Entrevista a fons amb Joan Villuendas, president de la Federació catalana d’atletisme

No s’ha mossegat la llengua. No ho necessitava, tampoc. Joan Villuendas, president de la FCA, ens ha concedit una entrevista en un dels pitjors moments que deu haver viscut com a professional en el mon de l’atletisme. La greu crisis del coronavirus ha provocat centenars de decisions per part de tots els organismes que han deixat a atletes, clubs, federacions i l’esport en general en una situació molt difícil. El president, no obstant, és optimista. No hi creu gaire en els estaments més alts de cara a beneficiar l’atletisme en sí, però creu que amb esforç es podrà sortir d’aquest moment tan delicat.

Com està president?

Estic bé, tot i que soc un dels grups de risc doncs vaig patir una pneumònia ara fa sis anys on em van haver de practicar cirurgia, però per sort no m’ha afectat. És un tema delicat, només surto perquè tinc una gossa, però realment hem fet bondat i hem complert el que diuen les autoritats sanitàries. Amb el teletreball estem molt connectats amb tots.

Si ha sortit ha pogut veure com s’ha increpat a diversos atletes DAN pel carrer malgrat córrer a les hores que tocaven…

No és correcte que s’increpi a la gent que fa esport al carrer, sigui DAN o no, el que el passa és que la gent ha sortit després de molt temps, estem en un estat d’excepció i quan veuen que alguna cosa no és correcte fan de policies i això és el que no està bé. Els respecto molt per que la gent porta molts dies a casa i també és difícil i volen que tots siguin íntegres, en aquest sentit els disculpo. He parlat amb algunes de les atletes i realment això es una tema de conflicte actual, estem vivint moments que ningú esperava viure mai. Jo crec que s’ha fet un gra massa de tot plegat.

A nivell d’atletisme global, com creu que els atletes podran encarar el futur amb garanties?

Hi ha una sèrie d’atletes que son d’alt nivell, amb uns privilegis destacats, de fet podran tornar a entrenar a les seves instal·lacions ben aviat. Altres ho estan fent a casa i ara pel carrer. A nivell general serà complicat poder sortir de la crisi amb condicions, la majoria d’atletes deuen pensar que la temporada està perduda. Malgrat fer-ho molt bé a casa s’ha perdut el ritme de competició i com tampoc no sabem com anirà la desescalada i cada setmana surten nous protocols doncs tenim la situació una mica enrevessada. A més, aquests protocols son pensats per esports com el futbol o el bàsquet. Quan el Consejo Superior de Deportes pensa aquesta sèrie de mesures no ho fa tenint present l’atletisme.

Com a president què li preocupa més, el tema econòmic, l’estabilitat dels clubs o l’estat físic dels atletes?

El primer son els atletes perquè la FCA està formada per clubs i aquests per esportistes que omplen les entitats, sense ells no existiríem. Ara bé, sabent que ells ho estan passant malament per no entrenar, a mi em preocupa també els clubs en general La majoria d’elles tenen una problemàtica amb el sistema de finançament i s’ha de recordar que gairebé el 80% dels seus ingressos son les escoles. Per això és tan important que puguin tornar aviat (sempre amb les mesures sanitàries establertes). El calendari que hem elaborat està pensat per a les escoles, perquè es pugui tornar al setembre a una “normalitat” real.

Parlem del calendari que van publicar la passada setmana… diversos atletes han criticat que sortís tan aviat abans de saber com evolucionarà tot. Era necessari?

Si us hi fixeu, el calendari s’ha elaborat sense dates. Quan ho vaig explicar a l’executiva de la RFEA es van posar les mans al cap, però estava tot pensat. No volem donar la temporada per perduda, es va parlar amb el comitè tècnic i amb el gerent (Jordi Estruch) per fer una elaboració general i que diguessin com podíem complir un calendari. No volem que els atletes vagin a buscar marques o grans resultats, es va considerar que era millor intentar que la gent competís per salvar la temporada, sobretot a nivell promoció. Tal com està la situació és possible que fins al juny no es pugui tornar a entrenar a les instal·lacions, per tant, vam calcular entre 6 i 8 setmanes d’entrenament, amb l’agost enmig, per agafar ritme de competició i poder començar al setembre les proves. La comissió de clubs ho va veure factible i vam donar llum verda.

De totes maneres entenc que el calendari s’ha fet en base al que digui la RFEA… vostè ens pot avançar alguna cosa? Publicaran el seu calendari?

