Els sub23 catalans brillen a Nerja amb 24 medalles i diversos noms propis que seran rellevants el proper cap de setmana a Madrid
La categoria sub23 és curiosa. Diuen que és un previ pas perquè molts atletes puguin guanyar alguna cosa i acabin de formar-se, però és ben bé real que sovint no és així, i els sub23 que arriben a dalt de tot també son destacats en categoria absoluta.
Aniríem nom per nom però em sembla que ja els coneixeu a tots. A Vilafranca del Penedès, per exemple, existeix un grup amb dos atletes, ara ja sí, d’elit estatal absoluta. Però com les temporades son llargues i tot s’ha de reafirmar una i mil vegades, també necessiten aparèixer al “seu campionat” per dir: ep! que estem en plena forma. Pol Retamal i Xènia Benach, noms propis de l’atletisme català actualment, van culminar un cap de setmana pletòric amb els ors del 200mll i els 100t i amb marques d’un nivell molt alt.
Retamal guanyava amb 20.65 i vent legal, marca que ben bé li podria donar, depèn l’any, per guanyar l’absolut. Sí, tot és més complicat, però almenys d’aquesta manera s’assegura de que comptin amb ell. Benach, de la seva banda, guanyaria amb 12.97a, amb vent de +4.6, però a les semifinals faria 13.30, RCAM.
A banda d’ells, cinc ors més. Comencem pel més curiós, si més no. En Alçada, dos germans bessons comparteixen aspecte i prova. Aquest any, un d’ells, l‘Ángel, s’ha emportat la glòria amb un salt de 2.16m i el seu debut amb la selecció. Però a Nerja, qui va manar va ser el seu germà, Daniel, obtenint l’or amb 2.08m i més encert que el germà. També destaquem el d’Èlia Saura en 1500m. L’atleta, que entrena a la Mar Bella, fa temps que rivalitza amb les millors de l’estat, però aquests dos últims anys, enmig d’una pandèmia, està consolidant-se. Va tornar a guanyar l’or, aquest cop amb 4:36.05.
Teníem moltes ganes del 5000, del duel Las Heras–Antonio López. Dos nois que no gaudim a casa nostra, gaudeixen més enllà de l’atlàntic, però son catalans. I el seu duel va fer saltar espurnes. Aaron obtindria la victòria final, amb temps de 14:18.92, per sobre d’Antonio, amb 14:21.22. Fins i tot deixarien fora del podi a Adam Maijó, 4rt en discòrdia.
Si Èlia Saura destaca en noies, Carlos Sáez ho fa indiscutiblement en nois. L’ex atleta de l’UCA (ara a l’Albacete), va sumar un nou títol, afegint al de campió absolut català, i va guanyar el 1500m amb temps de 3:53.00. No ens fixem pas en la marca, més en la desimboltura que demostra a l’hora de córrer. Un altre català en plena forma, Àlex Gràcia, sumava la medalla d’or a la Perxa, seguint amb la dinàmica començada en Pista Coberta, i saltant 5.25m
.
A les plates de Torrero i López, n’hem de sumar cinc més. Meritxell Benito va mostrar també superioritat en la perxa, només per sota de la guanyadora, Sandra Barrios. Benito faria 3.75m, mateixa marca que Laia Tomàs, del CA Laietània, medalla de bronze. En el martell masculí, David Martín assegurava la segona plaça amb un llançament de 62.61, en una final que podria haver fins i tot perdut el podi. També Julen Sayago, amb 15.33m, sumava la segona posició en Triple, mostrant el múscul del Cornellà Atlètic.
Eloi Santafé i Mireia Urrutia sumarien dues plates que no per esperades les hem de desmerèixer. Santafé, amb difícil papereta d’atrapar a Oscar Andrés, aconseguia la segona posició en el Decatló amb 6722 punts i victòria al 110 tanques (14.92). Urrutia, d’altra banda, no podia amb Antia Chamosa, campiona absoluta, però s’assegurava en una gran cursa el segon lloc (47:44.27).
10 bronzes van culminar la gran collita catalana. Mireia López, la tanquista tarragonina, que arribava amb un marca gairebé fora de la final, va aparèixer d’incògnit per arrasar a les semifinals (13.74) i tocar la glòria amb la final i el tercer lloc. Tarragona està d’enhorabona, no només per ella, també per Núria Caballero, companya d’equip, amb un salt d’1.73m a l’Alçada i sumant la tercera plaça, i Laura Centella, del Nàstic, amb un magnífic registre als 400mll (54.65) i aconseguint el tercer lloc. Per acabar, Aaron Solà, de Torredembarra, rematava el cap de setmana fantàstic tarragoní amb el bronze al Disc (52.93m).
Clara Gabaldón, de l’Agrupació, no entrava en les travesses d’entrada pel podi, però amb salt de 5.99m va assegurar-se el bronze. També Bernat Canet aconseguia la tercera plaça en una rapidíssima final de 100mll, amb temps de 10.50 i deixant fora del podi a Arnau Monne (4rt). Gemma Mora acabava tercera també darrera de la seva companya d’equip, Mireia Urrutia, en els 10.000 marxa, aconseguint batre la seva marca personal. Finalment, Iker Martín, amb 6502 punts aconseguia el bronze en el Decatló, amb victòria a l’Alçada (1.95m). L’única medalla d’equip, el bronze del relleu del Manresa 4×100 femení, amb temps de 47.38.
Aquestes van ser les medalles, però d’altres atletes van aconseguir emportar-se satisfacció de Nerja. El 4×100 masculí del CA Molins, per exemple, amb MMP de 42.88. Miguel Gasch, del Barça, acabant 4rt en els 200mll (21.51), Oriol Almirall, 4rt en Perxa (4.95m), el Cornellà At, amb quatre participants en el Decatló, la 5a posició d’Andrea Bernal en els 3000 obstacles, el CA Laietània amb tres atletes a la final de Perxa, Belén Bermejo, 4rta en Martell amb 52.35m o finalment dues atletes que esperaven més però que tenen molt a dir, com Diwa Vila (4a al Triple) o Olga Morraja (6a al Disc).
A molts d’ells i moltes d’elles les veurem properament a Madrid, a l’absolut, i de ben segur que a Tallin. La temporada encara no ha acabat i els volem veure, de nou, sense pressió, totalment desencadenats.
