els atletes en la pandèmia

El dels atletes és un col·lectiu que ha patit i està patint les conseqüències de la pandèmia com la resta de la societat. Quina és la millor estratègia per assegurar al màxim la salut i evitar el contagi?

Quan portem un any de pandèmia, ja s’han publicat alguns estudis i tenim unes línies i patrons de seguiment. La millor solució sempre ve donada per l’aval d’estudis científics. Ciència i estadística  ens assenyalen el camí general per on anar i  des de Carrelliure investiguem quin és el millor camí específic pels atletes per adequar dos factors que determinen el rendiment: l’activitat física (entrenament visible) i la dieta (“l’entrenament invisible”)

el risc dels atletes

La part positiva

Exceptuant els atletes màster, el col·lectiu d’atletes és un col·lectiu de persones joves amb un estat físic molt per sobre de la mitjana de la població i a priori, amb moltes menys possibilitats (però no nul·les) d’agafar la malaltia de forma greu. Recordem que segons dades oficials del Departament de Salut un 85% dels malalts greus tenen més de 49 anys i representen un 1,1% de les morts totals (només un 0,3% si prenem als menors de 40 anys).

La part negativa

En la part negativa, no per la salut dels atletes però sí per l’evolució de la pandèmia a la població, podríem afegir que son un col·lectiu que interactua força i que es transmissor important, sovint inconscientment degut a la quantitat de casos asimptomàtics en edats joves.

La incertesa

No ens voldríem deixar un aspecte important a considerar: un 20% d’atletes dedicats a proves de llarga durada tenen malalties en les vies respiratòries que provoquen vasoconstricció, fonamentalment asma. Aquests atletes serien susceptibles d’infectar-se més i de forma més greu? De moment, l’estudi de la Universitat de París Saclay del juliol del 2020 no apunta en aquesta direcció.

Per altra banda, al principi de la pandèmia també van saltar les alarmes quan un primer estudi de l’11 de setembre 2020 publicat a la JAMA Cardiology amb molt pocs individus (25) i resultats poc concloents donava un 15% d’atletes amb miocarditis (per imatge) d’entre els que estaven infectats pel SARS.COV2  La miocarditis és una malaltia que es dona normalment per infecció viral però també com a reacció a un procés inflamatori. En el cas de la covid ha estat una complicació important en alguns malalts. Donat que la miocarditis és la primera causa de “mort sobtada” dels atletes altament entrenats per proves de resistència, han anat sortint molts estudis i la posició actual és que sembla que els esportistes estan igual o en menor risc que la resta de la població. El darrer estudi del març 2021 publicat a JAMA Cardiology amb una població important estudiada de 787 esportistes professionals dels Estats Units dona un 0,6% dels atletes infectats amb miocarditis.

l’activitat física

El primer que ens hem de preguntar és si es pot entrenar i com entrenar si no s’està infectat-o no ho sabem- o estant infectat.

Entrenament sense estar infectat

El consens actual és que l’activitat física és beneficiosa a l’hora de prevenir contagis i evitar o respondre millor a malalties de tota mena i la Covid no és una excepció (veure l’article de l’ACSM, Exercise, Inmunity and the Covid-19 Pandemic). Però també les càrregues d’entrenament molt altes i continuades d’atletes altament entrenats estan associades amb pertorbacions dels sistema inmune, processos d’inflamació i un estrès oxidatiu més elevat i danys musculars que posarien en risc més alt d’infecció. Nombrosos estudis demostren que els atletes estan més exposats després d’entrenar fins que es recuperen de l’estrès metabòlic, i fins i tot psicològic, que han patit. Aquest període crític s’anomena “finestra oberta” (open window theory)

Segons Respiratory health in athletes: facing the COVID-19 challenge publicat a The Lancet a l’abril del 2020 la recomanació general en quant a exercici cardiovascular, per a reduir al mínim el risc d’infecció de les vies respiratòries, en la que hi ha cert consens, seria:

• 30/60 min d’activitat física al 60/80% de la capacitat màxima durant 3-5 dies

Tant per sobre com per sota d’aquestes recomanacions, s’incrementaria el risc d’infecció. Però és sabut que son recomanacions vàlides per la població general amb necessitats diferents a les de molts altletes. S’ha demostrat que els atletes poden seguir entrenant dur, simplement vigilant de no anar, de sobte, més enllà del que ja era normal. Únicament caldria vigilar la distància i el contacte amb la resta del grup d’entrenament, però aquest ja no és l’objecte d’aquest article.

