Setena jornada del Mundial

Maria Vicente, debut il·lusionant

L’atleta de l’Hospitalet venia amb una SB de 6.295 punts del campionat d’Espanya a Tarragona, on va fregar el seu rècord estatal (a 7 punts) amb parcials de 13.77 (-0.6) en tanques, 1.80 en alçada, 13.24 en pes i 23.77 (2.7) en 200 m en la 1a jornada.

Aquí a Tòquio, començant amb una 17a posició global en 100m tanques, 6a de la seva sèrie amb 13.65 (-0.2). Cara somrient a l’acabar, superava els 13.77 de Tarragona… tot i que al maig havia fet PB de 13.33 (1.2)

Al salt d’alçada (PB de 1.80 a Tarragona) salvant l’1.77 al tercer intent aconseguia una 12a posició amb la mateixa alçada i punts que la 10a.

Arribava al llançament de pes en 13a posició global. Amb una sèrie de 13.23, 13.34 i 12.89 ha quedat en 16a posició, però sumant més punts que a Tarragona i a 50 cm de la seva PB del 2024.

En els 200 m ha guanyat la seva sèrie amb 23.96 (-0.3) sent el 7è millor temps global. A la zona mixta deia que esperava quelcom més, sobretot mirant els 23.77 de Tarragona, tot i que eren amb vent favorable.

Per demà, a falta de 3 proves, Vicente deia que anava a ritme de rècord (31 punts per sota Tarragona) en referència a Tarragona, amb certes reserves del que podria fer a javelina i als 800m i confiada en millorar el salt de llargada.

Santiago Catrofe no passa a la final

L’Atleta gironí, representant l’Uruguai, ha sortit davant en 2a posició seguint l’atleta nord-americà Hocker, més de mitja cursa i després, sempre en 3a posició fins a falta de 500m, que és quan s’ha accelerat la cursa. Al toc de campana, 5a posició, 7a posió a falta de 300m i ja en la 10a posició definitiva a 200m que ja no cambiaria a la línia d’arribada amb temps de 13:17.26. Classificaven per la final 8 atletes de cadascuna de les sèries: era molt difícil venint amb la 26a millor marca (12.59.26, que és rècord sud-americà, d’Uruguay i de Catalunya). Al final, 18è global i 12è millor temps de les dues sèries.

Decepcionant Warholm, bé Bol

El recordista mundial ha fet una sortida fulgurant (primers 100m en 10.97 i 200m en 21.66 en primera posició) per començar a pèrdre renta als 300m perdent una posició en favor del nord-americà Rai Benjamin (33.07 i 33.56) i a partir d’aquí el desastre: 5a posició final, perdent 3 llocs en els darrers 30m.

Resultat final: or per a Rai Benjamin, 46.52, plata per a Dos Santos (Brasil) 46.84 i bronze per Abderrahman Samba (Qatar) amb 47.06 que anava, com Santos, a 4 dècimes de Warholm a falta de 100m

Per la seva banda, Femke Bol s’ha tret l’espina dels Jocs de París on va ser 3a amb 52.15 darrere McLaughlin (aquí a Tòquio, una rival menys al centrar-se únicament en 400m llisos) i Dalila Muhammad. A l’estadi nacional del Japó, victòria amb 51.54 davant l’atleta nord-americana Jasmine Jones, 52.08 i Emma Zapletalová, 53.00 (rècord d’Eslovàquia). Muhammad era potser l’aspirant a fer-li ombra a la neerlandesa, però s’ha enfonsat en la 7a posició amb 54.82 corrent pel carrer 9, oferint una imatge molt diferent de la que havia mostrat a les eliminatòries anteriors.

Finals amb poques sorpreses

En els 200 m masculins, victòria pel millor esprinter del món, Noah Lyles, amb 19.52 (0.0). És molt bo, però està un esglaonet per sota del gran Usain Bolt. Kenneth Bednarek ha completat el doblet americà, molt aprop de Lyles, amb 19.58 i ha tancat el podi, el jamaicà Brian Levell amb 19.64, una centèsima menys que l’atleta de Botswana, Letsile Tobogo, en desgràcia aquest Mundial (ja va ser desqualificat en la semifinal dels 100 m per sortida nul·la)

Els 200m femenins, Melissa Jefferson-Wooden reedita l’or dels 100m arrasant amb 21.68, líder de la temporada. Lluny, la britànica Amy Hunt amb 22.14 i la jamaicana Shericka Jackson (4a als 100m), 22.18

El podi del triple salt, encapçalat pel favorit indiscutible, el portuguès Pedro Pichardo, 17.91 (0.5) però seguit de dos atletes que no comptaven a les apostes : l’italià Andrea Dallavalle, 17.64 (1.5) i el cubà Lázaro Martínez, 17.49 (0.0).