En plena Costa Brava, envoltada de platges, petites muntanyes i pobles de pescadors, s’alça la ciutat de Palamós, seu d’un dels ports més importants de Catalunya. L’activitat a la seva costa és frenètica durant tot l’any: a l’hivern, barques i petits vaixells s’apropen per portar el peix i el marisc més fresc. A l’estiu, els hi acompanya una munió de turistes i estiuejants que omplen els bars, restaurants i gaudeixen de l’oci nocturn. Aliè a tot plegat, però essent una peça clau en l’evolució de l’esport a la ciutat, apareix l’Associació Atlètica Palamós, el club d’atletisme, que ha hagut de lluitar sempre amb grans entitats que volien governar la seva parcel·la: En el mateix municipi, el club degà del futbol català, el Palamós CF (nascut l’any 1898) i a la població veïna, el CA Palafrugell, que gaudeix de l’única pista de la província. Amb tot plegat, els seus 40 anys d’història expliquen la passió i el sacrifici per tirar endavant una entitat que ha vist créixer a grans campions i campiones (nacionals i internacionals).

Però com és en realitat el club palamosí? Quins secrets ens pot rebel·lar? Parlem amb Josep Carballude, vicepresident de l’entitat i director tècnic de l’escola d’atletisme del club

COM, QUAN I PER QUÈ VA COMENÇAR EL CLUB?

“El club es va fundar durant el 1980, de la mà d’Isidre Verdún, un atleta molt conegut en les comarques gironines i que havia competit a nivell català i espanyol. Ell, juntament amb un grup d’amics, van decidir tirar endavant un nou projecte. A la ciutat residia el Club Atlètic Palamós, però arrel d’una sèrie de discrepàncies, el grup comandat per l’Isidre va voler fer néixer una entitat paral·lela (l’actual AA Palamós). Des de llavors, el club ha anat creixent i continuant amb la seva tasca de difusió de l’atletisme al Baix Empordà. Primer vam tenir un grup d’adults i posteriorment vam poder muntar una petita escola de nens i nenes. Posteriorment, el club va tenir altres seccions, com una de patinatge o una altre de gimnàstica rítmica. Això es devia a que l’Isidre Verdún era el tècnic d’esports de l’ajuntament i quan es volia iniciar una activitat esportiva a la ciutat ho vehiculava cap a l’AA Palamós”.

COM HA ANAT EVOLUCIONANT?

“Fins a finals dels 80 i principis dels 90, el club era bàsicament una petita escola i un grup d’entrenaments d’adults que practicaven fons o mig-fons. A partir de 2002-2003 van començar a desaparèixer les altres seccions i l’entitat es va centrar amb l’atletisme, època en la qual comencem a créixer d’una manera molt important. Arriben més nois i noies, el nivell creix i amb el nostre nom podíem anar a d’altres poblacions veïnes per captar futures promeses. De fet, a pobles com Calonge o Santa Cristina d’Aro vam arribar a crear petits grups d’escola, essent primer una branca i posteriorment separant-se per formar nous clubs. A finals del 2012 vam assolir la xifra dels 150 atletes”.

QUINS SON ELS OBJECTIUS DEL CLUB ACTUALMENT?

“Doncs de manera essencial el foment de l’atletisme a la nostra ciutat i a les poblacions veïnes, poder gaudir de bona salut. A nivell més concret, volem recuperar-nos d’una petita crisi que vam patir l’any anterior, on el pressupost se’ns va reduir molt i diversos atletes van haver de marxar. Gairebé ens vam haver de plantejar el tancament del club. De fet, ara només tenim escola fins a infantil. No obstant, vam poder aguantar i ara tornem a intentar ressorgir. Degut a l’estat actual de la societat no sabem del cert com serà el nostre futur a curt termini, però pel que ens han dit, ben aviat arribaran els ajuts. Malgrat que els atletes punters van marxar del club i ara vesteixen altres samarretes, continuen entrenant amb nosaltres”

COM FUNCIONA EL CLUB ACTUALMENT? (INSTAL·LACIONS, TIPUS I QUANTITAT D’ASSOCIATS)

“Com bé sabrà molta gent, som un club sense pista en el nostre municipi. Només tenim un petit local amb gimnàs, però la resta de l’entrenament el fem al bosc i als carrers. És veritat que tenim una pista molt aprop, al municipi de Palafrugell, on un cop a la setmana l’escola s’hi desplaça per fer entrenament a la pista. Els adults també hi van sovint, però el fet de no tenir una pista ens debilita molt a l’hora de voler tenir atletes de velocitat, llançaments, salts… vam tenir fa poc una llançadora de javelina, atletes puntuals de velocitat, però tots han de marxar del club. En total, avui dia tenim 60 membres en el club i atletes que competeixen amb la nostra samarreta”

QUÈ ÉS EL MÉS URGENT?