En resum, el millor és fer activitat física moderada però, és cert que els atletes que entren molt tindrien un risc afegit que poden reduir si a més prenen altres mesures cuidant la alimentació, el descans i el son, per exemple.

Entrenament estant infectat

La majoria de joves que tenen símptomes molt suaus, estan recuperats al 100% després de 5.7 dies tot i que a vegades, entre el 7è i el 9è dia hi ha un risc més alt d’empitjorament dels símptomes.

Es desconeix quin és el “timming” ideal per retornar als entrenaments intensos però en general hi ha un cert consens que s’ha de retornar a l’activitat intensa després de 10 dies des de l’inici dels símptomes i 7 dies després de la seva desaparició sempre que no s’hagi requerit hospitalització.

En casos lleus, es recomana iniciar activitat suau de caràcter aeròbic després de 3 dies desapareguts els símptomes (Coronavirus Disease 2019 (COVID-19): Considerations for the Competitive Athlete)

Sigui quina sigui la severitat de la infecció, és important la monitorització, estar alerta i escoltar al cos doncs al mínim símptoma de fatiga o dificultat respiratòria és millor deixar l’activitat i buscar assessorament mèdic.

En els casos simptomàtics és interessant dur una planificació acurada tenint en compte els símptomes tal com ens proposa Francis G.O’Connor i altres amb un Programa de cinc fases d’incorporació a l’entrenament fins arribar a l’entrenament normal a COVID-19: Return to play or strenuous activity following infection, la darrera referència publicada on es fa una revisió molt exhaustiva respecte al retorn esportiu post-infecció.

la dieta

El més important és seguir una dieta equilibrada que aporti tots els nutrients en quantitat necessària i suficient. De la mateixa manera que no hi ha aliments ni suplements en forma de vitamines o minerals que millorin clarament el rendiment, tampoc n’hi ha que redueixin el risc a infectar-se ni a superar la Covid. Els estudis no son prou concloents. Altra cosa és si existeixen deficiències degut a una alimentació insuficient i/o desequilibrada, cosa que podria donar-se en atletes que entrenen extensament i intensament. Per aquest motiu els professionals de la medicina i la nutrició poden recomanar una dieta i uns suplements adequats a les característiques de cada persona.

Hi ha uns nutrients que estan molt relacionats amb el sistema inmune que cal tenir en compte que no faltin mai en la dieta. No aconsellarem dosis perquè considerem que el millor és trobar-los en aliments que han de formar part de la dieta habitual (la dosificació correspon a metges i dietistes de cada atleta). Per tant, citarem els aliments on es troben aquests nutrients “clau” pel sistema immune:

Vitamina C

És una vitamina hidrosoluble anti-infecciosa contra virus i bactèries alhora que és un antioxidant que ajuda a reduir la inflamació. Son condicions que es donen en la covid (infecció i inflamació de les vies respiratòries). És difícil arribar a nivells tòxics per sobre-dosificació i per aquest motiu s’administra molt sovint. Cal anar en compte, però, perquè alguns estudis sembla que demostren que ingerir quantitats importants d’antioxidants redueixen l’adaptació a l’entrenament. On podem trobar més  vitamina C és en fruites, sobretot cítrics (kiwi, taronges, llimones), raïm, vegetals com el bròcoli, tomàquets i patates.

Vitamina D

És una vitamina liposoluble, primordial en la salut del sistema ossi doncs ajuda l’absorció de calci. També és vital en les infeccions doncs interactua al nucli de les cèl·lules immunes afavorint i modulant  la resposta immunitària. La seva deficiència suposa un gran risc per la covid. Hi ha estudis que xifren en un 80% dels malalts crítics que presenten deficiència. Aquesta vitamina es veu potenciada per la llum solar i per això els territoris del nord de la terra, on arriba menys radiació solar o països que tenen menys hores de sol, tenen més deficiència en aquesta vitamina. Una de les raons perquè s’hagi donat tanta importància durant el confinament el poder sortir a l’exterior és  per estar en contacte amb la llum solar.

La toxicitat per l’excès de vitavina D és rara però pot comportar hipercalcalcemia (excés de calci en sang) i podria causar vòmits, debilitat, mal dosos, problemes de ronyó amb formació de càlculs.

