Gran paper dels catalans al Mundial de Nanjing

Molt bona actuació dels catalans, amb la medalla de bronze de Josué Canales que suposa la 8a de la història (veure article). A continuació fem un repàs minuciós del rendiment de cadascun en aquest Mundial sota sostre:

Josué Canales: 800m

• Sèries eliminatòries: 3r (Q) – 1:49.44
• Semifinals: 2n (Q) – 1:48.70
• Final: 3r (Bronze) – 1:45.03

Actuació espectacular de Canales. Venia amb la 3a millor marca dels participants (1:44.65, Rècord d’Espanya) per darrere dels americans Josh Hoey (1:43.24) i Brandon Miller (1:44.26). Però almenys 2 atletes més, també arribaven molt igualats amb Canales, amb PB fetes aquesta temporada de 1:44.69 del belga Elliot Crestan i 1:44.88 del neerlandès Samuel Chapple.

Les eliminatòries dels 800m sempre són molt complicades, i més a pista coberta. Un segon de diferència entre les marques que acrediten els atletes abans de sortir, es torna insignificant segons com es desenvolupi la cursa.

En la 1a ronda eliminatòria el deixeble de Carles Castillejo tenia la millor marca però calia obtenir una posició d’entre els 3 primers de la sèrie amb dos homes de 1:45 i un de 1:46. Canales va controlar la cursa en una posició centrada en la fila dels 6 corredors per acabar en 3a posició, la darrera que donava el pas a semifinals. A la zona mixta explicava que s’havia limitat a complir gastant el mínim d’energia possible. Un segon de diferència entre el primer i el sisè classificat. Canales queda a 4 dècimes del primer, la mateixa diferència respecte l’atleta que arriba quart.

A semifinals vindria l’exhibició de Canales corrent amb el seu estil característic amb una progressió brutal als darrers 100m (començant una mica abans d’entrar a la corba) on passa de la 4a posició a la 2a posició, la darrera que dona el passi a la final. Es compleixen els pronòstics d’acord amb les marques dels atletes i passen Elliot Crestan (que lidera la prova de cap a fi) i Canales amb 5 centèsimes de diferència (1:48.65 i 1:48.70).

A la final, es surt molt ràpid perquè els americans Hoey i Miller, que havien guanyat les seves semifinals amb gran autoritat, tiren acompanyats del belga Crestan (24.60 els 200m i 50.64 els 400m). Canales surt en 5a posició que no abandona fins els 400m. I no és fins als darrers 100m que es fa amb la 3a posició superant Brandon Miller enfonsat que acabaria 5è. Finalment, or per Hoey (1:44.77), plata per Crestan (1:44.81) i bronze per Canales (1:45.03 i 2a millor marca de la història) amb 4a posició per Chapple (1:45.55).

Esther Guerrero: 1.500m

• Sèries: 3a (Q) – 4:09.90
• Final: 9a – 4:07.76

Esther Guerrero arribava amb la 19a millor marca de la temporada (4:06.36) i 15a PB (4:04.86) d’entre les participants. La seva millor marca a l’aire lliure (3:59.74) la situava 11a. La final a 9 atletes semblava una empresa molt difícil però no impossible. Per tant, arribar a la final i obtenir la 9a posició, la millor posició de la seva història superant el 12è lloc de l’any passat a Glasgow amb 4:12.33, és molt bon resultat. A més, ha estat l’única atleta master de la final, ja que ha complert 35 anys.

La classificació per la final va estar molt ben treballada obtenint la 3a posició (4:09.90), la darrera que donava accés a la final. Arribada amb molta força, molt a prop d’agafar la 2a posició (l’australiana Griffit 4:09.76 PB) i guanyant terreny a la 4a classificada, l’etíop Mesele, de 23 anys, amb 4:10.61, que no oblidem que té 3:57.00 a l’aire lliure i venia amb una marca personal sota sostre feta al febrer del 2025 de 4:02.19…

A la final, ritme de Rècord del Món de l’etíop Gudaf Tsegay (400m en 1:00.50 però decreixent, passant 800m en 2:03.84) impossible de seguir per la resta d’atletes i que acabaria amb 3:54.86, rècord dels campionats. Podi tancat amb Welteji (Etiòpia) amb 3:59.30 i Hunter (Gran Bretanya) amb 3:59.84.

