10 dies a budapest
Carrer Lliure ha estat a Budapest gaudint del Mundial de Noah Lyes, Sha Carri Richardson, Sherika Jackson, Bol, Kipyegon, Ingebrigsten, Pérez, Martín, Hassan i molts d’altres, fins i tot dels que no han aconseguit cap medallla, perquè el Mundial el gaudim gràcies a tots els atletes que hi competeixen.
I per suposat hem tingut una mirada especial amb tots els atletes catalans entre la resta d’espanyols, amb els que hem pogut parlar després —i a vegades abans— de cadascuna de les seves actuacions.
Hem viscut un Mundial ben a prop dels atletes, des de la tribuna de premsa i a la zona mixta, però també al carrer o a l’hotel on es concentrava la selecció espanyola. Fins i tot a la seu de Nike on vàrem compartir una estona amb Yulimar Rojas.
Des d’aquesta posició «privilegiada» us explicarem a mode de resum com hem viscut aquest Mundial.
la ciutat i el mundial
La ciutat és un reclam turístic molt important i els aficionats a l’atletisme erem una petita part més a afegir als 4,5 milions que visiten la ciutat cada any. La ciutat mostrava força cartells publicitaris del Mundial, tenia un vaixell-taxi que recorria el riu Danuvi a disposició de VIPS per anar a l’Estadi i una xarxa de metro, autobús i tranvies força adequada en la que a 30min et podies situar a qualsevol punt de la ciutat. També alguna línia de transport públic modificada especialment pel trasllat al preciós estadi Nacional al costat del riu.
El dia 22 d’agost amb motiu de la Diada Nacional d’Hongria, la sessió de tarda va començar i acabar abans i vàrem poder gaudir d’una pirotècnia força espectacular a prop d’un dels ponts que travessen el riu. Una gentada. Espectacular.
L’Estadi amb capacitat de 35.000 espectadors (a Eugenne 2022 al Haward Field, 25.000) no es va arribar a omplir cap dia, però va presentar una entrada molt bona i consistent al voltant del 85% en la majoria de sessions.
Les proves de ruta (marxa i marató), força concorregudes en els circuits tancats i més tenint en compte l’horari matiner que l’organització va programar per evitar la calor.
La climatologia ha estat una sorpresa una mica desagradable, perquè l’onada de calor que ha envaït pràcticament tota Europa ha coincidit justament amb el Mundial. Si bé el primer dia ens rebia amb una pluja matinera, la calor va aparèixer i es va mantenir força constant i més aviat gradual al llarg tots els dies fins arribar als 36º de la darrera jornada que per sort era vespertina.
valoració esportiva
molts moments de «suspens»
El Mundial va començar amb incidents i un «suspens» dignes dels millors «thrillers» del cinema, com les caigudes de Bol al 4×400 mixt i Hassan a la recta final del 10.000m. Hem vist altres caigudes sortint dels blocs de sortida o per trencaments musculars durant les curses o desgraciadament en els relleus 4×400, quan Bernat Erta és tapat o bloquejat per un corredor indi, deixant sense opcions de classificació al relleu espanyol. Una llàstima perquè apostaríem que 2 segons es van perdre i la classificació (i el rècord d’Espanya) haguessin estat «allà».
També suspens fins al final en molts llançaments fins al darrer tir o l’or aconseguit per Yulimar Rojas al darrer salt o de la pugna Ingebrigsten-Katir en els darrers 200m del 5.000. I per desgracia, també, inimaginable el cruel final de Maria Vicente que guanya al darrer salt la classificació per la final de triple, però que l’acaba perdent al final del concurs al quedar igualada amb dues atletes més amb millor segon salt que ella. Així ens parlava Yulimar Rojas de Maria Vicente:
El darrer moment emocionant del campionat és el relleu 4×400 femení on Fenke Bol remunta des d’una endarrerida 3a posició en una darrera volta llançada de 48 segons llargs per arribar primera en el darrer metre abans de la línia d’arribada. És evident que si hagués corregut els 400ml hauria disputat -i potser guanyat- el títol a Paulino (guanyadora amb 48.76 rècord nacional). Però la dels Països Baixos no és una màquina, és humana, i tenia dues proves de 4×400 (mixts i femenins) a més de la de 400mt on havia de guanyar sí o sí.
els atletes catalans
Vistos els resultats i les marques i posicions en els que venien, podríem fer una valoració personal que encaixa força amb la que van fer els mateixos atletes.
les triunfadores
Creiem que les grans triomfadores van ser Cristina Montesinos, Jaël Bestué i Esther Guerrero. La primera, entrenada per Valentí Massana, lluny del panorama internacional fa dos anys, estava molt contenta, debut en un mundial i 5a posició amb marca personal en 35 Km marxa (2:45:32) per davant de la recorwoman catalana i designada millor atleta espanyola del 2022 Raquel González (2:51.53) que no va tenir el seu dia i va acabar visitat els serveis mèdics sense incidències greus (Va ser amb l’única atleta amb la que no vam poder parlar després de la prova).
Jaël Bestué es va mostrar molt satisfeta sobretot després de córrer 2 vegades 200m en 22.58 i 22.60 amb vent escàs, marques de més valor que la seva PB de 22.54 amb 1,7 de vent favorable. Dues semifinals en 100-200m eren el gran objectiu. Només va faltar estar a la final del 4x100m tot i que la de Sant Cugat fes una posta de 9.93 extraordinària sigui més o menys fiable el temps que dona la World Athletics.
