El Barça femení guanya el títol en noies per primer cop a la seva vida després de derrotar a La Nucia als seus màxims rivals. Agrupació aconsegueix salvar els dos equips a Divisió d’Honor, Hospi només les noies, Cornellà no puja i Lleida es manté a 1a. Manresa i Canovelles gaudeixen.
El Campionat de Clubs d’Espanya serveix per gaudir en unitat i per poder mantenir la flama viva dels equips. Sembla una cosa arribada de l’esport col·lectiu, però dins de l’atletisme molts diran que el treball en equip és encara més útil i que quan aconsegueixes fites individuals recordes el teu grup d’entrenament o al teu club.
A La Nucia, el Barça va fer història. Per primer cop aconseguien el títol de lliga de clubs deixant pel camí a Playas de Castellón i Valencia Atletisme. 140 punts aconseguits a cop de marques personals, rècords del club o del campionat i fins i tot estatals. Cal mencionar, primer de tot, a Laura Redondo. L’atleta de Gavà aconseguia el RESP en Martell en el primer llançament, 70.66m. La millor manera de començar un campionat. També la millor de tancar-ho: rècord dels campionats de 4×100 (43.89) i el 4×400 (3:34.67), amb atletes com Jaël Bestué, Cristina Lara, Stephanie Saavedra o Laura Hernàndez.
També la victòria de Bestué en els 200mll va ajudar a aconseguir aquesta fita. Dins d’aquella final cal destacar la segona posició d’Aitana Radsma en el 100t amb el Playas. A més a més, el CA Manresa també va participar en la final del títol, acabant 7enes amb 53 punts. Meritxell Soler en 3a posició als 3000m o la 4a d’Emilia del Hoyo als 100t serien els millors resultats de les atletes del Bages, que van comptar també amb el 4rt lloc de Mar Juárez a la marxa, en la que era una autèntica final amb Raquel Gonzàlez, Maria Pérez o July Tackacs. El conjunt bagenc es va mostrar satisfet de tornar a una final del títol, malgrat acabar lluny de les 6enes classificades.
D’altra banda, també a La Nucia la tarda anterior, es va viure la final de la Liga Joma de nois. El Barça aconseguia la plata amb 128 punts, a 12 del primer classificat, el Playas. Les victòries les van anar alternant entre els dos equips, destacant el primer lloc a la Perxa de Dídac Salas. Els relleus tampoc serien determinants, tot i que el 4×100 el Barça no va puntuar i en el 4×400 van aconseguir la victòria, però amb el Playas just darrera. Dos apunts de catalans durant la jornada: Ibrahim Chakir guanyaria amb 8:43.12 els 3000 obstacles i Alex Kingue va formar part de 4×100 del Fent Camí Mislata que guanyava amb la magnífica marca de 39.76.
A Valladolid, alegria per tothom. L’Hospitalet Atletisme i l’Agrupació Atlètica de Catalunya van celebrar la salvació a la Liga Iberdrola acabant amb 89 i 90 punts respectivament, gairebé agafades de la mà. Cal destacar, sobretot, el rècord dels campionats de Sara Gallego als 400t, amb 56.13 (una marca que hagués sigut mínima olímpica a Rio). Tampoc fallava a la cita de la victòria Andrea Alarcón al Disc, amb 49.91m. o Mireia Urrutia, dominadora a la marxa. Gràcies a l’aportació de noms com Anna Obradrors o Laura Centella, hospitalenques i barcelonines van aconseguir el gran objectiu. Com a data, victòria del Ria Ferrol en la jornada amb diverses catalanes, destacant l’aportació d’Elena Llobera (guanyant la llargada) o Irene Bonafonte, fent el mateix al 1500m.
D’altra banda, a Madrid, no tot van ser bones notícies. L’Agrupació Atlètica de Catalunya aconseguia la salvació en l’última prova, gràcies a la victòria de John Louis Garcia a la Javelina, però això condemnava a baixar a L’Hospitalet Atletisme, regular durant tot el campionat i perdent pistonada a les últimes proves, que el van deixar a dos punts de la salvació. Menció a la victòria de Gerard Riera en el 800m o de Robert Díez a la llargada, empatats amb Xavi Barrubés (7.19). També va ser la final on Oriol Madí, al Pontevedra, guanyava el 200m amb 21.26s. El conjunt barceloní va celebrar in extremis la salvació, mentre que L’Hospi torna a 1a divisió de nou.
A 1a Divisió, el Cornellà Atlètic es va quedar amb la mel als llavis. Els nois no van pujar per només 0.5 punts, quelcom semblant però en un format diferent al que va viure l’Hospi en el descens. El Cornellà no pujava durant moltes proves però els relleus el van fer somiar fins al final. Les victòries grupals, les de Bernat Canet, Marc Gale i Dani Pacheco van ser les que van provocar aquestes opcions finals, que malauradament no van acabar de materialitzar, doncs serien CAPEX i UCAM Cartagena qui pujarien a Divisió d’Honor. Al final, Alcorcón tampoc pujaria per un punt. La igualtat més gran vista en les lligues.
D’altra banda, les noies acabarien lluny de l’objectiu, i serien 5enes amb 90 punts. Bona actuació de les atletes de primer nivell, amb victòria de Diwa Vila (12.62 al Triple) o Irene Vega, superant els 50 metres al martell. Irene Clemente en Alçada i Mar Buyreu en Perxa acabarien segones. Equips com l’Atletisme Alcorcón o el Tenerife Caja Canarias es van mostrar molt més solvents i regulars durant tota la matinal.
També gaudiran de 1a Divisió un any més els dos equips del Lleida UA. El equip femení ho faria de forma folgada a Monzón, acabant segones amb 99 punts. Menció especial per Berta Segura (guanyant el 400 amb 55.38), Marwa El Khouya (3000 a 10:20.10) o segons llocs, com els d’Eva Pérez, Meritxell Pérez o Haja Gerewu. Pel que fa als nois, patirien molt més a San Sebastián, doncs no van baixar per només tres punts. Les victòries d’Abdelmounim El Joukh i Marc Carbó i els segons llocs dels llançadors Dani Cogul i Pablo Oliver i el mig fondista Mohamed Maman van ajudar a aconseguir un objectiu molt preuat.
Finalment, a 2a Divisió, primera experiència del CA Canovelles a la lliga B1, a Durango. El conjunt del Vallès va sumar 12.400 punts hongaresos, acabant en tercera posició. Irene Perales, Ariadna Esteve (CA Gavà) i Griselda Serret (Runners El Vendrell) van donar les úniques victòries a un conjunt que va anar a gaudir i tenir una primera presa de contacte amb atletes molt joves i de gran talent.
Les lligues de clubs han acabat i podem dir, malgrat el bon paper dels equips catalans, que viatjar arreu de l’estat et demostra que encara queda molta feina a fer.
