Xavi Gallego
Darrera oportunitat de medalla
La darrera jornada del Mundial ha estat també la darrera oportunitat per sumar la 4a medalla i també la 2a medalla per una atleta catalana. També, la possibilitat de guanyar la 1a medalla que no vingués de la marxa atlètica.
Amb el sisè millor temps de les semifinals, el quartet espanyol amb Jaël Bestuè, somiava amb un podi, conscient, però, de la gran dificultat, i disposades a arriscar una mica més que a les eliminatòries, per perdre el mínim temps possible en els canvis de testimoni.
Al final, 5a posició amb 42.47 sota la pluja mentre ahir es classificava amb el 6è amb 42.57 amb condicions climàtiques bones. Clara millora. Jaël Bestué, ahir va fer un parcial llançada de 10.08 i ara parcial de 10.08, el 6è millor dels 24 llançats que hi havia. Podi per Estats Units, 41.75, Jamaica, 41.79 i Alemanya, 41.87. Just davant Espanya, les britàniques, a certa distància, amb 42.07

Sorpresa als 800 m femenins
La britànica Keely Hodgkinson, gran favorita a totes les apostes, només aconsegueix el bronze mentre que la keniana Lilian Odira (PB/SB 1:56.52) una de les atletes que menys comptava, s’ha fet amb la medalla d’or amb 1:54.62. Hodgkinson, sempre ben posicionada a la cursa, ha atacat a falta de 200 m arribant als darrers 100 m amb 15 centèsimes d’avantatge sobre la seva companya de selecció, Georgia Hunter Bell i aproximadament el doble d’avantatge sobre les kenianes Mary Moora i Lillian Odira. A la recta final, Odira, molt forta, se’n va i sobre la mateixa línia de meta, Hunter Bell li roba una centèsima a la gran favorita.
L’altra cara d’Ingebrigtsen
El norueg va caure eliminat a les sèries dels 1.500 m, no ha arribat en plena forma al Mundial per una lesió al tendó d’Aquil·les. Per alguns ha estat sorprenent que un guanyador nat, hagi volgut sortir a l’eliminatòria del 5.000 m, on va passar a la final “in extremis”. Avui, a la final, no ha sortit a guanyar però sí a donar la cara. Corrent en darrera posició fins als 3.200 m, cosa que sol fer sovint, s’ha posat en primera posició als 3.700 m, sempre primer fins a falta de 450 m que no ha pogut seguir en canvi dels millors. Al final, 10è amb 13:02.00. Victòria del nord-americà Cole Hocker, força superior tota la recta final (12:58.30), segon, el belga Isaac Kimeli, 12:58.78 i tercer, el francès Jimmy Gressier, 12:59.33, el guanyador dels 10.000 m, esdevenint el millor fondista del Mundial.
Els relleus 4×400 m sota la pluja
Els relleus llargs han estat ben diferents en categoria masculina i femenina.
En categoria masculina, sota una cortina d’aigua, s’ha viscut un relleu emocionantíssim fins al darrer metre entre els rellevistes dels Estats Units, Rai Benjamin, el guanyador dels 400 m, Busang Kebinatshipi (Botswana) i l’atleta de Sudàfrica, Zakithi Mene. Espectacular recta final on Benjamin anava amb cert avantatge, però ha acabat sobrepassat pel recent campió dels 400 m en els darrers 5 m. L’atleta sud-africà també venia molt fort i ha igualat Rai Benjamin encara que per milèsimes s’ha hagut de conformar amb el bronze.
En canvi, en categoria femenina, amb menys pluja, poca emoció. Monòleg dels Estats Units, sempre capdavanter en la cursa i domini insultant, seguit de Jamaica i la selecció holandesa, sempre tercera en discòrdia. En la darrera posta, McLaughlin es passeja sola (47.82) i Femke Bol fins i tot perd terreny respecte la jamaicana Nikisha Prize (49.10 i 48.50). La neerlandesa no ha vingut en la seva millor forma de la seva carrera esportiva però se’n va de Tòquio com a campiona del Món en 400 m tanques i bronze en 4×400 m. McLaughlin, sempre millor, se’n va amb dues medalles d’or i fregant un rècord del món…

Dos finals passades per aigua
En salt d’alçada femení la somrient Nicola Olyslagers (Austràlia) ha guanyat amb 2.00 m, igual alçada que la polonesa Maria Zotzik, tancant podi l’ucraniesa Yaroslava Mahuchikh amb 1.97
El llançament de disc masculí s’ha vist superat pels moments més intensos de pluja i s’ha ajornat uns bons minuts, quedant com la darrera prova del Mundial, endarrerida fins passades les 23 h, amb grades que s’anaven buidant una vegada acabada la “festa” dels relleus 4×100 m. L’atleta suec Daniel Stahl guanya el concurs al darrer llançament amb 70.47, SB, quan liderava la prova l’atleta fins el 5è llançament l’atleta lituà, Mikolas Alekna amb 67.84, finalment segon amb el mateix llançament.
Foto de capçalera: | Sportmedia

