L’Hospitalet Atletisme i Cornellà Atlètic aconsegueixen l’ascens a Divisió d’Honor. Van ser els únics catalans, però no els únics èxits. Agrupa i Lleida van salvar els seus quatre equips, L’Hospitalet i Cornellà femenins també. el Barça va pujar al podi però no va guanyar cap de les finals
El Campionat d’Espanya de Clubs ha posat punt i final amb una magnífica collita pels equips catalans. La gran majoria van aconseguir els objectius, cap d’ells va baixar de categoria i alguns disputaran la lliga en un altre divisió l’any vinent. D’altres, en canvi, no van poder completar els objectius reals, tot i que fan un balanç positiu de les experiències.
El primer lloc on hem d’anar és a La Nucia. Allà, diumenge al matí, dos equips catalans van aconseguir l’ascens a Divisió d’Honor. Dos conjunts banyats pel riu llobregat, l’un de Cornellà, l’altre de L’Hospitalet. Baix Llobregat i Barcelonès es van donar la mà en un ascens que és històric per a uns i reivindicat pels altres. Cornellà Atlètic disputarà la Divisió d’Honor per primer cop. L’Hospitalet torna un any després del descens.
L’Hospitalet Atletisme va sumar la victòria amb 129 punts. De la mà d’atletes com Sergi López (victòria en pes), Eloi Caparrós (victòria en perxa) o Dani Lorente (en alçada), l’equip va aconseguir un primer lloc solvent, rubricat amb el primer lloc del 4x400m i amb un gran gruix de segons i tercers llocs. Al final, la diferència es va notar en la gran majoria d’aspectes, tot i que en un principi semblava que hi hauria igualtat.
Val a dir que el Cornellà, segon, va obtenir més victòries que el seu rival, però va ser menys regular. Un total de vuit victòries (Bernat Canet 100mll, Marc Gale 110t, Alex Salas 1500m, Jan Badia 800m, Dani Álvarez 3000 obstacles, Marc Garcia en llargada, el 4×100 i Paul McGrath en els 5000 marxa, establint un nou rècord dels campionats amb 18:55.61). Total, 112.5 punts, degut a la DQ del 4×400 i a algunes proves on es va quedar en els últims llocs. Ascens dels dos i al final, molt bon rotllo entre els dos grups, que es van abraçar i va celebrar junts l’ascens.
A La Nucia, també, el Barça es jugava els títols masculins i femenins. L’equip femení acabava en tercera posició amb 130 punts, per darrera de Playas i València, les campiones. Amb tot, aquí cal destacar dues coses: els dos RESP i RCAT de Sara Gallego als 400t (54.87) i de Laura Redondo al Martell, una setmana després de l’anterior (71.63m). A més a més, Jaël Bestué i Cristina Lara van participar del RESP del 4×100 (43.71). La victòria de Yulimar Rojas en Triple, del més destacat d’un Barça que perd posicions respecte l’any anterior.
En la mateixa jornada, el CA Manresa acabava en 8a posició. Val a dir que estar a la final del títol és ja un èxit, però queda clar que les manresanes, vist el paper d’altres anys, potser esperaven més. 55 punts i a tocar d’Unicaja i Scorpio. El 4rt lloc de Nora Taher a la llargada i els 5ens de Mercè Guerra als 3000obts i de Marina Guerrero als 1500m van ser els resultats més destacats. En aquesta final, Xènia Benach aconseguia el títol de campiona amb València Atletismo.
En l’última final del cap de setmana, la dels nois, el Barça no aconseguia prendre-li el primer lloc al Playas, i es quedava amb la plata amb 124 punts. Val a dir que el relleu 4×100 va ser DQ per infracció, tot i que possiblement no hagués fet canviar la classificació final. La victòria de Pol Retamal en el 200mll va ser del més destacat a nivell català, tot i que si parlem del Barça cal explicar, primer, la participació d’Asier Martínez com a filial essent de Nike, i posteriorment el rècord d’Espanya del cubà nacionalitzat Jordan Díaz (17.76m).
