Bernat Peso
Feia 6 dies que no donaves senyals al xat intern de Carrer Lliure. Són molts dies per una persona tant activa com tu. Fins i tot abans d’ahir constava que havies llegit el whatsapp de la redacció.
Sí, malauradament en Bernat ens ha deixat de cop i voltant als 50 anys. I ens ha deixat molt fotuts. Tant fotuts que mentre escric l’estic veient darrera la pantalla del meu ordinador ja que ell era l’ànima de Carrer Lliure, controlava la web, les plantilles per redactar, els dissenys..
Ens ha deixat de cop i volta, o així ho ha fet veure, encara que ja farà gairebé 2 anys va superar la primera batalla i va sortir com si res hagués passat, seguint la seva feina al Club Atletisme Gavà, a Carrer Lliure o a la seva Editorial Petit Camagroc. No ens hem assabentat de res, seguia sent el de sempre, més prim, però igual d’enèrgic, treballador, amb el punt d’humor irònic molt seu. I fins avui que, de cop i volta, veiem que ha perdut la darrera batalla d’una guerra que gairebé ens ha amagat. Una derrota tant injusta per una tant bona persona i persona tant bona.
Una persona que va creure en la necessitat de crear Carrer Lliure en una època on calia oferir quelcom més a l’atletisme català que el missatge únic oficial que donava la Federació Catalana. Una persona amiga de tothom, col·laboradora i participativa en assemblees de la Federació, a la Comissió de Clubs, sempre al costat de tots els clubs (sobretot dels que treballen el planter) i de tots els atletes (sobretot de tots, no només dels de l’elit). Un home de club, un president del CA. Gavà, senzill sense cap pretensió més que ajudar i no posar-se ni mitja medalla, una persona que faria 1.000 controls a Gavà, l’Estadi de la Bòbila, a poc que li demanéssim.
Encara recordo la seva pena, ràbia o com li vulgueu dir, quan Xènia Benach va fer allà davant dels seus nassos, el 5 de maig 13.07 (+1.7m/s) mínima RFEA per anar a Roma, però no era míting permès… Crec que per això es va va posar a treballar per a que la 7a Reunió de velocitat “Ciutat de Gavà” canviés d’estatus al calendari. Tristament serà aquest dissabte i no el podrem veure treballant i gaudint de l’activitat atlètica a la Bòbila… Però l’homenatge ha de ser total, encara que potser a ell tampoc no sé si li agradaria.
Bernat, ens deixes molt fotuts però seguirem amb tu, no sé de quina manera, però si és des de Carrer Lliure, tingues per segur que no oblidarem la teva feina, la teva amistat, la teva manera d’aglutinar pròpia d’un llançador de martell que puja d’excursió a la muntanya de Matagalls.
