Molt bé. Però a nivell oficiós podem dir que el peix està venut, a banda de les proves que puguin fer-se durant l’últim trimestre, molt poques d’elles en pista.
A nivell català, hem vist molts atletes consagrant-se en campionats Europeus, en els Jocs Olímpics, en campionats d’Espanya o a casa nostra. I seria injust no parlar-ne de, com a mínim, una cinquantena. Però hem de fer-ho més curt. No volem avorrir, volem anar al gra. No busquem imposar cap idea, més aviat el debat. Esteu d’acord amb la llista i els motius que us proposo? Posaríeu altres noms en aquesta llista?
Comencem. L’ordre és aleatori:
- Bernat Erta
L’any 2021 de l’atleta de Lleida quedarà marcat per la història. Bàsicament perquè és l’any del seu debut en uns Jocs Olímpics. No ho va fer a nivell individual però uns relleus mixtes són tan importants i determinen de la mateixa manera la presència en una cita com la de Tòquio. Erta s’ho ha guanyat a pols: és l’actual sots-campió d’Espanya dels 400mll i malgrat no tenir gaire sort a l’ Europeu sub23, on va quedar 7è corrent pel carrer 1, Erta té una millor marca de 45.69 i ha mantingut una regularitat excel·lent per acabar competint en els Jocs. Durant l’any s’ha mantingut en un segon pla, però a l’hora de la veritat ha tret la força que s’espera d’ell. Això sí, durant la Pista Coberta no va poder desplegar tot el seu nivell. Tal i com ha acabat el curs imaginem una temporada 2022 plena de reptes majúsculs.
2. Aitana Radsma
El nivell aconseguit per l’atleta de Ventalló ha sigut excels. Tant és així que la temporada que ve entrenarà a Navarra amb el grup d’en Françoise Beoringyian, que entrena al finalista olímpic Asier Martínez. Radsma s’ha plantat a la final de l’Europeu Sub20, ha aconseguit acabar tercera absoluta del 100 tanques al Campionat d’Espanya de Getafe, a banda de dominar a nivell català i espanyol la seva categoria. A més a més ha aconseguit el rècord de Catalunya i d’Espanya dels 100t (13.39) i va acabar 5a d’Espanya absoluta als 60mt. Una dada que la fa especial: durant la Pista Coberta va guanyar el campionat d’Espanya sub20 i al dia següent va viatjar a Barcelona per disputar el sub20 català i aconseguir l’or. Un fet que demostra que toca de peus a terra.
3. Arnau Monné
L’atleta de Tàrrega és possiblement el relleu clar d’atletes com Edu Viles, Adrià Burriel o Jordi Mayoral, velocistes catalans que han estat campions d’Espanya absoluts o en categories inferiors, peces cabdals amb la selecció o bé participant en campionats internacionals. Monné, juntament amb Pol Retamal, son els atletes de 100 i 200m que millor han superat la fase decisiva post sub20 i ja els podem considerar elit. L’atleta del Barça va aconseguir un tercer lloc meritori a l’europeu sub23 i una millor marca personal de 10,31, la seva progressió l’ha portat a ser medallista espanyol absolut (en l’anterior campionat, del 2020). Ha superat la fase d’una lesió greu, que el va deixar fora de l’última final europea, per tornar amb la progressió anterior. Ara per ara fix en a l’equip de 4×100 de la Selecció Espanyola, no té sostre i buscarà el rècord absolut català, actualment en poder de Patrick Chinedu (10.16).
4. Carla Domínguez
La terrassenca és un dels noms de l’any. No només pels seus títols i medalles, sobretot pel futur que sembla que li espera. Arribada del triatló, la superioritat en proves com el 3.000m o el 5.000m a nivell estatal és força abismal. Encara no està preparada, si cap, per igualar-se a nivell absolut amb les atletes d’elit, però queda clar que ha deixat enrere a les de la seva edat. Aquest any ha aconseguit el títol sub20 espanyol, la medalla d’or en l’Europeu sub20 de Tallinn en 5.000m (amb 16:16.57) i un 5è lloc a Nairobi en el campionat del món, essent la millor europea. Té la millor marca catalana amb 16:09.05. El debat és senzill, saber si pot ser la futura fondista catalana amb més renom, sabent que també competeix i a un alt nivell en proves de Triatló. L’atleta de la JA Sabadell (ara mateix el seu gran estendard), ha viscut un any d’ensomni.
5. Adel Mechaal
Era una incògnita. Entrenant a Turquia actua durant l’any com si no estigués, mai acabes de saber si està o no en forma. En un panorama personal molt difícil (la seva mare ha estat hospitalitzada durant la seva participació als Jocs), l’atleta palamosí ha tret tota la rauxa possible en dos punts concrets. Primer, a Getafe, on va aparèixer per aconseguir un nou títol de campió d’Espanya, quan les travesses el donaven, com nosaltres, com a incògnita. Posteriorment, per entrar en la seva primera final olímpica i acabar 5è en la final dels 1.500m, amb 3:30.77, amb marca personal i a tocar del rècord de Catalunya de Reyes Estévez. Als seus 30 anys, Mechaal ha tocat el seu punt màxim, encara per saber si aconseguirà mantenir aquesta regularitat que el pugui portar a lluitar per medalles en els europeus i els mundials. De moment, un dels seus objectius quan va començar, ja l’ha complert.