En una cursa tant ràpida, la deixeble de Joan Lleonart es veu relegada a lluitar a la cua del grup acompanyada de la portuguesa Salomé Alfonso esperant que alguna de les del davant, perseguidores a bona distància de Tsegay, caigués, cosa que no va passar i la de Banyoles es va jugar un cara i creu amb la portuguesa per evitar la darrera posició. Corrent una davant l’altre, dues vegades van alternar posicions per acabar en un sprint final on Alfonso va resultar guanyadora del duel per 11 centèsimes de segon.

Guillem Crespí: 60m

• Sèries: 2n (Q) – 6.67 s
• Semifinal: 5è (15è millor global) – 6.64 s

El deixeble de Pau Fradera arribava al campionat amb la seva millor marca de sempre, 6.58 , feta a les semifinals del passat Campionat d’Europa el 8 de març. Era la 22a millor marca dels participants. A semifinals passaven 16 atletes (8 Q i 8 q). El repte principal era estar a semifinals, objectiu acomplert i buscar una PB que no va quedar massa lluny en un campionat on només hi va haver 5 PBs d’entre totes les curses de 60m. Els 6.64 a semifinals són la 5a millor marca de sempre, totes realitzades aquesta temporada.

El pas a semifinals el certifica arribant en 2a posició (6.67) de la seva sèrie a la 1a ronda, darrere l’atleta de Costa d’Ivori, Brathwaite, 6.64 i quedant fora de la final el jamaicà Ebanks ( els 6.70 no li valen per passar per temps) en una cursa on progressa molt bé després d’una sortida millorable. Recordem que Ebanks venia amb PB de 6.54…

A semifinals Crespí obté la 5a posició amb 6.64, no és un mal temps en absolut però segur que estaven al cap de l’atleta barceloní els seus millors 6.58 que l’haguessin portat a la final vist resultat final: Azu (Gran Bretanya) 6.52 (Q), Watson (Jamaica) 6.58 (Q), Forde (Barbados) 6.59 (q) i Al Balushi (Oman) davant Crespí amb 6.61. La sortida de Crespí, de nou, millorable amb temps de reacció de 0.170, el 2n pitjor dels seus competidors d’aquesta semifinal.

Marcos Ruiz: Triple Salt

• Final: 12è -16.20m

L’atleta valencià amb fitxa de la Federació Catalana, que entrena a El Prat amb Àlex Codina al grup “Cierra y Salta”, venia a Nanjing amb la 11a posició de sortida per marca de la temporada i amb la 12a marca personal. Per tant, la seva 12a posició no és dolenta donades les condicions prèvies i menys tenint en compte els problemes d’adaptació a l’horari que ha tingut i molt més després de fer nul en els dos primers salts.

Ruiz acreditava amb 16.78m realitzats al darrer Campionat d’Espanya que són PB sota sostre encara que a l’aire lliure té uns millors 16.94 (-0.1) de l’any 2022. Uns 16.20 al darrer salt l’havien classificat primerament en 13a posició però la 3a posició provisional del brasiler Dos Santos amb 17.22 (PB de 17.58 l’any 2018) quedaria en mans de Fabrize Zango (Brasil) amb 17.15 per desqualificació del brasiler per utilitzat sabatilles amb gruix superior a 20mm. Igualment el preu del podi quedava per sobre dels 17m. Or per l’italià Andy Díaz amb 17.80, líder mundial 2025 i plata pel xinès Zhu, 17.33.

🗒️ Resultats Globals