Trobem la vitamina D en els productes làctics, sovint sobreafexida, també en aliments del mar, sobretot en peixos grassos (peix blau) com el salmó, les sardines o la la tonyina.

Zinc

És un mineral que presenta deficiències en una tercera part de la població mundial. La seva deficiència està relacionada amb problemes en la pell i altres teixits i el deficient funcionament del sistema immune. Una dieta amb grans quantitats de fibra dificulta l’absorció i és per això que els vegetarians íntegres poden tenir deficiència. S’ha demostrat eficient en reduir infeccions respiratòries en nens. De moment no hi ha evidència dels beneficis que pot aportar a la covid.

Les fonts principals de zinc son crustacis de mar (ostres), carn vermella, aus, cereals fortificats i llegums.

Els probiòtics

Son microorganismes que actuen fonamentalment a l’intestí mantenint la flora intestinal. Son un gènere de bactèries, com el lactobacilus o el bifidobacterium que es presenten en aliments fermentats. Diversos estudis han demostrat la seva implicació en la modulació de la resposta del sistema immune davant malalties, especialment infeccions. La seva activitat antioxidant també ajuda a mitigar la inflamació i els danys als òrgans. Podrien ajudar a reduir l’impacte d’infeccions com la covid però no hi ha estudis concloents.

L’aliment probiòtic més conegut és el iogur, també ho son altres aliments fermentats com el kefir o el formatge cru.

Àcids grasos Omega 3

És una família d’àcids grasos poliinsaturats que el cos no pot sintetitzar i els ha d’adquirir per la dieta. Tenen una funció antiinflamatòria. Un recent estudi del gener del 2021 publicat a la revista Prostaglandins, Leukotrienes and Essential Fatty Acids a càrreg del Centre Mèdic Cedars-Sinaí (USA) conclou que l’administarció d’àcids grasos omega 3 podria ajudar a reduir el risc a patir la malaltia així com a millorar la evolució de la mateixa. L’estudi aclara que son necessaris més estudis per confirmar aquest paper positiu de cara la covid.

Podem trobar àcids omega 3 al peix blau, els fruits secs, sobretot anous, i llavors i olis vegetals  com les de lli, i l’advocat

conclusions

• Els atletes son un col·lectiu jove i amb un sistema cardiorespiratori en millor estat que la mitjana de la població, condicions que li donen millors expectatives en cas de contagi
• La miocarditis és una de les complicacions temudes de la covid i una de les causes de mort sobtada en esportistes. El risc a patir miocarditis en cas d’infecció és molt petit i no està demostrat que sigui superior a la resta de la població.
• En la prevenció el més positiu és fer activitat física moderada abans que el sedentarisme. Els atletes han de continuar entrenant si bé vigilant de no pujar el nivell d’entrenament per no posar el sistema immunitari sota un estrès excessiu.
• El retorn a l’entrenament intens després d’una infecció dependrà de la gravetat dels símptomes i no hi ha un consens que clarifiqui el camí ideal de retorn però en general es consideren 10 dies des de l’aparició dels primers símptomes i 7 dies des de la seva desaparició. En casos lleus es poden començar activitats aeròbiques suaus 3 dies després del cesament dels símptomes.
• No s’ha demostrat que hi hagi un nutrient “màgic” que previngui o millori el decurs de la malaltia però hi ha certs nutrients que podrien ajudar, sobretot en les persones deficitàries: vitamies C i D, el ZInc, els probiotics i els àcids grassos omega 3.

Altres fonts consultades:

Eating healthy before, during and after COVID-19. FAO. April 20121

Katrina Bogan-Brown, Yasmeen Nkrumah-Elie, Yusrah Ishtiaq, Philip Redpath & Andrew Shao (2021) Potential Efficacy of Nutrient Supplements for Treatment or Prevention of COVID-19, Journal of Dietary Supplements, DOI: 10.1080/19390211.2021.1881686

Blood omega-3 fatty acids and death from COVID-19: A Pilot Study. Prostaglandins, Leukotrienes and Essential Fatty Acids doi: 10.1016/j.plefa.2021.102250

B.Robles, F.Fariñas. Alimentación sin bulos en el Covid-19. SEEN

Nutrition advice for adults during the COVID-19 outbreak. OMS

Los alimentos y la enfermedad del coronavirus 2019 (COVID-19). CDC. Desembre 2020