100 anys: el temps ho canvia tot
Hem celebrat la 100a edició de la Jean Bouin, la gran festa pedestre catalana de l’asfalt. Si més no una gran festa diferent a la de la resta de competicions. Aquí es corren diferents curses amb atletes d’elit, atletes populars i nens i nenes en una matinal de grans contrastos: 20.000 corredors i corredores populars (alguns de federats) que omplen la Gran Via mentre els “federats de veritat” corren després en els circuits de Montjuic i ens ofereixen imatges inaudites com un subcampió mundial corrent sol o un podi sub23 femení que no s’arriba a omplir, inclús una categoria sub20 femenina orfe de participants
És evident que els temps canvien i 100 anys son molts. Hem de felicitar i felicitar-nos, perquè molts aficionats a l’atletisme hem posat el nostre granet de sorra per a que la Jean Bouin arribi a 100 anys i donem les gràcies a Mundo Deportivo per aconseguir arribar aquesta fita.
Un servidor hi ha competit en categories de promoció i en la sènior (d’això ja fa mínim 33 anys), després he portat les filles a córrer en categories inferiors (d’això ja fa més de 12 anys) fins arribar a dia d’avui on he tingut el plaer de veure la meva filla gran córrer la cursa 5K.
En aquest esdevenir del temps no puc evitar la nostàlgia d’anys anteriors on una munió de nanos i d’escoles omplien les curses de promoció i també de veure com el públic s’abocava a veure els fills i amics corrent pels voltants dels circuits de Montjuic. És clar que avui el públic potencial corre la cursa open i després marxa cap casa a esmorzar. La veritat és que les curses “open” ja no son tant “open” i les lideren atletes federades mentre que les curses “federades” son encapçalades per una reduïdíssima quota de grans atletes d’elit d’una escala de nivells prou diferents per a trobar moltes petites curses dins d’una mateixa cursa. L’escasa participació treu densitat i continuïtat a la classificació de la cursa.
Els temps canvien i cal acceptar-ho. Des de que es va fer la primera Jean Bouin l’any 1920 patrocinada pel diari “El Sport”, molts canvis hi ha hagut: arribades primer a Arc de Trionf, després al Passeig de Sant Joan, Rambles i finalment Montjuic. O de només participació masculina a participació global d’homes i dones definitivament l’any 1963. I en els darrers anys, amb l’auge de les curses populars s’introdueix la “cursa open” l’any 1.979 i fa 10 anys les dues curses open actuals de 10K i 5K..
I en aquest present tenim molta participació popular però menys públic, tenim triatletes que guanyen curses de promoció quan abans eren nanos que jugaven a futbol al pati de l’escola, també tenim atletes que canvien la muntanya de Montjuïc o el circuit de la Gran Via per les muntanyes beneïdes per Killian Jornet. Jo no sé si això és bo, però segur que cal un replantejament quan, per exemple, no s’omplen podis federats de noies de 19 a 22 anys mentre en corren de milers d’aquestes edats en les curses anteriors…
Feta aquesta reflexió personal, expliquem els noms destacats d’aquesta 100 edició.
CURSA 5K
La cursa “open” 5K ofereix un recorregut ràpid partint de les Torres Venecianes de Montjuic a uns 28m d’alçada a nivell del mar segons el “senyor google” i acaba uns 100 metres passat l’Arc de Trionf a una alçada d’uns 9m a nivell del mar. Aquest pendent mitjà lleugerament inferior a 1% crec que dona aproximadament uns 10 segons d’avantatge per una persona que corre a 3:30/Km. Com no compleix la regla del 0,1% i la distància entre sortida i arribada supera el 50% del total de la prova, les marques no poden ser homologades de cara als rànquings.
El guanyador masculí ha estat Brahim Fateh (L’Hospitalet Atletisme) invertint 14:26 seguit de Miquel Borràs (J.A.Sabadell) amb 14: 32(guanyador del passat cros Sant Sebastià de Sabadell) i Adrian Guirado (Penya Eivissa Santa Eulària) amb 14:33, un home de 1:06 en mitja marató i 30:31 en 10K
El guanyador és un atleta de 30 anys amb marques en 1.500m de 3:44.95 (2018) i 30:14 en 10K (2022). A la Jean Bouin 2023 ha invertit 11 segons menys que l’any anterior, estava força satisfet i així ens ho explicava:
La guanyadora femenina ha estat l’atleta de 36 anys Rebeca Suárez (La Sansi) amb 16:54. Estava molt contenta d’haver superat la barrera dels 17:00. L’any passat va quedar en 8a posició en la cursa federada amb 24:13 a 1:15 de la guanyadora. És una atleta que té 35:24 en 10K (2022) i 2:47:48 en marató (2023).