Esther Guerrero també estava contenta i força sorpresa a punt de baixar dels 4:00 en 1.500m en una semifinal espectacular amb 9 atletes trencant aquesta barrera. Gran marca personal de 4:00.18 que li generava una sensació agredolça i ens deia que l’obligava a continuar la temporada en busca dels 3 minuts. «Si hagués fet 4:02, que és el que pensava que havia fet, ja donaria per acabada la temporada però ara…».
atletes satisfets
També estaven contents Meritxell Soler, Ibrahim Chakir, Santiago Catrofe o l’andorrà Nahuel Carabaña.
Meritxell Soler va fer un bon debut en la marató d’un campionat en unes condicions dures, quedant la 27a encara que esperava estar una mica més amunt, resultat semblant per Ibrahim Chakir (24è) que va acabar fortíssim en la marató, «destrossat» a l’arribada però espectacularment recuperat uns minuts després quan parlava amb nosaltres.
Santi Catrofe va fer el rècord d’Uruguay en 10.000m, per tant marca personal, també molt satisfet i esperant millorar encara el registre dels eventuals 10.000m d’un corredor que li agraden més els 1.500m.
Finalmet, l’andorrà Nahuel Carabaña va estar molt combatiu en 3.000m obstacles en posicions destacades bona part de la cursa, fins i tot uns moments en 3a posició. Al final un 9a posició força meritòria. Ens atenia força content.
atletes decepcionats
Jaime Guerra, Maria Vicente i Laura Redondo no estaven gens contents. També vàrem tenir l’oportunitat d’entrevistar un abatut Sergio Fernández que entrena al CAR de Sant Cugat amb Alex Codina des de fa 2 anys. És la cara dura de l’esport que sempre toca i cal afrontar. A vegades també una dosi de mala sort (cas de Maria Vicente) fa que el rendiment sembli més dolent del que és.
Algunes vegades son lesions o problemes físics que impedeixen que l’atleta doni el 100%. En el cas de Laura Redondo, la intervenció al maluc d’aquest any segur que no ha ajudat.
De vegades, no trobem explicacions quan es dona un resultat per sota de l’esperat. Jaime Guerra venia amb una PB-SB de 8.14m i va encaixar amb molta dignitat i sinceritat un resultat advers. La propera internacionalitat serà molt més bona, segur. Aixó ens deia a l’acabar la qualificació de Llargada.
adel mechaal resignat
El palamosí va passar a semis de manera solvent en 4a posició 3:34.35, passaven 6 i només va quedar a 41 centèsimes del guanyador de la sèrie i subcampió del campionat, Jakob Ingebrigtsen. En semis va marcar 3:33.33 però en 9a posició a 3 llocs de la classificació i a 36 centèsimes. Katir, subcampió de 5.000m just pel darrera seu amb 3:33.56. No és gens mal resultat però l’esperança de la final no es compleix.
valoració de peiró i chapado
Un cop acabada la cerimònia de clausura, el seleccionador de la RFEA Pepe Peiró i el president de la RFEA i recent escollit vicepresident de la World Athletics, Raúl Chapado, van pujar a la tribuna de premsa i van acollir als mitjans fer la seva valoració sobre l’actuació dels atletes espanyols en aquest Mundial.
El seleccionador va definir com a molt bona actuació en general amb la selecció espanyola 3a al medaller i 7a per posicions i puntuació de finalistes. Va voler fer una menció especial a Maria Vicente per la desafortunada competició ben a prop de les finals (sobretot la de triple) i també va recordar atletes que no han pogut assistir per lesió (entre els catalans va anomenar Sara Gallego). En relació a la marcha va dir que les medalles de la marcha tenen el mateix valor que les d’altres especialitats. Finalment, va deixar entreveure que potser abaixaran el llistó d’aquest Mundial en quant als requisits per participar-hi de cara als Jocs Olímpics de París, però que cal regular les condicions de partida perquè el World Ranquing no és perfecte i no equipara per igual a totes les proves.
Raúl Chapado va insistir en la gran actuació espanyola precisant que cap selecció mundial és perfecte i que és molt difícil obtenir bons resultats en un Mundial. Va posar l’exemple de Jonathan Edwards (record mundial en triple 18.29) que no obtenia gens bons resultats.
Acceptant que no totes les coses es fan bé, va considerar que en general, s’està treballant molt bé. Va destacar que les ajudes que es donen als atletes per entrenar i fer concentracions és quelcom molt important que fan molt pocs països. Va posar l’exemple d’Adrian Ben (4t al 800m i PB a semifinals 1:43.92) que ha entrenat a Sudàfrica unes setmanes acompanyat de l’ entrenador i el fisioterapeuta.
En quant a la marxa va respondre categòricament que està a totes i que la Federació defensarà a capa i espasa aquesta modalitat per raons més que obvies encara que el COI està per la reducció d’atletes i per buscar més la integritat. Per Chapado, defensar la marxa és una cosa que s’està fent com fa més de 30 anys que passa amb altres modalitats com Triple Salt o Martell. A nivell particular ens va parlar molt bé de Sofía Santacreu, campiona d’Europa Sub18 i Sub20 de 5.000m i 10.000m Marxa.
I és que si en aquest Mundial ha quedat una cosa clara és que la marxa és vital per estar en posicions capdavanteres en el medaller.
