El CAMPIONAT D’ESPANYA D’HIVERN arriba a la ciutat del Baix Llobregat
Parlar de llançaments i de Gavà, és parlar de Laura Redondo. No hi ha una altra. La seva absència va ser la més notòria i la gàbia ho va notar. No va ser així en l’organització de l’esdeveniment, ja que la nostra recordista, juntament amb la resta d’organitzadors i voluntaris, es van encarregar que aquest esdeveniment fos recordat en un futur com un campionat excels.
Es va obrir la jornada, com no podia ser d’una altra manera, homenatjant als tràgicament morts Ángel Basas, cap de fisioteràpia de la RFEA, així com el seu fill Carlos Basas. Un accident se’ls va emportar de la manera més injusta possible, a Nova Zelanda. Des de Carrer Lliure, enviem una abraçada, la més gran que puguem enviar, als seus dos fills i a la seva esposa.
Els nois del martell van ser els encarregats d’obrir el foc en aquest fred matí de febrer. Es preveia una jornada molt pitjor, però la pluja va respectar en tot moment. Fins i tot vam tenir el luxe de comptar amb la presència d’un sol abrasador a mitja jornada. Javier Cienfuegos (Playas de Castellón) es va encarregar, des del seu primer llançament, d’implantar la llei del més fort. 11 entorxats l’avalaven abans d’aconseguir el dotzè. Qualsevol dels seus llançaments hauria estat suficient per a coronar-se com a rei del martell, per davant de Kevin Arreaga (Playas de Castellón), que amb un boníssim i regular concurs, es va emportar la plata amb 67,68 m. El bronze va ser per Juan Jiménez (Trops Cueva de Nerja), qui va tornar a reafirmar el seu passatge per a la copa d’Europa, amb una marca de 65,57 m. Sorpresa i fora del pòdium, el talentós Alberto González (Unicaja Jaén), qui no va tenir el seu dia i va haver de conformar-se amb la medalla de xocolata. El català Cristian Viorel Ravar (UA Montsià) va ser relegat a la sisena posició en l’últim llançament. 62.00 m per al pupil de Pau Cecília, que d’aquí a poc temps tornarà a EUA.
A la prova femenina, l’or va estar molt obert en un duel brutal entre Natalia Sánchez (Alcampo Scorpio 71) i Osarumen Odeh (Playas de Castellón). Batalla entre totes dues difícil d’oblidar, que es va decantar per la primera, qui se’n va anar fins als 63,11 m al començar la millora, on va plantar la seva bandera i a la qual no va aconseguir arribar Osarumen Odeh. Tercera, amb més 9 centímetres per sobre de la línia dels 60 metres, Gema Martí, valenciana, ara en les files de l’Agrupació Atlètica Catalunya. Actuació destacable la de la més jove de la prova, Andrea Sales (Playas de Castellón). L’atleta de Toni Simarro se’n va anar fins als 55,95 m, establint una nova plusmarca personal. Fora de la millora va quedar la catalana del FC Barcelona, Belén Bermejo, ara establerta a Madrid. Competició per ella similar al campionat de Catalunya, on, després de dos nuls, va superar lleugerament els 52 metres, que li van ser insuficients per accedir als llocs de finalista.
Sense sortir de la gàbia, els nois del disc van protagonitzar una batalla èpica. El ‘plat’ de dos quilos va volar de manera considerable, establint un bronze d’un nivell meravellós. Es va emportar l’or el canari Yasiel Sotero (Tenerife Cajacanarias), qui va llançar gairebé 60 metres ‘amb la gorra’. I mai més ben dit. La seva gorra va caure per davant del cercle, sent considerat primerament com a nul. Després de la pertinent reclamació, aquests 59,95 m es van establir com a vàlids. Segon va ser Diego Casas (Playas de Castellón), lesionat de l’esquena, llançant uns boníssims 58.93 m, que li afermen a la selecció que participarà en la copa d’Europa. Tercer, un veterà de guerra, Lois Maikel Martínez (Playas de Castellón), 58,86 m per aquest llançador, que ja va camí dels quaranta-dos anys, però que no es baixa mai del pòdium. El nostre millor representant va ser Aaron Sola (AA Catalunya), amb una marca de 53,60 m en un dia on no es va trobar del tot còmode, però que va aconseguir entrar en la final d’un concurs amb un nivell altíssim.