Marina Martínez (N.Balance Team) ha quedat en 2a posició amb 17:03, gran notícia la reaparició de la migfondista lesionada l’any passat. Tanca podi Elisa Melilli (U.Colomenca) amb 17:35. La colomenca de 46 anys té 1:18 en mitja marató (2021) i 36:03 en 10K (2022).
Paraules de la reapareguda Marina Martínez
CURSA 10K
EL circuit de 10K sí és homologable i lleugerament diferent al de l’any passat, potser una mica més ràpid i tot.
El guanyador masculí és el conegut atleta de Letònia afincat a Catalunya, Dimitrijs Serjogins (La Sansi) Té el rècord nacional de 10K amb 29:10 (2.019). Ha marcat uns 29:42 i després d’unes 3h ha corregut la cursa federada de 9Km llargs acabant en 5a posició a un promig de 3:09/Km.
Completen el podi Pol Espinosa (Club Natació Banyoles) de 26 anys amb 29:52 (té 1:05:06 en mitja marató d’aquesta temporada) i “l’etern” Reyes Estévez de 47 anys amb 30:01
En categoria femenina l’atleta de 36 anys Cristina Silva (Ironwill Solideo) guanya amb 34:39. Recordem que té uns valuosos 33:27 en 10K (2.021). La segueixen 2 atletes que combinen asfalt i muntanya, Anna Beltran amb 35:13 i l’andorrana Ariadna Fenes amb 35:23.
LA CURSA FEDERADA
La cursa masculina té 9,9 Km. No entenc perquè no afegeixen 100m més. Potser per compensar la duresa del circuit?.
El subcampió mundial dels 1.500m Mohamed Katir (Asics Running) guanya còmodament corrent solitari des de la 2a de les 3 voltes trencant la barrera dels 30 minuts, exactament 29:25 a 2:59/Km. Segon lloc amb 30:23 per Santi Catrofe (Bikila) català afincat molts anys a Girona, nascut a Uruguay i representant oficialment al país sudamerica on col·lecciona rècords nacionals. En 3a posició, també uruguaià, Nicolàs Cuesta amb 30:26 guanyats a l’esprint final amb el català Youssef Taoussi (Playas de Castellón) per 2 segons.
En dones el circuit és el mateix però es fa una volta menys per acabar en 6,6 Km. És una diferenciació entre sexes que avui dia ja no té cabuda en els campionats de cros amb una tendència d’igualar els dos sexes en sigui quina sigui la prova.
Aquí també guanya la favorita Esther Guerrero (New Balance Team) guanyant la Jean Bouin sènior per primera vegada, retallant 1:07 el temps de l’any passat i millorant 10 segons el temps de la guanyadora de l’edició anterior. Un temps de 22:48 en els 6,6 Km a 3:28/Km en el dur recorregut. Per estar més que satisfeta:
Laura Rodríguez (Piélagos) entra 2a entra amb 23:15 a 3:32/Km. Potser s’esperava una lluita més igualada amb Esther ja que la jove atleta de 23 anys venia de guanyar la Behovia (20K) amb 1:14 i el campionat de Catalunya de 5K amb 16:44 (3:21/Km) i PB.
Finalment tanca el podi amb 23:21 la migfondista del Playas de 23 anys, Judit Otazua (4:15 en 1.500m)
ALTRES CATEGORIES FEDERADES
En el mateix circuit de Montjuic, també corrien les categories de sub20 i sub23, tots completant 2 voltes i 6,6 Km, una volta menys que la sènior masculina.
Destaquem les grans promeses Roger Súria (CA Igualada) i Marc Fernández (A.A.Catalunya) dominant la sub23 amb 20:33 i 21:04 respectivament a 3:07/Km i 3:12/Km.
En la femenina Sub23 la favorita Marina Freixa (A.A.Catalunya) guanya de molt amb 24:38 (a 3:44/Km)
Destaquem també sobre els 2.400m en circuit més suavitzat, en categoria masculina els Sub18 Albert Alsina (F.C.Barcelona) amb 6:36 (2:38/Km), Ignasi López (FC.Barcelona) 6:40 i el menorquí Bartolomé Javier Cardona (Lo Esport Menorca) 6:43
En categoria femenina, la migfondista Marta Mitjans (Playas) compleix els pronòstics guanyant de carrer amb 7:21 (3:04/Km)
