un atleta especial

Xesc Tresents, saltador d’alçada, 25 anys, barceloní del F.C. Barcelona i amb fortes arrels a Santa Coloma de Gramanet (Unió Colomenca) . Té una millor marca de 2.26 m (2022)  que el situa el 5è millor atleta estatal de la història (6è si comptem pista coberta) i 2n millor català. Ha estat campió d’Espanya absolut. Fa 14 anys que cap atleta espanyol supera 2.26 i a Catalunya ens hem de remuntar al plusmarquista català Gustavo Adolfo Becker a l’any 1992. De moment, cap atleta català l’acompanya més enllà del 2.16, parlem de 10 cm per sota la seva marca.

A més Xesc té el mèrit afegit de ser “baixet” per la seva especialitat, amb 1.76 m ha hagut de saltar 50 cm més que la seva alçada, cosa que el situa com el millor atleta espanyol de la historia i dels millors del Mon en aquest aspecte. Xesc ens comenta que està especialment orgullós d’aquest fet, però ara preocupat per resoldre els problemes de l’esquena per tornar a agafar el camí cap els 2.26 de nou. Us ho expliquem a continuació.

historia d’un gran salt i caiguda en problemes físics

progressió fins a l’èlit

Xesc Tresents entra al top-10 estatal als 18 anys amb 2.12 i queda campió d’Espanya júnior. Als 22 anys està en 2.19. És una progressió lenta que el porta a ser Campió d’Espanya Absolut l’any seguent (2.16) amb 23 anys on ens deixava aquestes paraules:

I un any després, a la temporada següent, el 9 d’abril, al Campionat de Catalunya de Clubs, a Santa Coloma, davant de la seva gent, a la pista on porta milers d’hores d’entrenament, ve el gran salt de 2.26. Son 7cm més de millora a primers de temporada. És un salt directe a l’èlit internacional, és el 6è millor del món en aquells moments..

EL VIDEO DELS 2.16 (@esbufecs):

en l’esport, sovint, les alegries son efímeres

L’alegria dels 2.26 s’allarga poc en un any on hi ha europeus i mundials que haurà de veure a distancia. Competirà només quatre vegades més: dues competicions en el Campionat d’Espanya de Clubs en plena fase de càrrega d’entrenament, on  Xesc es limita a puntuar pel seu club amb 2.01 i 2.07, després arriba als Iberoamericans (La Nucía) al 21 de maig i amb molèsties a l’esquena salta els 2.15, passa dels 2.18 i no pot amb els 2.21. I finalment la temporada se li acaba a Italia una setmana després en el Meeting Internazionale Citta’ di Lucca on salta 2.10 i ha de plegar perquè en un recolzament defectuós i es lesiona greument el peu. Ens comenta que vist el vídeo del salt sobre 2.10 es veia perfectament per passar de 2.20..

una lesió que l’aparta 10 mesos de la competició

La lesió del peu amb fissura a l’articulació que uneix osos del tars i metatars (Lisfranc) no requereix tractament quirúrgic però si una immobilització del peu durant dos mesos llargs. Després ve la recuperació amb 8 mesos sense saltar tornant a carregar progressivament el peu. Així, ens plantem ja a l’inici de temporada 2023, a l’aire lliure el 30 d’abril a Cornellà on debuta amb mínima per l’Absolut saltant 2.08 a la primera sense continuar el concurs. Ja es situa 3r millor espanyol del moment i 1r català a l’aire lliure.

entrebancs de nou

Després d’aquest inici prometedor i amb la lesió del peu pràcticament oblidada, els problemes continuen. Xesc arrastra problemes a l’esquena des de fa 6 anys degut a dues hèrnies discals. Ja hem comentat que son les causants que no rendís més al Campionat Iberoamericà del 2022 (2.15).

Un mes després dels 2.08 a Cornellà Xesc també competeix al míting de Andújar (Jaén), el 26 de maig, just un any després de la lesió del peu. Acaba saltant 2.04 i tres nuls sobre 2.09. Però Les hèrnies discals no perdonen i les molèsties no permeten entrenar ni saltar bé. La solució passa per una infiltració. I la infiltració per la via pública no és posible fins al proper mes d’octubre. L’atleta no vol perdre temps i no li queda més remei que anar per la privada tal com explica a la xarxa:

el present i el futur

I aquí hem arribat amb la infiltració que ha de suposar 3 dies de repòs i una millora considerable per tornar a competir. Xesc ens comenta que tenia sobre la taula una intervenció quirúrgica per arreglar les hèrnies discals però això l’apartaria del seu somni d’estar als Jocs Olímpics de París l’any vinent. Si les coses van bé no seria cap quimera doncs tot i que la mínima és molt difícil (2.33 m) classificar-se per rànquing comença a ser possible si fa 5 salts a partir de 2.23 en competicions ben escollides per agafar punts. Això si, recordem que la mínima RFEA pel mundial de Budapest 2022 és de 2.28. No sabem que hi haurà per París…

Xesc es troba ara descansant esperant que la infiltració faci efecte i tornar a agafar el camí que porta als 2.26. “Aquest any ja és difícil però sobre 2.16 crec que puc arribar”. L’atleta seguirà treballant a les pistes de Santa Coloma on està molt arrelat. L’atleta va canviar l’Unió Colomenca pel F.C.Barcelona l’any 2017 però ens diu: “vaig canviar de samarreta però no de lloc d’entrenament ni d’entrenador”. Li preguntem si s’imagina un canvi d’entrenador en el futur. “No, a part que em semblaria lleig, es que amb Dani Barrero estic molt a gust i tinc tota la confiança del món”.

foto de capçalera: @avancam_com