La taula hongaresa (1/3)

La taula hongaresa (1/3)

És una taula de puntuació dels registres (marques) de les diferents proves de l’atletisme per tal de poder comparar el nivell de rendiment de les diferents especialitats.

Des de Carrer LLiure intentarem explicar en 3 capítols les característiques, la utilitat de la taula hongaresa i el funcionament. En aquest primer capítol ens centrarem en la historia i els trets principals de la taula.

què és la taula hongaresa?

La taula s’anomena «hongaresa» perquè va ser creada per l’estadístic  i enginyer hidrogeològic i atleta de 400mt Bojidar Spiriev (1932-2010) nascut a Bulgària però casat amb dona hongaresa i nacionalitzat hongarès al 1992.

Fragment de la taula hongaresa (darrera versió de 2022)

Avui dia és la taula que sustenta el world ranking de la federació internacional d’atletisme (WA) on cada atleta obté uns punts resultants de la mitjana de les seves 2, 3 o 5 marques millors puntuades en el període d’entre 12 i 18 mesos, segons les proves. (veure el sistema de World Ranking)

La taula hongaresa creada en 1979 (publicada per la IAAF, ara WA, al 1982), tot i que imperfecte (en parlarem en un proper article) és una de les millors eines, sinó la millor, per comparar el rendiment entre atletes —o d’un mateix atleta— amb diferents proves. A part de servir de base del World Ranking, també s’utilitza en competicions de clubs per fer la classificació segons la suma de punts cada atleta o bé per premiar al millor atleta en un míting o competició.

breu història de les taules de puntuació

ANTECEDENTS

La necessitat de comparar el rendiment humà en diferents competències i concretament en disciplines d’un mateix esport, com és l’atletisme, és ancestral: les competicions de proves combinades en la cerca de l’atleta perfecte les trobem a l’antiga Grècia —700 A.C.— amb el «pentathlon» que consistia en salt de llargada, disc, javelina, cursa de 192m i  lluita.

Inicialment, la classificació de les primeres proves combinades es feia en base a la posició obtinguda en cada prova, de manera que l’atleta guanyador sumava menys en la suma de posicions. Lògicament, l’evolució acabaria portant a una puntuació del rendiment per a cada prova, sorgint les primeres taules de puntuació.

Probablement les primeres taules de puntuació de l’atletisme (documentades) provenen del 1884 de les taules americanes (Amateur Athletic Union) i les primeres taules incorporant-se amb el primer el decatló d’uns Jocs Olímpics van ser a Estocolm 1912.

Estructura i característiques de les taules de puntuació

Les primeres taules tenien una relació lineal en la puntuació: de manera proporcional es guanyen punts a mida que es millora la marca. La estructura lineal comença des d’una marca inferior de mínima puntuació (per exemple, en les curses es podria establir una marca que representaria anar caminant durant tota la prova) fins a una marca superior de 1.000 punts (que correspondria a rècords del mon o rècords nacionals). Als Jocs d’Estocolm 1912 es posarien en funcionament taules lineals amb limitació de 1.000 punts corresponents als rècords del mon.

Amb l’evolució, les taules van anar modificant-se i el model lineal va desaparèixer per sorgir al 1920 taules de format progressiu on s’assumeix que les millores son més difícils d’assolir a mida que es guanya en rendiment. Per exemple, en 100m és més difícil —i per tant més valuós— millorar dels 12 segons als 11 segons que no pas dels 15 segons als 14 segons.

La progressivitat en la puntuació era una característica que responia bé en proves de curses però el comportament progressiu va ser canviat a un model regressiu en disciplines com els llançaments a partir dels anys 50.

Les modificacions de la estructura de la taula de puntuació, més o menys lineal, progressiva o regressiva, han anat succeint fins arribar al 1984 amb 2 taules diferenciades: una taula per proves combinades i una taula general coneguda com a taula hongaresa (1982) que son les que utilitzem avui.