Avui precisament han fet una reunió i el dissabte hi haurà un altra amb tota la Junta Directiva per parlar del tema. En principi la voluntat era no fer cap competició, a nivell autonòmic és molt més fàcil malgrat que també té diversos problemes, però a nivell estatal, poder organitzar tantes competicions, fer viatjar a tants atletes és gairebé impossible. Aquí ho podem ajustar tot amb 3 o 4 pistes, però a nivell estatal és molt difícil poder desplaçar tanta gent a llocs llunyans. No s’ha arribat encara a parlar del tema però quan es tregui (dissabte) suposo que no hi haurà acord. Jo personalment crec que serà molt complicat, està tot massa verd.

Hem vist com el CSD ha tret un BOE explicant com s’ha de portar la desescalada, el Govern d’Espanya ha explicat detalladament les fases per poder començar a sortir… creu que podrem veure aviat els atletes entrenant a les instal·lacions esportives?

És una problemàtica latent però em dona la impressió que el CSD, malgrat que sí mira per l’atletisme, no ho fa quan aproven aquests criteris últims que van dirigits pels esports col·lectius. Si d’aquí 15 dies l’estat d’alarma permet donar entrada a les instal·lacions doncs veurem com podem encarar-ho tot. Amb els serveis mèdics i la secretaria general de l’esport estem elaborant un protocol per encarar aquesta situació, que ha de fer un atleta un cop està dins de la instal·lació, però ara mateix depenem de Madrid. No tinc clar que passarà, i un cop ens ho permetin, veurem cada ajuntament que decideix.

No obstant, vostès com a FCA tindran molt a dir en matèria de mesures de seguretat i de higiene quan comencin les competicions… ho tenen previst ja?

Ho estem seguint però aquí manen les autoritats sanitàries i per això fem aquestes reunions setmanals amb els metges i els diferents ajuntaments. Nosaltres quan fem una competició establim uns protocols (jutges, atletes, marques…) que ara, a més, s’haurà d’afegir el de higiene i mesures de seguretat (separacions d’atletes, prendre la temperatura, etc…). És tot molt complex però això ho podem anar elaborant conforme el CSD i les nostres administracions vagin explicant els seus protocols. No podem oblidar que encara està morint gent.

Observant de nou el calendari veiem que no surten les proves de ruta o cros. Què passarà amb competicions com la Marató de Barcelona?

La comissió de cros ja està en marxa de cara a quan es pugui començar la temporada, potser haurà de ser al gener. Han parlat d’utilitzar calaixos de sortida com a la ruta i s’està elaborant un pla de xoc. Ara bé, tot dependrà de quan acabi la temporada de pista i si finalment es podrà fer. En quan a la ruta és una de les parts més polèmiques. La setmana vinent tenim una reunió amb els organitzadors principals perquè alguns ja tenen un projecte elaborat. Potser les proves en comptes de 3 hores en duren 6… però tot està pensat per aplicar les mesures de seguretat. En el cas de la Marató de Barcelona veig complicat que es pugui fer el 25 d’octubre pel tema dels desplaçaments d’atletes.

Toquem un dels temes candents: la Pista Coberta. Primer de tot, com valora tota l’acció de les últimes setmanes? Es podria haver trobat una altra superfície?

És un tema molt dens d’explicar. El mateix diumenge on comença tot i arriba l’exercit ens van fer arribar un vídeo i la regidora d’esports de Sabadell em va trucar per informar-me. No volia que ho sabés per altres fonts però ja ho havia vist a través de vosaltres que vau penjar el vídeo a les xarxes. Em va dir que havien arribat a un acord obligat amb el Ministeri de Sanitat de cara a poder utilitzar una superfície de Sabadell per fer de nexe del Parc Taulí i van pensar que aquella era la millor. Jo els hi vaig dir que creia que hi havia altres llocs i més barats d’arreglar després però ho tenien ja bastant coll avall. Vaig trucar ràpidament a la Secretaria General de l’Esport perquè comencés les gestions i evitar que la Pista quedés totalment desmuntada. Ells no en tenien ni idea de res, ho van intentar però ja tenien la manera de fer-ho al cap, amb l’ús de radials… jo segueixo pensant que al Parc Firal es podria haver fet…

Vostè creu això? Des de Sabadell deien que no es podia…

Home crec que sí, pensa que si hi ha una superfície adequada i propera al Parc Taulí, perquè no fer-ho allà? El que em van dir era que el pavelló de Fira de Sabadell no tenia calefacció i la Pista Coberta sí. Vaig demanar almenys que només utilitzessin la part central, vam estar molta estona amb la regidora per gestionar-ho però no hi va haver manera. Ara ja està fet i que no s’utilitzi ens ho hem de prendre com una bona notícia. Amb la Secretaria General volem que es pugui arreglar quan abans millor un cop acabi tot però ho veiem complicat. Aquesta Pista té moltes mans. Pertany a Catalunya però el CSD i la Diputació de Barcelona també tenen competències per poder arreglar-ho. Crec que el pressupost estarà al voltant del milió d’euros

Arreglar-ho tot costarà un milió d’euros?

