De tot se n’aprèn

De tot se n’aprèn

El Campionat Absolut Català, que enguany arribava abans del que ens té acostumats, va portar noms interessants, descobriments i algun rècord d’atletes que estan en un moment dolç. També ens va portar algunes coses a millorar i queixes en algun sector.

Igualada tornava a acollir el Campionat Absolut català. Suposem que excepte els velocistes (matí amb vent en contra i tarda amb vent il·legal), la resta d’atletes van estar agraïts, sobretot en mig fons i fons, que la consideren una molt bona seu. Opinions i gustos a banda, vam poder veure noms molt destacats i alguns que comencen a agafar la forma, tenint en compte que, pel cap baix, queda un mes i escaig de competició al 100%, Jocs Olímpics a banda.

Primer de tot hem de parlar dels tres rècords aconseguits. D’una banda, Sara Gallego, acabant el 400mll com si fos un 200mll, amb una força descomunal, aconseguint el rècord de Catalunya absolut de la prova amb temps de 53.12. És un crit a nivell estatal: no només pot amb el 400 tanques, compte amb els llisos. A la mateixa sèrie, Laura Alonso, entrenada al CEAM, aconseguia marca de 54.42 i Laura Bou de 55.53. Una de les finals catalanes més ràpides.

Sara Gallego al podi dels 400mll. Foto Carrer Lliure

Una altra atleta en forma, Aitana Radsma, guanyava l’or en els 100 tanques absoluts mostrant una superioritat molt gran, 13.55 i aconseguint el rècord del Campionat. Amb 19 anys parlem d’una de les sensacions també a nivell estatal. L’últim rècord corria a càrrec de la Sofia Santacreu, que aconseguia el RESP Sub16 en 5000 marxa, amb marca de 23:12.35

A banda d’això, el matí i la tarda ens van deixar diverses coses a destacar. Un enèsim duel RedondoCastells al Martell, amb nova demostració d’un millor estat de forma de la de Gavà, guanyant amb 68.49m. També nou duel a la Perxa. Les dues atletes entrenades per Alberto Ruiz, Mònica Clemente i Clara Fernàndez, es van jugar l’or, amb victòria per l’atleta del CA Manresa amb 4.00m per 3.95m de l’ex del Muntanyenc.

El podi del martell femení, amb Laura Redondo com a guanyadora. Foto Carrer Lliure

També cal destacar el gran paper de Meritxell Soler, després de la plata a la Mitja de Granollers dissabte, aconseguia la victòria als 5000m amb superioritat, amb marca de 16:43.98. En el 1500m, primera victòria absoluta de la seva vida per l’Elia Saura, que acabava amb 4:26.11, superant a Naima Ait Alibou.

Elia Saura al podi dels 1500m femenins. Foto Carrer Lliure

Atletes com Niria Pascual en Javelina, Andrea Alarcón en Disc o Naiara Estanga en Triple van continuar mostrant-se intractables. També podríem dir el mateix de Mireia Urrutia, la marxadora més important per darrere de Raquel Gonzàlez i Mar Juárez (absents) però va estar apunt de patir un ensurt amb la rècord sub16 Sofia Santacreu, que li va trepitjar els talons fins al final.

En nois. cal destacar diverses curses. Les de 400mll i 400t amb igualtat fins a l’últim metre. En la primera, Guillem Valls li guanyava la partida a Pau Fradera en el darrer cop de cap (47.42), però es que Elvin Josué també passava per davant de l’atleta del Barça per només una centèsima (47.68) acabant Fradera amb el bronze (47.69). En el 400t, Javi Lorente, de L’Hospitalet At., va estar a res de donar la sorpresa davant Javi Delgado, però en l’últim sospir l’atleta del CAR es va imposar (52.72 per 532.84).


Pau Fradera i David Fradera després d’acabar la final dels 400mll. Foto Carrer Lliure

La velocitat és terreny d’Oriol Madí. L’atleta de Sant Celoni aconseguia la victòria als 200mll (21.31) i la plata al 100mll, només superat per Bernat Canet (10.71). Cal destacar a David Jiménez, del Rubí, que va sumar els dos bronzes. En dones, només va repetir Anna Obradors, sumant plata al 100mll i bronze al 200mll, però Ona Rossell primer i Carmen Sànchez després, es farien amb les victòries respectives.

El fons i mig fons masculí va tenir molta alternança. En 800m, Mohamed Maman, del Lleida UA, s’alça com el millor per davant dels dos atletes de L’Hospitalet Atletisme, Gerard Riera i Miquel Doménech. En el 1500m, Carlos Sáez aconseguia, en dos caps de setmana magnífics, un or al 1500m, sumant als aconseguits al Sub23. En el 5000m segueix sent territori de Lahcen Aít Alibou, sense gaire oposició, amb Abdenasser Oukhelfen i Xavi Badia lluitant per les posicions de podi.

Mohamed Maman, Gerard Riera i Miquel Doménech al podi del 800m. Foto de Carrer Lliure

Ángel Torrero, Aleix Pi i Ramon Adalia també van confirmar la seva superioritat. El de l’Agrupa guanyant l’Alçada amb 2.12m. Pi sumava un nou títol amb 5.40m, superant al seu company Dídac Salas. D’altra banda, Adalia aconseguia també un nou or en Triple. Jaime Guerra, en llargada, aconseguia la victòria (com ho faria en el sub23) amb un altre gran salt: 7.68m. Aaron Sola, en llançaments, feia doblet: Or al Disc (53.41) i Bronze al Pes, on guanyaria Jose Javier Ortega, sumant un nou títol. La Javelina torna a ser territori de Jordi Sánchez (67.76).

Sofia Santacreu al podi de la marxa, rècord sub16 espanya femení. Foto Carrer Lliure

Ara bé. Recull de queixes. D’entrada cal comentar que la tercera semifinal del 100mll es va haver de repetir després d’una decisió estranya del jutge de no donar sortida nul·la després de tres moviments als tacs de sortida. Posteriorment, el jutge FCA pertinent va explicar que ell va donar el temps raonable per la sortida i que la gent s’estava col·locant, però en el vídeo enregistrat des de la zona mateixa es veia clar que no era així. Els jutges van rectificar i van permetre aquesta semifinal una hora i mitja després, una decisió que no va agradar als finalistes ja classificats.

Posteriorment, l’atleta Cristian Acuña, també dels 100mll, s’ha queixat d’una errada en el cronometratge. L’atleta de l’UCA explica que la seva marca no quadra amb la que va obtenir. Fins aquí pot ser un tema merament esportiu. Acuña ho acompanya amb una imatge on es veu que el cronòmetre comença a moure’s abans del tret de sortida. Això també ho van patir a la final, quan el marcador no va funcionar i alguns atletes van queixar-se de la marca. Els jutges FCA ho van atribuir a problemes clàssics en una competició amb tantes proves.

El vídeo que ens ha enviat en Cristian Acuña amb la possible errada de cronometratge

Son coses que poden passar i òbviament només hem recollit alguna queixa puntual (també hi ha qui va veure rar el canvi de cop i volta de fossar en la llargada, tot i que després en el reglament s’especifica clarament). En general i tenint en compte la magnitud, l’organització del CAI va ser molt bona i la feina, com sempre, es pot polir. Per part d’ells i per part de tots nosaltres.

Propera parada, les finals de Divisió Honor i 1a Divisió del Campionat d’Espanya.