Encara en Divisió d’Honor- Liga Joma, l’Agrupació Atlètica de Catalunya aconseguia l’objectiu marcat, la permanència un any més en una final patida però amb punts de marge. 84 punts i 6ens, amb el descens d’UCAM Cartagena i AD Marathon. Les segons posicions de Robert Díez a la llargada, de Jhon Louis Garcia a la Javelina i d’Aaron Sola al Disc van ser les millors puntuades, amb diverses posicions entre la 4a i la 5a. Cal destacar en aquesta final la victòria del SG Pontevedra, amb Oriol Madí (10.46s al 100mll) i Roberto Tello.
També en Divisió d’Honor, però en aquest cas Lliga Iberdrola, Agrupa i Hospitalet buscaven la salvació a Donostia, que finalment trobarien. I ambdós conjunts acabant en la zona alta. Les primeres amb 90 punts i l’equip de l’Hospitalet tot seguit, amb 88 punts. Val a dir que l’equip de l’Hospitalet va tenir DQ en el 5000 marxa de la gran favorita, Mireia Urrutia. Marina Covarrubias (100t), Clàudia Rodríguez (3000obts) i Andrea Alarcón (Disc) van ser les guanyadores de l’Agrupa, mentre que Aina Ramos ho era en la Javelina per l’Hospitalet. La final va arribar als relleus amb la salvació assegurada pels dos equips, tot i que allà l’Hospitalet acabaria tercera en el 4×100, per fer la rúbrica final.
A 1a Divisió, les coses van anar perfectes. Si abans hem parlat de l’ascens de Cornellà i L’Hospitalet, ara hem de parlar de les salvacions. Per exemple, el mateix Cornellà, en noies, aconseguia la salvació del seu grup guanyant la jornada de permanència a Montsó. 102 punts més que suficients per aconseguir folgadament la salvació. I això que curiosament només van sumar la victòria Irene Clemente en Alçada i Mar Buyreu en Perxa, però la gran majoria d’atletes van acabar entre la 3a i la 4a. En la mateixa final, l’Aldhara Lleida aconseguia la salvació acabant 4es amb 96 punts. Berta Segura (200mll), Cristina Montesinos (5000 marxa) i Elena Sanz (martell) aconseguien les victòries de l’equip, amb nou èxit per les noies lleidatanes.
A Gandia, l’Aldhara Lleida aconseguia la salvació amb una 5a posició i amb 90 punts. Els nois van aconseguir l’objectiu amb els seus dos caps de cartell, Mohamed Maman i Abdelhakim Hamid guanyant els 800m i els 1500m respectivament. Theo Ruiz en Perxa acabava segon. L’objectiu es va complir abans d’arribar als relleus, tot i que com a mínim havien de sumar dos punts entre els dos. Gandia es va salvar per només un punt, amb el descens a 2a d’Hinaco Monzón i Tenerife CEA.
A 2a Divisió, no vam tenir la sort de viure un ascens català, però els dos equips que buscaven l’objectiu van tenir una primera experiència molt positiva. D’entrada, el CA Tarragona femení, que competia en la Final A a Burgos, amb 77.5 punts (7enes). Atletes com Mireia López o Núria Caballero (que van guanyar les seves proves) ja havien tingut experiències amb L’Hospitalet Atletisme, però amb el seu club de tota la vida era molt més especial. Clàudia Mir i Maria Àlvarez van quedar segones.
El CA Manresa masculí, davant la superioritat del grup femení, volia també posar el seu nom a la història. No van poder aconseguir l’ascens però van viure una primera experiència que desitgen que no sigui l’última. Van acabar en 5a posició amb 83 punts, amb Antoni Gonzàlez guanyant l’alçada (Muntanyenc) o Ricard Clemente guanyant la perxa. A Pamplona, el final va ser molt positiu per uns nois on la majoria estan encara en edat per sota sub20.
Finalment, a 2a divisió, tres equips catalans més disputaven la final, en aquest cas la B2, sense opcions d’ascens. A Gavà, El Barcelona Atletisme aconseguia el seu debut a divisió espanyola amb nota, amb la segona posició de l’equip masculí. Victòries dels atletes de velocitat (Julio Cesar Brito en els 100mll, Albert Romeo en els 200mll i Marc Crespí en 400mll), també en Saul Ruiz a Llargada, Albert Castillo en el Disc i Youssouf Belfakir en el Pes.
Dos equips femenins, el Barcelona Atletisme i el CA Canovelles, també competien a Gavà. Quarta posició de l’equip barceloní i cinquena de l’equip del Vallès.
