Com és habitual, Castelló va acollir el passat cap de setmana la vuitena edició del Campionat d’Espanya de Llançaments Llargs d’hivern de categories menors. Suposem que la facilitat que representa tenir dues pistes a la ciutat, pot ser un atractiu per la realització d’aquest campionat on s’ajunten 3 categories, però que fa que tots els allí presents coincideixin que acabi sent tot un campionat nacional amb ambient de control, totalment descafeïnat.

S’ha realitzat, però tard. Molt tard. És un campionat que ha de fer-se, almenys tres o quatre setmanes abans. Això fa que es desvirtuï una mica la tasca de l’entrenador a l’hora d’enfocar una planificació, si dins d’un mateix grup hi ha atletes de diverses categories.

Fins a Castelló es van desplaçar 22 atletes catalans, els quals ja són considerats finalistes, ja que eren finalment vuit els admesos per prova. El resultat pels nostres ha estat més que satisfactori, amb un botí de 12 medalles, de les quals sis van ser d’or, 2 van ser de plata, i 4 ho van ser de bronze.

SUB 20

5 van ser les medalles que ens van portar els nostres atletes sub20, on destaquen els dos ors aconseguits en llançament de disc. Destacable el rècord dels campionats de Daniela Fernández (València At), que ja ens té acostumats a actuacions memorables. 46,35 m i primera posició en el seu primer any en la categoria. Or també per Aleix Camats (Igualada At), millorant la seva marca personal i obtenint la primera posició amb una marca de 53,79 m. Completant el trio d’ors, tenim a Adrián Sedano (Avinent Manresa), que obté l’entorxat amb 58,78 m, en una prova on el bronze va ser per Eloi Jané (U Colomenca At), amb 56,46 m. També va prendre part de la competició l’atleta Jordi Pizarro (AA Catalunya), qui va aconseguir la vuitena posició amb una marca de 50,10 m.

Des de Nou Barris ens arriba la cinquena medalla per aquesta categoria, de la mà d’Alba Ruiz (CA Nou Barris), obtenint el bronze en una atapeïda lluita per la darrera plaça del pòdium, amb 45,30 m. Va compartir concurs amb Georgina Alabart (AA Catalunya), cinquena en el seu últim intent amb 43,64 m.

Una altra medalla, però no oficial, aquesta vegada de xocolata, va ser la que es va portar per a casa Guim Morcillo (Igualada at), que amb 56,90 m va fregar el pòdium, ja que ho va tenir a poc més de mig metre. A la mateixa prova, però en dones, cinquena plaça per Ainhoa Pinilla (Pratenc AA) amb 33,20 m.

SUB 18

De nou van ser 5 les medalles aconseguides per la nostra delegació, aquesta vegada en la categoria intermèdia del campionat, la sub 18. Esment especial per les javelines, on comptem amb dos rècords dels campionats. Ingrid Valcárcel (CA Granollers) es va imposar en noies, amb uns espectaculars 52,22 m per establir una nova plusmarca de la competició i un nou rècord de Catalunya, en un concurs on el bronze també es va venir per a Catalunya, de la mà d’Erika Sellart (Avinent Manresa). 44,88 m empatada amb la quarta atleta, però millorant en 14 centímetres el seu segon millor llançament respecte a aquesta. D’aquí la importància de no anul·lar llançaments en un campionat important.

Si fa unes setmanes es va posar líder mundial, aquest cap de setmana Hailu Estrampes (CA Ascó) ha tornat a obtenir un resultat meravellós. Or i rècord dels campionats amb una marca de 69,76 m, demostrant que els 70 metres que va aconseguir anteriorment, no van ser de casualitat. Amarga en el sentiment, però dolç en el seu nom, és aquesta medalla que sempre se li atorga al quart classificat, aquesta vegada per Aarón Ramírez (CA Montornès), qui va lluitar fins al final, llançant 57,28 m en el seu últim llançament, fregant el pòdium. Sisena posició en el mateix concurs per Iñaki López (FC Barcelona), amb els 52,36 del seu primer intent.

Plata per Carla Serral (CA Castellar) en martell, una altra prova amb triple participació catalana. 56,01 m, per la nostra, en una prova encapçalada per una colossal Andrea Sales (Playas de Castelló), vencedora amb uns imponents 67,15 m en el seu últim intent. Cinquena posició per Mar Santanach (Avinent Manresa), amb 53,32 m. Just darrere d’ella, va concloure el seu concurs Elsa Alias (CA Igualada), amb 51, 38 en el seu últim llançament.

Completant el medaller de la categoria, medalla de plata per Maria Vallés (Aldhara Lleida), sobrepassant els 40 metres (40,18 m) en el seu primer intent. En aquest intent també va realitzar el seu millor llançament Eric Recolons (CA Mollet), per acabar en vuitena posició amb 47,19 m en el martell masculí.

SUB 16

Les restants dues medalles van anar a parar per als petits del campionat, els sub 16. Destaquem per sobre de la resta l’or aconseguit per Pau Crespo (CA Tarragona), amb una marca de 52,36 m, dominant el concurs des del principi fins al final. Plata en disc per a Daniel Gonzalo (CA Nou Barris), amb un millor intent de 49,16 m. Aquesta prova va ser comandada des del principi, i amb rècord dels campionats, per Hugo Casañas Pedrares (At Rias Baixas), amb un llançament de 58,08 m. Us sonen els seus cognoms?

Finalitzant la participació en aquesta categoria, tenim a Bianca Semacaritt (UA Montsià), que amb els 29,53 m del seu segon intent, va concloure en vuitena posició.

REFLEXIÓ

Sona ja a tòpic, però, són realment els llançaments “l’anaguet lleig” de l’atletisme espanyol? Un campionat d’aquest nivell i amb tres categories, es mereix molt més seguiment per part de l’estament corresponent. Ha estat un campionat sense streaming i sense resultats en directe. Uns resultats que durant tot el campionat es penjaven molt tard. Proves sense auxiliar per a posar el marcador, una megafonia totalment en silenci a excepció dels lliuraments de premis, i cap representació per part de la RFEA en els lliuraments de medalles (en el que a les pistes de Gaetà Huget respecta).

Personalment, he tingut l’oportunitat de comentar dos streamings en dos campionats de llançaments absoluts. Tots dos streamings van ser buscats i finançats pel mateix organitzador. I fins i tot un va estar a punt de no emetre’s per desacords d’última hora amb la federació.

Els llançaments es mereixen més respecte, sobretot en el que a organització de campionats es refereix. Una bona proposta és la que es va fer arribar des de la graderia de Gavà en el campionat absolut, on es va comentar que aquest campionat hauria d’anar lligat al campionat d’Espanya de la categoria pertinent de pista coberta. Guanyen tots, i fins i tot els clubs, ja que evites haver de bregar amb diferents logístiques de viatges a causa de tants campionats.