“Com gairebé tots els clubs catalans depenem dels diners que puguin arribar des dels ajuntaments. L’atletisme és un esport barat a grans trets, però a la vegada necessita sempre de l’ajut públic per tirar endavant. Ara per ara, ens agradaria establir unes pautes setmanals amb el CA Palafrugell de cara a solucionar l’accés a la pista. No tenim ni molt menys mala relació, però no és el mateix tenir una pista al teu municipi, que haver d’anar al municipi del costat. Això ens limita molt l’accés i també el poder aconseguir nous membres. No sempre és fàcil poder convèncer a les famílies de practicar atletisme a Palamós degut a la manca d’instal·lació pròpia”.

QUINA ÉS LA ESTRUCTURA ESPORTIVA TENIU EN L’ACTUALITAT AL CLUB?

“Som una entitat petita a nivell organitzatiu. El president és en Josep Maria Gisbert, jo (Josep Carballude) faig les funcions de vicepresident i director de l’escola. A més, tenim un tresorer (JM Gisbert Rovira) i dos vocals (Elena Fonalleras i Jordi Perpiñà). A banda dels meus dos càrrecs, m’encarrego dels entrenaments dels grups sub18 cap amunt. Sota meu, tenim dos monitors, un d’iniciació (per a nens de sub8 a sub12) i una monitora que porta els sub14 i algun sub16. Abans teníem una estructura diferent. Teníem més entrenadors, més especialitats diferents, i ens podíem dedicar exclusivament a la velocitat, al fons o als salts. Ens agradaria tornar a aquella època, on gaudíem de 30 nens en cada grup i en diferents torns d’entrenament”.

QUINS SON ARA I HAN ESTAT ATLETES IMPORTANTS?

“Sens dubte el primer atleta que va destacar va ser el nostre fundador, l’Isidre Verdún. Era maratonià i tenia un alt nivell també en competicions estatals (baixant de les 2h 25 minuts). Després d’ell, hem de viatjar fins a la dècada del 2010, on trobem l’Adel Mechaal, campió d’Espanya, atleta que ha participat en europeus, i va acabar 4rt en un mundial absolut. Ell va sortir de la nostra escola i encara té un sentiment important cap al club. A més d’ell, cal destacar a Jess Martin, que va participar en els Jocs Olímpics de Rio amb la samarreta de la Gran Bretanya, i va vestir la nostra samarreta (vivia a Girona). Actualment és sòcia del club. A banda d’ells dos, cal destacar l’Èlia Vallès (corredora dels 400mll i 400t), l’Annas Mahboub (rècord junior en 3000 PC i actualment al Playas de Castelló), en Santiago Catrofé, actual corredor destacat a nivell estatal (i amb la selecció de l’Uruguai) en proves com el 1500 o el 3000, la Clàudia Illa (entrenadora del club i ara a l’AD Marathon), l’Elena Fonalleras o la Bàrbara Ramón“.

COM VEIEU EL FUTUR DE L’ATLETISME CATALÀ I DELS CLUBS? CREIEU QUE HI HA MANCANCES I COSES QUE S’HAURIEN DE MILLORAR?

“És una mica complicat fer una valoració global, però jo crec que l’atletisme en sí gaudeix de bona salut. Tenim molts nanos i molts atletes que volen arribar lluny. Pel que veig, però, tenim un problema amb la gestió de la gent més jove. Veig categories on els atletes exploten massa ràpid, pugen molt aviat a competir amb els grans i crec que això pot ser una errada”

“A nivell de clubs imagino que aviat haurem de seguir un procés de professionalització si volem subsistir. Les federacions cada cop son més exigents amb els entrenadors, amb els treballadors, amb les contractacions. Portar-ho tot al dia i haver d’ajudar als teus a millorar té un cost que moltes vegades no podem assumir. Potser, en un futur, haurem de reinventar les entitats i crear “macroclubs” que reuneixin diferents zones i diferents esports, per poder compartir despeses i treballadors. Malauradament, el nostre esport no ven tant com d’altres.”

“Hem de pensar que fem gairebé el 100% de la nostra tasca de manera altruista, sense cap benefici econòmic. Tenim la nostra feina i a més a més la gestió del club. Seria bo, per exemple, agafar l’exemple de països com França en el tema de les llicències. Allà tothom té la seva llicència, siguis o no d’un club. Tothom que corre les curses populars té una assegurança i una llicència. De fet, quan hem anat allà sense això no ens han deixat còrrer. Seria una forma de poder fer evolucionar l’esport. Tothom vol còrrer, per tant, s’hauria de regular per obtenir un benefici de cara a la millora econòmica”

CLUB: Associació Atlètica Palamós
ANY FUNDADACIÓ: 1980
ADREÇA:  Carrer d’Aragó, 17230 Palamós, Girona
Email:  aapalamos@gmail.com
Twitter: @aapalamos
Facebook:  https://www.facebook.com/AAPalamos/
Instagram:  https://www.instagram.com/aapalamos/