Correcte, deixar-la com abans. Dic jo eh? Almenys això en vaig extreure quan vaig parlar amb els de Mondo. El tema es veure d’on surten els diners. De l’Ajuntament és complicat, hauria de sortir del CSD i de la Diputació de Barcelona i també de la Secretaria General de l’Esport. Quan arribi la partida de diners destinada a arreglar tot plegat haurem de veure quan inverteixen per tornar a la Pista la imatge que tenia anteriorment.

Pregunta important: Tindrem Pista Coberta al 2021?

Sempre soc molt optimista i des de la Junta creiem que pot ser, però ara mateix és complicat, pel fet que no sabem com acabarà tot plegat. Pot haver un nou brot a l’octubre i si mantenen la instal·lació de l’hospital no donaria temps a arribar al gener. Treballarem perquè sigui possible però hem de ser realistes.

Han buscat alternatives per si no es pogués utilitzar?

No hem arribat encara a això. Suposo que el Comitè Tècnic ho valorarà quan tinguem una previsió més clara. Abans de tenir la PC de Vilafranca havíem fet aquesta temporada a l’Aire Lliure, per tant podria ser una opció. Potser el 2021, tenint en compte que els atletes no tindran el pic de forma adient, es pot mirar de fer-ho en pistes exteriors. Encara no podem avançar gaire cosa, de moment tot va molt lent.

Parlem d’un col·lectiu important dins de l’atletisme: els jutges. Limitaran l’accés a les competicions als jutges majors de 65 anys?

És un dels temes que hem estat parlant amb la Comissió executiva de la RFEA. Temes com les competicions dels menors, els màster o el paper dels jutges. El nostre col·lectiu passa dels 60 anys en un 50%, per tant haurem de veure si els hi permeten fer la seva feina. Encara no hem mirat quins protocols haurem de seguir però queda clar que estan en una edat de risc i les autoritats sanitàries podrien no permetre que jutges de certa edat puguin exercir. Amb el Sergi Dolz, del Comitè de Jutges, ho hem estat parlant. Ara hi ha hagut una fornada de joves, però majoritàriament tenen una certa edat.

Preocupa la viabilitat econòmica de la FCA?

A la FCA som una mica formiguetes i sempre anem intentant fer les activitats controlant la despesa (d’això en sap molt en Jordi Estruch). Sempre seguint el nostre protocol havíem pogut fer guardiola, però a principis d’any en va arribar una notícia (pre-pandèmia) en la qual el percentatge de les subvencions semblava que baixaria. Amb la Covid entenem que ara al 2020 les subvencions seran les promeses, però veurem al 2021 amb la baixada del PIB. Ara per ara les despeses son les mateixes que els ingressos. A mi els que em preocupen de debò son els clubs.

Els clubs?

Sens dubte. Les mesures que hem pres de voler competir al setembre son en part de cara a les escoles d’atletisme. Quan hi ha una crisi els esports surten perjudicats i el nostre en concret, que té unes quotes baixes, pot sortir malparat si les famílies tenen problemes econòmics. Per això volem engrescar als atletes de promoció al setembre, a competir i a poder fer atletisme amb totes les mesures de seguretat. Vull enviar aquest missatge de cara a que els nens i les nenes puguin tornar ja al principi de curs amb garanties i sabent que podran competir. A banda d’això, hem demanat a Mutuacat una rebaixa de les llicències dels atletes. En general, volem que la viabilitat dels clubs i de les famílies puguin estar garantides.

Acabem president… en aquestes setmanes creu que la FCA ho ha fet tot bé o que podrien millorar alguna cosa a nivell comunicatiu, d’organització, etc…?

Volem millorar la comunicació entre tots. És veritat que hem tingut molts inputs entre els clubs, atletes i comitès, però tot es pot millorar. Ara per ara treballem perquè amb els ajuntaments la comunicació i la posada en escena sigui la millor possible. Estem també veient com els clubs estan actius. Per exemple a Olesa volen preparar un campus d’estiu al juliol. Es parla també de poder crear un mini-míting… jo crec que tothom està molt implicat i aquesta crisi ens ha unit. És cert que la comunicació externa podria ser més fluïda, però no volíem sortir cada dia als diaris o als mitjans perquè després no ens escolta ningú i preferíem posar comunicats en moments importants. Hem d’anar sempre amb peus de plom.