6. Laura Redondo
Rècord d’Espanya absolut en martell. Només per això ja havia d’aparèixer en aquesta llista. El 2021 ha sigut sens dubte l’any de Laura Redondo. S’ha classificat per primer cop pels Jocs Olímpics, la fita més important de la seva carrera, i ha refermat el seu domini català i espanyol en el martell amb la marca de 70.66m. Val a dir que no va acabar gens contenta de la seva participació als Jocs Olímpics, però el fet d’arribar compensa normalment l’actuació que es pugui tenir, tret que vinguis com a favorit. D’aquesta manera, Redondo ha pogut assolir un objectiu marcat des de petita, i en el moment de plenitud de la seva carrera. L’única atleta que li ha fet ombra recentment, la també catalana Berta Castells, sembla haver cedit el tro com la llançadora de martell referència a l’estat.
7. Paul McGrath
Campió d’Europa sub20 i tercer del món a Nairobi (amb marca personal de 42:26.11). Doble medallista internacional. Estem davant del futur de la marxa masculina catalana, un referent que feia anys que no teníem, a diferència del que vivíem amb la femenina. L’atleta del Cornellà Atlètic s’ha instaurat entre els millors de la seva categoria a nivell mundial durant aquest 2021 i no seria estrany que aviat el veiem competir cara a cara amb els absoluts, i això seria dir molt tenint en compte l’alt nivell estatal. També aquest any va aconseguir l’or en el Campionat d’Europa per equips sub20. L’atleta es va convertir en el sisè català en pujar a un podi d’un mundial en marxa individual i això l’equipara a atletes com Jordi Llopart o Valentí Massana quan tenien la mateixa edat. Segons ells no viurà mai de la marxa però la projecció fa pensar tot el contrari.
8. Xènia Benach
Una malaurada lesió li va impedir avançar en els europeus de Tallin, però la temporada d’aquesta atleta de Vilafranca del Penedès és per emmarcar. Teresa Errandonea apart, estem davant de la sensació a nivell estatal al 100 tanques. Actual rècord de Catalunya absolut de la distància, amb 13.23, Benach ja va començar la temporada d’una manera espectacular, guanyant el campionat d’Espanya absolut dels 60mt i classificant-se per a l’Europeu en Pista Coberta. Posteriorment aconseguia el sots-campionat a l’Aire Lliure a Getafe en el campionat d’Espanya i vivia l’aventura de l’Europeu sub23, on la lesió li va impedir avançar. La progressió de l’atleta de l’Scorpio ha sigut brutal i el marge de millora és tan gran que no ens aventurem a dir fins a on pot arribar.
9. Sara Gallego
Plata al Campionat d’Europa sub23, nou títol en el campionat d’Espanya absolut, campiona de Catalunya… i sobretot, el 2021 ha sigut l’any de Sara Gallego pel rècord d’Espanya absolut en el 400t (55.20) que l’ha portat a aconseguir la mínima pel campionat del món d’Oregon i a acompanyar el relleu mixt als Jocs Olímpics, malgrat que al final no ha pogut debutar. No és problema. Tard o d’hora ho acabarà fent. L’atleta de Barcelona i de L’Hospitalet Atletisme fa anys que ha deixat de ser una promesa. En el seu pas per la categoria anterior a l’absoluta està demostrant que ha vingut per quedar-s’hi. Amb 20 anys forma part ja de l’elit històrica de l’atletisme estatal, amb el rècord i els seus quatre campionats absoluts en els 400 tanques. Però en vol més.
10. Pau Fradera
Perquè el posem? Té un raó ben senzilla. Fradera ha fet un any per emmarcar. Als seus 34 anys ha aconseguit marca personal als 400mll (46.30), entrar a la final d’aquesta prova al campionat absolut, tornar a la selecció espanyola, segona millor marca de la seva vida en 200m (21.16), però a més a més cal destacar la seva faceta d’entrenador, fidel als seus atletes i que ha vist com alguns d’ells (com per exemple Marc Crespí) aconseguien una temporada magnífica. Ha allargat una mica més endavant del final dels campionats, conscient de que cada temporada pot ser l’última en alt nivell. Al ritme com ha acabat no seria d’estranyar que encara ens deparés més sorpreses l’any vinent.
Bonus
Jaël Bestué / Jaime Guerra
No és pas perquè no s’ho mereixin, ambdós pels seus motius, però també creiem que han d’aparèixer en aquesta llista. L’atleta de Sant Cugat perquè després de superar una lesió i posterior operació que l’ha deixada uns mesos fora de la pista va tornar amb molta empenta: sots-campiona d’Espanya en els 200mll absoluts i classificació pels Jocs Olímpics en la prova individual. Ha aconseguit les seves millors marques personals en 100mll (11.40) i 200mll (23.19) i ha demostrat que en un any sense lesions ni operacions pot aconseguir marques d’un nivell altíssim.
D’altra banda volem destacar també el saltador del Cornellà Atlètic. Guerra es va classificar per a l’Europeu sub23 de Tallinn amb una espectacular marca en la llargada de 7.71m del Campionat Sub23 català. Allà va aconseguir 7.96m, fregant els 8.00 i demostrant que encara hi ha marge. Campió de Catalunya absolut, està preparat per enfrontar-se als millors saltadors estatals, si no ho és ell ja un més del grup selecte.