Amb l’estadi buit, com sol ser malauradament habitual avui dia, amb baixes d’entre els inscrits i sense gairebé atletes d’altres bandes fora de l’estat espanyol. Amb tot, el míting de Barcelona ens va aportar un ambient interessant amb atletes motivats. Sempre és gratificant veure’ls de ben aprop.
Vagi per endavant que veure els atletes catalans en acció sempre és interessant. També ho és veure aquells que no ho son, però que sempre estan entre nosaltres. I sempre agrada veure aquells d’arreu del mon que venen a competir a casa nostra. Bé, bàsicament d’atletes d’altres federacions espanyoles, però pel cas és el mateix. Ara bé, com tot, té les seves coses a comentar.
Primer de tot no volem que se’ns escapin dos rècords de Catalunya. El primer, de Marina Martínez, del CA Laietània, que va batre el RCAT sub20 de 800mll amb temps de 2:07.57. El segon, de Carla Domínguez, del JA Sabadell, que va batre el RCAT sub20 de 3000m amb temps de 9:33.86.
D’altra banda, altres atletes catalans van sortir satisfets del Palau. Adam Maijó guanyava la sèrie de 3000 amb temps de 8:00.11, just per davant de Youssef Taoussi, amb 8:01.58. En 60mt, Maria Vicente va guanyar la final ajustada davant de Caridad Jerez. 8.41 per l’hospitalenca i 8.42 per l’atleta balear.
A més cal destacar la victòria d’Aleix Porras per sobre de Manuel Guijarro al 400mll, la regularitat eterna de Jotas Ortega al Pes (tercer amb 17.20), el primer lloc de Victòria Sauleda al 800mll (2:06.29) i la gran marca de Marc Crespí als 200mll, 22.01 i rècord del seu club, el Barcelona Atletisme.
A nivell global, tres noms per sobre de tots: Carlos Mayo, Ana Peleteiro i Óscar Husillos, destacaven per sobre de la resta. El primer no ha fallat, 7:45.54 al 3000m, mostrant un fort caràcter fins al final i a tocar del rècord del campionat. La saltadora gallega, en canvi, no ha mostrat el seu millor repertori, tot i que els sis salts van ser vàlids (vençuda per la cubana Liadaomis Povea). I el tercer, l’atleta del CA Adidas, va acabar segon però amb bona marca, 21.16, juntament amb Dani Rodríguez (el guanyador), els qui millor han aprofitat l’anella del Sant Jordi.
Dos atletes del Playas de Castellón d’un alt nivell, el polonès Konrad Bukowiecki (19.50 al Pes) i burundès Eric Nzikwikunda (1:48.67 al 800m) van donar un cert to d’internacionalitat al míting.
Dit això, no deixa de ser curiós que el míting internacional no tingués gairebé cap atleta (a banda dels qui defensen la samarreta d’un club espanyol o de la saltadora Povea) d’altres parts d’Europa o del mon. Certament l’època no acompanya, però no ajuda a fer més vistós de cara a vendre l’espectacle.
A més, més d’una desena d’atletes que estaven apuntats no han aparegut. Podríem pensar que és culpa del atletes, i possiblement tindríem raó, però sabem que alguns van ser apuntats sense avisar ni tenint en compte les situacions. I això tampoc ajuda a la difusió i imatge del Míting.
En un altre ordre d’aspectes, a nivell de premsa vam veure com no ens deixaven accedir a la pista, només de dos en dos com a molt (comptant premsa i fotògrafs), situació que no havíem viscut mai i en part sense un sentit gaire explicat. L’estructura logística pels qui cobreixen les competicions de la FCA pateixen sovint actuacions similars a les muntanyes russes. Això, de cara a la imatge, tampoc ajuda gens.
Coses positives, a nivell logístic, també hi van haver. Els jutges i coordinadors (RFEA en aquest cas) van estar molt a sobre dels atletes i entrenadors per complir els protocols anti-covid. A més, els atletes que ho desitgessin van poder escalfar a l’estadi Olímpic. I les proves, en línies generals no es barrejaven, i això ajudava als pocs que vam poder gaudir des del Palau. Ah! i l’streaming de la FCA que va permetre a la gent poder seguir-ho des de casa. A més els resultats online van ajudar molt a seguir tota l’activitat. En aquest sentit hem avançat molt.
Alts i baixos, blancs i negres, però com sempre, vam poder gaudir de l’atletisme. Els resultats aquí.