Evolució del format de la portada de la taula de puntuació de la IAAF (1950-2017)

La taula hongaresa adopta una estructura progressiva però diferenciada segons les diferents proves i la taula de puntuació específica per combinades s’adapta millor a les condicions particulars de la competició multi-event. No ens estendrem en les particularitats de la taula de puntuació per a proves combinades (veure fons d’informació adjuntades al final de l’article) però deixem un quadre comparatiu on es veu, en general, que la taula per a combinades dona menys punts que la taula hongaresa per una mateixa marca:


CAT MASC.MARCAPUNTS T.HONGARESAPUNTS T.COMBINADES
100 M10.401.072999
10.451.056987
10.501.040975
LLARGADA7.761.0751.000
7.711.065987
7.661.054975

la taula dels spiriev

Com ja hem dit abans, Bojidar Spiriev va crear la taula al 1979 i la IAAF la va incorporar al 1982. Després de la seva mort (2010) ha estat el seu fill, Atila Spiriev (1964), també atleta de 400mt i mànager d’atletisme, el continuador del projecte.

Bojidar va crear el World Ranquing basant-se amb la taula hongaresa i va ser posat en funcionament al Gran Prix al 1985, després als IAAF Word Otdoor Meetings (2003-2009). Curiosament, posteriorment, amb la creació de la Diamond League (2010) s’abandona el world ranking com a sistema classificatori.

Pare i fill  van acabar treballant conjuntament el sistema del world ranking al 2000 que seria posat posteriorment en funcionament com a sistema per la classificació dels Jocs Olímpics de Tokyo (2021) i pel Mundial d’Eugene (2022). (puntuacions segons taula hongaresa modificades segons rellevància de la competició i posició en la cursa o concurs)

El conegut míting d’Hongria dirigit per Atila Spiriev, Gyulai István Memorial – Hungarian Athletics Grand Prix,  rep tribut a Bojidar Spiriev i des de 2011 dona el premi al millor atleta del míting segons la taula hongaresa. Cal remarcar que el darrer 2022 va ser un dels 5 millors mítings mundials amb Sydney Mclaughlin premiada amb el tropphy Spiriev (millor atleta del míting) al National Athletic Center de Budapest, no massa lluny del nou escenari que albergarà el campionat del Campionat del Mon 2023.

base matemàtica de la taula

Com ja hem apuntat abans, és una taula amb funcionament de caràcter lleugerament progressiu i individualitzat per a cada prova:

Punts obtinguts en curses:  Punts = A x (B–P)C

Punts obtinguts en concursos: Punts = A x (P–B)C

P = marca, A-B-C son constants que van variant segons proves i anys i el seu càlcul és un secret ben guardat per Spiriev i la World Athletics. Les constants per les taules de combinades sí son públiques, adjuntem el quadre:

trets principals de la taula hongaresa

Les taules es van actualitzant cada 3 anys si bé la darrera actualització de 2022 no s’ha efectuat des de 2017 (cinc anys) a partir de les dades estadístiques dels anys precedents tenint en compte:

  • Historial de cada prova  i circumstàncies especials prenent com a base els classificats en el «top list» de cada any en les posicions següents: 10, 20, 50, 100, 200, 400, 600, 800 i 1.000.
  • Els rècords del mon no es tenen en compte per considerar-se atípics i no influeixen en l’actualització de la taula
  • Es té en compte el número d’atletes competitius a cada prova: s’entén que el 20è classificat al «top list» anual en 800m és millor que el 20è classificat en 600m
  • Considerant si el nivell d’una prova varia en els anys (no en un any sinó mínim en tres anys)
  • Es tenen en compte coneixements fisiològics que influeixen en la progressió de cada prova.

conclusions

Les necessitats de comparar el rendiment entre diferents proves de l’atletisme té origen en les primeres competicions de proves combinades (700 A.C. amb el pentathlon grec).

Després d’una llarga evolució i molts anys d’estudis s’ha arribat a la taula hongaresa creada per Bojidar Spiriev (1984) com un sistema força acurat per comparar marques de diferents proves. Sabem que és imperfecte però de moment és el sistema millor per a la World Athletics al costat de la taula específica per a proves combinades.

Tots els aficionats a l’atletisme sabem que córrer 1.500m en 5:00 representa un rendiment inferior a saltar 6.00m en llargada (sigui en categoria masculina o femenina) però com quantificar-ho? I si volem comparar dues marques d’un nivell més similar com fer 5:00 en 1.500 i 4.50m en llargada? La taula ens dona aquestes respostes amb valors quantificables com veurem en el proper article de Carrer Lliure amb exemples de com estan puntuats els rècords del Mon i quins son els millors atletes catalans segons la taula.

enllaços imprescindibles

TAULA HONGARESA WA 2022

TAULA DE PUNTUACIÓ WA PER PROVES COMBINADES

fonts d’informació