Entrevista a Raúl Chapado, president de la Real Federación Española de Atletismo

Després d’un difícil any 2020, el nou curs ha començat amb una intensa nevada. A Madrid, per exemple, no es podrà competir el proper cap de setmana. Aquí sí, s’inaugura la Pista Coberta del Palau Sant Jordi i tothom està a l’espera de veure com evolucionarà tot. Per aquest motiu i per molts d’altres (pandèmia, Jocs Olímpics, futurs dels clubs i dels atletes, evolució de l’atletisme en els últims anys) tenim al nostre davant a la persona que millor ens pot parlar de tot plegat, al màxim mandatari de l’atletisme estatal. El president de la RFEA Raúl Chapado, que té davant seu un projecte ambiciós, atractiu però a la vegada amb molts entrebancs i una situació de risc, la pitjor de la nostra història recent

President, encara molta neu per Madrid?

Déu n’hi do, ja heu vist les imatges, la situació ha sigut força difícil i encara queda molta neu per tots els racons.

Les imatges de les pistes d’atletisme abnegades de neu han estat brutals…

Bé de fet hem tingut una complicació al centre d’alt rendiment de Madrid, que és una zona rodejada d’arbres i probablement s’hagin de tallar per seguretat, doncs molts han caigut i han deixat un rastre difícil per la zona, de fet ara no està en funcionament. Hi ha molta neu acumulada, trigarem una mica en deixar-ho tot bé.

Tancades les instal·lacions esportives fins al 18 i les competicions a Madrid no es podran celebrar…

Sí correcte, totes d’àmbit autonòmic, en Pista Coberta i Aire Liure, per garantir i seguir les normatives públiques i evitar problemes amb la gent més jove. Esperem que aviat puguem retornar a la normalitat, cal tenir en compte que la temperatura aquí és molt baixa, hi ha força plaques de gel encara.

Aquest cap de setmana, President, comença la Pista Coberta a Catalunya, al Sant Jordi. Sembla que per fi es va trobar una solució…

És una molt bona notícia que ve d’una mala notícia. El problema amb la pista de Sabadell és gran, en aquell moment s’havia de buscar una ubicació en una situació d’urgència, però hem de felicitar el treball que s’ha fet des de l’atletisme català i per part de les autoritats. Recuperar aquella pista del Mundial i ubicar-la en el mateix lloc, en circumstàncies normals no s’hagués pogut. No obstant és una solució temporal, s’ha de buscar una solució permanent, doncs quan es desmunti estarem igual. Almenys l’atletisme català pot salvar part de la temporada.

Precisament, sent tan important per l’atletisme, la RFEA va intercedir perquè poguéssim tenir aquesta pista o va ser cosa només de la FCA?

Nosaltres per sort no vam haver d’intercedir i no vam fer cap tipus d’interlocució. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van ser conscients que per a un esport tan important, en any de JJOO, que mou a gent des dels més petits fins als màster, calia una solució així. Nosaltres només recolzarem, per exemple, amb dues competicions: d’una banda volem portar el Campionat d’Espanya de Clubs (el 6 de febrer) i de l’altra ajudarem a la creació del Míting de Barcelona, donant suport logístic.

Per tant, President, si entenc bé, se celebrarà el Campionat de Clubs al Sant Jordi…

Bé, jo m’he avançat una mica perquè tenim reunió de la Junta Directiva aquest cap de setmana, però si tot va bé així serà. Ho hem parlat amb la FCA i degut a les dimensions del Sant Jordi tenim molt espai per garantir la distància de seguretat pertinent, a més així donem una certa oficialitat a la PC catalana i mantenim la infraestructura de la RFEA perquè dos dies després es pugui celebrar el miting de Barcelona en un escenari únic.

És el tartà del Mundial ’95 i de la PC de Vilafranca. Com creu que estarà després de tants anys?

La informació que jo tinc és que està en bon estat. Estava brut i han contractat unes màquines per deixar-lo net, per tant segur que lluirà com a les grans ocasions, amb aquella barreja de colors tan innovadora. Durant el Campionat d’Espanya sub23 vaig visitar la pista de Sevilla (estava emmagatzemada des del 1989) i si ho fas bé, el sintètic queda en bones condicions. Pot haver algun petit desperfecte però segur que no hi haurà problemes. En Joan Villuendas m’ha garantit el seu estat.