La gran alegria per la delegació catalana, va ser a la prova del disc femení. La pamplonesa d’adopció Andrea Alarcón (AA Catalunya), va saber en tot moment que l’or estava al seu abast, i així ho va demostrar en el seu últim llançament. La catalana se’n va anar fins als 51,85 m i marca de la temporada per derrotar a la totpoderosa June Kintana (Grupoempleo Pamplona), qui va cedir el seu ceptre amb una millor marca de 50,43, en un concurs on no se li va veure còmoda en cap moment. Per darrere, bronze i millor marca per Naomey Ezenwa (Tropos Cova de Nerja). La de Toni Simarro va sobrepassar per primera vegada els 50 metres, en quatre centímetres, per tancar un pòdium de bon nivell. Meravellosa actuació per la segona catalana en lliça, Daniela Fernández (València atletisme), amb un últim llançament portentós que li va servir per destrossar la seva antiga marca personal. 48,50 metres en una actuació excel·lent.
Que bonic és veure des de la graderia una prova de javelina. I si els actors principals són els germans Quijera, l’espectacle està més que assegurat. El petit, Manu (Grupoempleo Pamplona), ens va delectar amb un concurs espectacular, on el seu millor llançament va ser el segon, on se’n va anar fins als 77,88 m. El major, Nicolás (Grupoempleo Pamplona) a punt va estar d’arribar als 75 metres en el seu cinquè intent. 74,84, va ser el seu millor llançament. Incommensurable va estar Pablo Costas (Atletismo Numantino), que amb 69,70 m va aconseguir el bronze en aquesta prova on hi havia diversos catalans en la graella de Sortida. 64.20 m i gairebé marca personal per Jhon García (AA Catalunya), que li van servir per quedar cinquè, per davant de l’incombustible Jordi Sánchez (Unicaja Jaén). 64.00 m, marca de la temporada i sisena posició per ell. Fantàstics 59.92 m per Marc Alique (Hospitalet At) per tancar la millora. Va quedar fora el favorit de la nostra delegació, l’aspirant a medalla Àlex Sánchez (FC Barcelona), qui va fer una cosa que no s’ha de fer en un campionat d’Espanya: anul·lar dos llançaments que li haguessin donat l’accés a la millora àmpliament. Se la va jugar tot en el tercer llançament, on va empatar amb la mateixa marca amb el vuitè classificat, però sense accedir a la millora per tenir dos llançaments nuls.
El fred va cobrir la pista de Gavà, però la guanyadora era de Bilbao. Per ella era com estar a l’estiu. Meravellosos 56.60 per Arantza Moreno (FC Barcelona) en el seu últim intent, quan ja tothom s’acostava a l’estufa per poder entrar en calor. Per darrere, una altra atleta per sobre dels 50 metres, la veterana Carmen Sánchez (Unicaja Jaén), amb els 50,09 m del seu primer intent. Amb llicència catalana, però sense opció a medalla, va competir Yohana Sol Arias (Barcelona At), amb uns boníssims 47,80 m en el seu primer intent. El bronze va estar obert des de la tercera posició fins a l’octava. Se’l va emportar Paula Piñón (At Sant Sebastià), amb 42,51 m. Per darrere, la catalana Aina Ramos, qui no va llançar suficient per emportar-se aquesta anhelada medalla. 42.26 m per la de casa, que comptava amb la graderia per ella. Debutant en la categoria, Erika Sellart (Avinent Manresa). La col·leccionista de rècords catalans va estar lluny de la seva millor marca. Tot i així, va aconseguir entrar en la final amb una marca de 40,56 m.
Aquest campionat va servir d’avantsala de la copa d’Europa de llançaments d’hivern, que se celebrarà a Leiria (Portugal), els dies 11 i 12 de març. La delegació catalana no enviarà cap atleta, ja que no ha estat possible la consecució de la marca mínima per part d’algun dels nostres llançadors.
Retransmissió integra (@emisiona)
Fotos (©Daniel Meumann – Alícia Pou / Sportmedia)