Hem parlat de la PC de Sabadell, una de les millors sens dubte de l’estat espanyol. Creu que es podria haver gestionat millor?

No vull opinar sobre temes polítics o sanitaris perquè son decisions molt difícils de prendre, probablement en aquell moment es podria haver pres una solució millor que desmantellar la pista d’aquella manera però entenc que la precipitació del moment degut a la pandèmia no va ajudar. És comprensible donat com va anar tot, el més important era salvar vides i l’esport havia de ser solidari. Amb la perspectiva dels 10 mesos d’ençà d’allò, sí et diria que desfer una instal·lació que no es pot tornar a instal·lar possiblement no era la millor solució, però desconec la circumstància final que va portar a prendre aquella decisió.

La RFEA està sent més flexible perquè les federacions puguin organitzar les proves sense entrar en disputa amb les restriccions?

La celebració de competicions estatals no és només gràcies al treball de les federacions, també hem hagut de coordinar-nos amb els governs autonòmics. A vegades es generava un conflicte però en el cas de Catalunya no hi ha hagut cap problema. Feia temps que treballàvem en un nou estil de programar les competicions. Vam dissenyar nivells de proves estatals en base al marc de la llei espanyola i ha sigut una molt bona solució per aquests temps de pandèmia. Moltes federacions sol·liciten la seva incursió al calendari nivell II.

Fa unes setmanes vèiem la normativa del Campionat d’Espanya Absolut amb molt pocs atletes per prova. Per exemple, només vuit pels concursos. No li semblen pocs President?

Em semblen molt pocs. Jo ho dic avui però sempre ho repeteixo: no haguéssim volgut prendre mai aquestes decisions. El nostre esport és molt complex, volíem fer la prova amb el campionat sub16 del passat desembre, doncs fer un campionat en Pista Coberta en plena pandèmia és difícil, per exemple, només poden coincidir dues proves, mai tres. A mi m’agradaria que estigués ple de públic i d’atletes però era això o res. Hem treballat molt i només se’ns permet fer això, amb aquests protocols.

Què li diria a aquests atletes que van sovint a campionats d’Espanya i aquest cop no podran anar?

Doncs que ho sento de veritat. Conec la il·lusió de la gent i les famílies, però hem hagut de prendre decisions d’ajornar campionats bàsicament perquè el risc és molt alt. No ho hem fet amb els campionats sèniors perquè tenim un campionat d’Europa, sinó també ho haguéssim fet. Hem d’entendre que la situació d’avui és la que ens toca viure. En molts països no hi ha competicions, la idea és tirar tot endavant aquí. No és un consol, però es fa dins del punt de vista de la responsabilitat.

Sabem ja la variació de les llicències federatives de 2021 respecte a les de 2020?

Durant 2020 en l’àmbit autonòmic les llicències van baixar un 8%. Això va ser perquè fins que el nen o la nena no es classificava pel campionat d’Espanya no tramitaven la llicència. Ara mateix, respecte al 2020 estem més o menys ens els mateixos nombres. Estem al voltant de les 60.000. El que sí que és veritat és que en les autonomies tenen baixades diferents entre els diferents territoris. A Catalunya hem notat una punxada, la FCA té un 16% menys de llicències, possiblement per les normatives preses. Avui dia als clubs se’ls ajudarà amb 180.000 euros des de la RFEA, també hi haurà ajudes directes per entrenadors i jutges que superen els 120.000 euros que no hi havien altres anys…

Tornant al tema esportiu. El nivell de l’atletisme català és un dels més alts actualment. Voldria saber com es veu des de fora…

Això és fàcil. Sempre parlem en base d’uns barems i fa molts anys que la FCA és la millor. Jo crec que el teixit associatiu té una gran base a nivell català. Més enllà que en alguna competició puguis guanyar o perdre però és evident que el nivell mig dels atletes sempre és molt bo, sempre tens l’atletisme català en els llocs d’honor i tens els millors entrenadors, el CAR de Sant Cugat i moltes llicències. No obstant, jo crec que s’ha de seguir treballant, millorant per part dels clubs i els seus atletes. Sí que és veritat que a València els clubs estan molt forts, però després l’estructura de base aquí Catalunya té un potencial magnífic.

Voldria que es mullés President: Quin atleta català li agrada més o li veu més futur?

Més que en atletes jo em guio pels grups d’entrenament. És indubtable que hem tingut dos o tres atletes referents aquest any i tots ells eren catalans. Ayad Lamdassem, Esther Guerrero i Marta Galimany, tots ells amb els seus mèrits, han destacat. Però després tenim una Maria Vicente, que destaca des de baix, a banda de ser molt polivalent. Em fixo també molt en els clubs i en les escoles. Com treballen, per exemple el Cornellà, L’Agrupació, L’Hospitalet, el Manresa o bé en escola el Muntanyenc de Sant Cugat. Hi ha molta feina feta correctament.

Hem vist com molts atletes marxaven a clubs de marques esportives. Creu que els clubs tradicionals poden arribar a perillar?

No, jo crec que és una cosa que sempre ha passat. Bàsicament son empreses amb poder econòmic i aquests atletes és dediquen a això i necessiten diners. Aquestes empreses li donen uns valors econòmics que els clubs tradicionals no poden. A més, els clubs tradicionals tenen moltes despeses. Jo recordo que en la meva època existien el Reebook, el mateix Nike o Adidas. Sempre s’han fixat en atletes que son referència i necessiten potenciar la imatge amb els millors, però jo crec que això no posarà en perill la resta de clubs. Nosaltres voldríem que aquestes entitats tradicionals tinguessin més recursos.

Aquests clubs tradicionals, arrel de la pandèmia, es plantegen si aquesta despesa dels campionats de clubs l’han de fer….

Hi ha molts factors. Aquests clubs aquest any no han pogut rebre els guanys econòmics de les curses populars, etc… i també la reducció de llicències d’escola. Igualment, amb la inversió de 30.000 euros que hem fet per ajudar-los, aquestes entitats podran comprar material, desplaçaments i entrenadors. És veritat que aquests campionats tenen molta despesa. Hem ajustat l’horari i hem intentat agafar llocs que fossin propers per a tots. Malgrat tot, encara queda feina a fer. Els streamings que hem creat, que han portar audiències de 50.000 persones, també ajudaran a promocionar aquests clubs que veuran com la seva imatge millora.

Creu que la RFEA ha de ser un model a seguir en la parcel·la comunicativa, imatge, streamings…?

Jo crec que ja ho és i hi ha molts clubs que han donat una passa endavant. També les federacions, per exemple, la Guipuscoana està retransmetent les competicions. Quan vam arribar al 2016 havíem de tornar a captar l’audiència jove i tenim molt recorregut a fer. Tota l’activitat que tenim al llarg del territori no ens permet arribar a nivell visual o comunicatiu però amb els patrocinis que aconseguim, amb la inversió i les ganes de treballar estem aconseguint que l’àmbit local es potenciï. Tenim molt desenvolupament fet en la transformació digital i ens estem posicionant en llocs de privilegi. Hem tingut 5.000.000 de persones en totes les transmissions i creiem que això és molt. Tot i això, aquestes audiències importants no ens fan monetitzar el producte. Això ho hem de canviar i arriscar. Quedar-se quiet és perdre.

President, vostè creu que es faran els Jocs Olímpics?

M’agradaria tenir una vareta màgica i dir que sí. Jo confio molt en l’evolució a nivell sanitari però això no eximirà del risc real. No tots tenim el mateix nivell d’accés a medicines. A més, conec perfectament la complexitat d’organitzar un esdeveniment com aquest, on treballen 250.000 persones. Això sense parlar dels atletes i els entrenadors, que donat el volum s’haurà de controlar molt bé. Jo crec que s’anirà amb peus de plom, però que finalment es podran disputar. A més confio en que hi haurà públic, possiblement serà només local, no crec que el Japó se la jugui a deixar entrar públic de fora i tenir un possible rebrot després.

Última President. Preferiria tenir una oposició més clara quan es presenta a dirigir la RFEA?

La primera vegada que em vaig presentar hi havia tres candidats, a finals d’any només era la meva candidatura la present. Suposo que hi ha moltes visions. Jo voldria que hi haguessin dos o tres projectes i després, en funció del qui guanyi, que tots treballem en una direcció, encara que no sempre estiguem d’acord.